Vam arribar a Pushkar a una hora q comenca a ser l'habitual, a les 5 de la matinada i, clar, buscar hotel costa, pero en vam trobar un ben be a sobre del llac. La ciutat de Pushkar es famosa perque hi fan la Fira del Camell, que reuneix a desenes de milers de camells i centenars de milers de persones. Durant aquesta fira (el Sant Lluc dels camells) es compren i venen aquests simpatics animalons i es munta una festa impressionant. Nosaltres, pero, com que les aglomeracions i els preus cars no es agraden vam decidir saltar-nos la fira i anar-hi uns dies despres.
Malgrat la no coincidencia amb la Camel Fair (ara em faig l'angles) la ciutat es bonica, petita i amb un llac (que serveix de ghat) que li dona un encant especial. Els indis, sense novetat, pesats com sempre. El primer dia vam anar a veure un temple dedicat a Brahma, el deu mes potent (pero no el mes venerat, que es Shiva) de l'India i ens va passar una mica el del sempre. Quan vam entrar ens va sorprendre el fet que no s'havia de pagar i que no ens forcaven a gastar el diners, fins i tot ens van donar flors per fer ofrenes, pero a on estava el truc? Doncs que despres havies d'anar al llac a tirar la meitat de les flors (l'altre meitat ja estava al temple) i alli et feien fer la "classica donacio voluntaria", nosaltres, ja curtits, vam salvar la situacio a canvi de 20 cts d'euro.
La resta dels dies els vam passar passejant i contemplant el llac. Aquest, estava envoltat d'Ashrams i quan es ponia el sol els seus membres es posaven a cantar i a tocar instruments, realment un dels espectacles mes macos del viatge. Tambe vam provar els bhanglassie, una especie de batuts, pero de marihuana. Una experiencia interessant, sobretot quan els havies de demanar perque era com mig secret i una vegada fet l'encarrec, un noi sortia a comprar la mercaderia!
Finalment, un dia al vespre vam agafar el bus que ens havia de portar a Agra. Va complir la regla dels retards, pero vaja, aixo ens va permetre coneixer un japones que portava dos anys i mig viatjant, que ens va acompanyar fins al Taj Mahal.
Apa, que vagi be i espero que hagueu celebrat el veinte ene!
Malgrat la no coincidencia amb la Camel Fair (ara em faig l'angles) la ciutat es bonica, petita i amb un llac (que serveix de ghat) que li dona un encant especial. Els indis, sense novetat, pesats com sempre. El primer dia vam anar a veure un temple dedicat a Brahma, el deu mes potent (pero no el mes venerat, que es Shiva) de l'India i ens va passar una mica el del sempre. Quan vam entrar ens va sorprendre el fet que no s'havia de pagar i que no ens forcaven a gastar el diners, fins i tot ens van donar flors per fer ofrenes, pero a on estava el truc? Doncs que despres havies d'anar al llac a tirar la meitat de les flors (l'altre meitat ja estava al temple) i alli et feien fer la "classica donacio voluntaria", nosaltres, ja curtits, vam salvar la situacio a canvi de 20 cts d'euro.
La resta dels dies els vam passar passejant i contemplant el llac. Aquest, estava envoltat d'Ashrams i quan es ponia el sol els seus membres es posaven a cantar i a tocar instruments, realment un dels espectacles mes macos del viatge. Tambe vam provar els bhanglassie, una especie de batuts, pero de marihuana. Una experiencia interessant, sobretot quan els havies de demanar perque era com mig secret i una vegada fet l'encarrec, un noi sortia a comprar la mercaderia!
Finalment, un dia al vespre vam agafar el bus que ens havia de portar a Agra. Va complir la regla dels retards, pero vaja, aixo ens va permetre coneixer un japones que portava dos anys i mig viatjant, que ens va acompanyar fins al Taj Mahal.
Apa, que vagi be i espero que hagueu celebrat el veinte ene!
3 comments:
ricard!m estas deceben! ara no enteng porque no t as apuntat amb un "tour organitzat"si esta tot inclos.sembla que la principal preocupacio sigui no deixar algunes miserables limosnes a una gent que veuras nomes un cop a la puta vida,i que quan tu tornis en la teva comoda vidita occidental aburguesada,ells continuaren patin l imperialisme disfressat de turisme,dons no siguis aixi,dona l s hi alguna cosa,a tu no et ve d aqui ,tampoc hauras de tornar a casa abans de que ho decideixis,doncs va ricard,ja pots deixar caure un eurito al dia,l hi anira al teu karma.
i si vols ,despres et podras fotre tot el viski i les birres d importacio que te vinguin de gust.en quan a deixar el pavello vostre a una alçada determinada espero que no ells deixeu endivinar d on sou!
va ricard,em permeto dir te aixo perque em considero un amic teu.i saps que un verdade amic es el que t avisa si et fa pudor la boca,
aixo dit continuare consultan aquest blog,pero m agraderia ttrtobar hi un altre tipus d informacio.
si em permets, conservare l anonimat,pero estic segur que saps qui soc!
sandino vive!!
ai ai ai ai!
a veure si aquests sandinistes el tanquen el taller il.legal d'explotacio de ma d'obra infantil!! jeje
La veritat es q tens rao, q al blog potser hi ha massa cosa de diari, pero tb n'hi ha d'altres q no escric... prometo a partir d'ara escriure-ho mes tot, a veure si recupero la credibilitat!
Cuida't i viva sandino!!
Ritxi, no se com pots donar la rao aixi, i quedarte tan panxo.
El teu impetu en quedar sempre be amb tothom, de vegades, em fa fastic.
Menja mes carn i a veure si mossegues!
Post a Comment