Farts de l'aglomeracio de Kathmandu vam encaminar-nos cap al parc de Chitwan buscant la pau i la tranquilitat que poden oferir els elefants, els cocodrils, els rinos o els tigres.
Nomes d'arribar ens van obsequiar amb un cock-tail de benvinguda, que consistia simplement en una coca-cola. L'habitacio no era res de l'altre mon, potser el mes remarcable era la poca intensitat de llum que desprenia l'unica bombeta que escalfava l'aire emboirat i humit de la nostra barraca. Vam dinar i vam descansar una mica del viatge, ja que ens esperaven dos dies d'intensa activitat.
Cap a les quatre de la tarda, un home lleig de nariu prominent, va picar la nostra porta; era l'hora del breathing elephants center. Aquesta activitat ens va omplir el cor de joia (quina cursilada, eh?). Es tractava de magrejar, com mes estona millor, els elefants petits (aixo es relatiu) que jugaven i es revolcaven per l'herba. No cal dir que els israelians van perdre.
A la nit vam anar a veure una representacio semblant al ball de bastons catala, pero sumant-hi una peculiar dansa de gall d'indi, mesclada amb una interpretacio amorosa (rotllo pimpinela), remenada amb un travestit vergonyos de color de boig com fuig i un presentador escuradents. Tot plegat impagable.
L'endema, ben aviat, vam agafar una canoa i ens vam llencar a la recerca de cocodrils. L'Steve Irving hauria estat molt orgullos de la nostra gosadia. Com que no en trobavem, vam decidir deixar la nostra lleugera embarcacio i ens vam endinsar a la selva buscant sensacions mes potents. I alla va ser on vam topar-nos, cara a cara, amb un dels animals mes terribles i temibles de Chitwan: el Cotton bug, de mes de tres milimetres d'alcada i herbivor (tenim fotos que ho testifiquen). Hores mes tard, un cop ens vam haver trobat (els nostres guies es van perdre; no us ho perdeu...), vam tornar a l'hotel per dinar.
Com que no estavem satisfets de no haver vist cap rino, vam tornar per la tarda, pero aquest cop, anavem mes ben preparats. Acompanyats amb varis elefants de tres metres i cinc tones, vam encerclar el nostre objectiu. Llastima que no anavem armats! Enlloc d'armes vam utilitzar cameres. Quina pena ens feia, pobre animal, rodejat, acorralat, espantat i bombardejat per flashos insistents i perturbadors. De bon grat li hauriem cedit les nostres ulleres de sol si les haguessim tingut a ma!
Aquella nit, despres d'haver jugat unes quantes partides al Tiger Game; un joc molt interessant que hem apres aqui al Nepal (a grans trets: consisteix en un tauler, quatre tigres i vint cabres; els tigres maten i les cabres es defensen intentan immovilitzar els seus depredadors) . Vam anar a dormir cofois de tot plegat.
L'ultim dia, el paio napies, ens va despertar a les sis del mati, el molt fill de puta! bird watching! bird watching! anava cridant. I ja ens veus a tots caminant pel bosc emboirat adormits, seguint a un nepales amb bigoti i llibre ocellaire entre mans...
Ivan i Anna (pq ningu es perdi, ok Ritxi?)
2 comments:
Una arratrassada:
Despres de dues hores de caminada per la selva, l'Anna s'estava pixant. Aixi que, tota decidida, va buscar un raco apartat i va fer de les seves.
Tot tornant cap a casona es queixava d'una extranya coïssor de mans i cul; resulta que el lloc que havia seleccionat per marcar el seu territori estava ple d'ortigues.
Post a Comment