Voooooolaaaareee! uooooo!
Mentre natros passavem el dia prenent el sol i nedant en una piscina d'un hotel de luxe (on tant be ivan dir nas), l'amo de la nostra guest house s'aprofitava de la nostra confianca i ens encarregava un vol en paragliding a l'empresa que li donava la gana i la comisio (com pet enciam de l'ex collita per nasal tres).
Al final, no sense liar-la un munt, vam accedir a volar-hi i l'experiencia va ser simplement satisfactoria.
No home, no! va ser de puta mare, tot i que l'Ivan em va confessar que prefereix un concert de Megamuerte.
El de la foto es l'Ivan. No se si s'aprecia pero en aquest mateix moment estava intentant imitar l'amic colom d'en Carles.
12 comments:
però no us havieu separat?? qui escriu aquí?? ivan?? anna??
ritxi: no vols dir q tens intrusos al blog?
Tranquila, tranquila tania, no tesveris que et pots estressar. Agafa una cadira, una til.la i seu. Nomes faltaria que demanessis la baixa a la biblio amb tanta confusio. Jo tho explico:
1)Si ens hem separat.
2)Tan lAnna com jo participem en lescrit que fa referencia al nostre viatge (Ells India, Nosaltres Nepal).
3) No hi ha intrusos ni virus, en Ritxi molt amablement ens ha cedit la clau dacces, aixi, podeu disfrutar dels dos viatges alhora.
Ara si tania... Bueno, menusmal, jo ja patia, qui semportaria tots els llibres de viatge de la biblio sino?
Anna, jo no em crec que aquest que vola a la foto sigui l'Ivan...
Si realment fós l'Ivan, La Vanguardia ja ho hauria publicat!
Que vagi bé!
Dani, la Vanguardia ha intentat publicarho pero no els hi he cedit els drets.
Es mes, no nomes ells.
Fins i tot mhan trucat de lInterviu i mhan ofert quantitats estratosferiques.
Pero ja saps que soc molt honest i que sense el consentiment den Guillem, de moment, no em deixare subornar.
Mira el que vam haver de fer, primer jo i despres el monitor, per convencer-lo.
http://www.kodakgallery.com/MyGallery.jsp?
osti
m'ha dit l'Ivan que no entra ja ho intentare fer d'una altra manera
Aquí la història que corre és semblant però els matisos canvien. Es diu que el dia que l'Ivan -després d'un eternitat i mitja de règim obligat de carn- es va fotre el tall de bou cru, els ulls li van sortir de les òrbites. El concert de Megadeth el demanar aquí, amb llàgrimes als ulls i agenollat davant de l'encarregat de l'hotel, que li va proposar l'alternativa del parapent. I un cop va haver aterrat -amb totes les hormones del bou espetegant-li a la sang- sembla ser que es va tornar com boig i -esquitxant cel i muntanyes- es va posar a bramar "Això no és cap joc!!!! Deixeu-me volaa-aa-aar!!! Jo sóc lliure de fer el que vu-ulgui!! No em tregueu la llibertat!"?
I que després li vau haver de donar més carn.
M'agrada la història d'en Guillem... I a més, m'és molt familiar... (ah ja ho sé! Era quan en muscúlman menjava carn perquè li agradava molt i s'enlairava com un globus!)
Pert cert, quan re-llegeixo aquest meu últim comentari, me n'adono que tan sols traient la lletra "c" a una paraula, traient la paraula molt i afegint un "no" davant "menjava" i un "no" davant el "li", la frase canviaria perillosament de sentit, (en aquests temps que corren) i lligat a que els indians sóu a orient, em recordaria a un acudit francament divertit que explicava en Guillem sobre uns superherois.
Perdoneu gent... però és que avui tinc temps i estic una mica pesat...
La foto de l'Anna (suposo), vestint a l'Ivan, em recordava alguna cosa...
i de cop, m'ha vingut al cap!
A la foto Ivan, sembles l'Oliana Molls (o el capità enciam com vulguis) preparat per sobrevolar Barcelona desde el Tibidabo fins a Montjuïc, a la recerca de l'estàlec de bronze! (¿¿¿¿¿¿¿?????)
És veritat Dani. Acudits que m'explicava un lleidatà per matar el temps en els ferrocarrils, i que després jo us reproduïa al pis. També hi havia aquell altre (molt adequat per aquest bloc) que ell havia sentit un altre dia també al tren expicat per un home d'uns 60 anys al seu fill d'uns 25. Resulta que un conegut de l'home va conèixer una índia i van decidir casar-se. Quan va arribar la nit de bodes, ell va fer una aproximació, li va posar la mà a la galta i la va moure en direcció al front. Un cop hi va haver arribat, li va gratar la piga que hi tenia al bell mig. I li va tocar un cotxe.
Dani, ja saps que aqui a la India estic canviant i els petits canvis son poderosos! Altantu...
(veig q aixo comenca a agafar color; es pero que no nom es si gui fruit del diu menja!)
Guillem, ets un home afortunat! Dona gracies a Deu nostre senyor que el lleideta, explicante aquests acudits, no et mates a tu tambe.
Post a Comment