El tren que ens va conduir a Jhansi va ser espectacular perque anavem en la classe mes barats i tot estava ple de gent, 10 persones en seients de 5 places, gent a alla on esposa l'equipatge, als passadissos, a fora del tren... i nosaltres entre les dues portes del tren i jo, concretament, assegut amb les cames a fora. A mes un musulma es va posar a resar a terra, provocant q tothom estigues encara mes estret i jo, senes voler, em vaig girar de cop i li vaig clavar un cop al cap!La ciutat de Jhansi feia de pont entre Agra i Khajuraho, pero ens hi haviem de quedar a dormir. Com sempre ens van intentar enredar, i el rickshaw ens va deixar a l'hotel de la seva comissio, per gracies (altre vegada) a un sikh vam poder trobar un hotel baratet i correcte.
L'endema vam pujar al bus que ens havia de portar cap a Khajuraho, travessant part de Madhaya Pradesh, la provincia mes central. Aqui el paissatge va comencar a canviar i ja s'assemblava al que jo entenia que era l'India. Tot estava ple de camps verds, amb dones i nens treballant-hi, zones pantanoses, basses d'aigua amb vaques banyant-s'hi, cases de fang i palla...
Khajuraho encara estava ple de pesats, pero ho eren menys, fet que era d'agrair. A mes nosaltres ja estavem ensenyats en "l'art del regateig" i aconseguiem bon preus forca rapid. Ah! i ja regatejavem per tot: rickshaws, hotels, restaurants, aigues, papers... i fins i tot les tarifes fixes del telefon!! L'endema vam anar cap els temple de Khajuraho. Aquests tenen unes fomes que recorden a les tipiques del sudest asiatic i del sud de l'India (cultures dravidiques), son aquelles que s'enfilen cap a l'aire amb plataformes successives. A mes, tambe destaquen perque estan molt intensament decorats, tant per dins com per fora. La caracteristica principal d'aquests es que les decoracions, apart de les classiques (escenes militars, de palau, religioses...), tambe n'hi han del kamasutra! Segons expliquen no esta molt clar el perque d'aquestes escenes, pero una versio explica que servia per ensenyar les arts de l'amor als varons de les classes altes.
Una anecdota no gaire agradable d'aquesta parada es que a l'hotel, un indi del servei, va seguir a una noia irlandesa fins a l'habitacio, la va tirar al llit i la va grapejar... el mes fort de tot va ser que els altres indis de l'hotel intentaven justificar al noi! Finalment, van avisar a la policia i l'assumpte es va arreglar, el noi passaria la nit al "cuartelillo".
A la tarda vam agafar un bus cap a Varanasi de 14 hores, un altre pal...
2 comments:
Aquesta historia de la noia mha recordat una canco den Pla que aprecio a bastament. I com que se que, si es que encara no ha vingut, ser que estar apunt daterrar a Salt i presentar el seu nou espectacle (fabulos, matreveixo a dir sense haverlo vist), aprofito per animar als olotins que van al quims (a tothom qui llegeixi aixo tb)a disfrutar del seu geni.
I ja que hi som, us ensenyo la lletra de la canco en questio, escrita per el Deu i Poeta J. M. Fonollosa.
WEST 13th STREET
Esperé aquel momento muchos días.
Fue fácil deslizarme hasta su cuarto.
Su ventana cedió como un gruñido.
Mis pies no despertaron las alfombras.
Fue fácil deslizarse hasta su cama
y verla respirar. Hasta las sábanas
sentían el calor aquella noche.
No perjudica a nadie el acostarse.
Un poquito de amor no daña a nadie.
No le costaba nada haber cedido;
dejarse acariciar unos minutos.
No quise hacerle daño. Se lo dije
tapándole la boca con la mano.
Le dije que iba sólo a acariciarle.
No tenía por qué asustarse tanto.
Tuve que ahogar el grito de sus ojos.
Apreté demasiado. Lo lamento.
Estuvo bien, no obstante, aun tan inmóvil.
Em sembla que aixo i encaixa a la perfeccio.
Assassin: A sex sin.
Post a Comment