Despres de l'agradable sorpresa de Varanasi, intentem quedar be que segur que ho llegeixen, vam proseguir el nostre cami direccio a Khajuraho, tot i les recomanacions contraries.El poble en si mateix, no tenia gaire res: tres o quatre carrers, una bassa, un museu (amb un gracios elefant gras ballant a dos potes), hotels, botiguetes inutils i centenars d'indis mes persistens del que es habitual. Potser si que no valia la pena arribar fins alla, vam pensar. Res mes lluny de la realitat. Un cop dins la zona dels temples, els nostres ulls semblaven somniar. Allo era impressionant. El millor que haviem vist de la India. El temple d'or d' Amritsar semblava un fort de playmobil al seu costat. I tant que valia la pena desviar-se fins alli!. La veritat es que el tema de les figures del Kamastura, reclam per excelencia d'aquell indret, quedava de sobres eclipsat davant la immensitat del conjunt de Temples. A qui collons li importen quatre postures sexuals impracticables!
Un dels temples s'aguantava unicament pel propi pes de les pedres i el seu equilibri. Impressionant. Digne d'estudi.
Per acabar d'amanir be el dia vam anar a dinar damunt un arbre i, cap al tard, ens vam endormiscar prenent un te amb gingebre al terrat del nostre Hotel contemplant una sorprenent posta de sol sobre un llac envoltat d'arbres plens a vessar d'ocells que intentaven, sense exit, entonar una nana de bona nit.
(Dos que no necessiten el Kamasutra)
9 comments:
ei, jo vull veure aquest monumental edifici!!!
l'edifici monumental és aquella pedreta que es veu al darrera de l'ivan en la foto?
Aquest es dels mes petits que hi ha tot i que es bastant gran.Si voleu us podem enviar fotos dels altres.
si ana envials
La foto. Temple al mig, flors a un costat, Ivan a l'altre. Què vol dir això? És molt senzill. Si el temple representa la veritat immutable i les flors s'assemblen molt i molt als típics gossos de casa nostra, això vol dir que l'Ivan s'està definint com a gat. Si a més a més ens fixem en l'arbre que té al darrere (els gats sempre s'enfilen als arbres) i en el seu somriure diabòlic hi llegim el plaer callat que li produeix el fet d'està'ns dient una cosa sense dir res, com fan els autèntics murris, ja només ens quedarà un dubte: que en realitat vulgui quedar-se així fins que els pèls se li tornin blancs i acabi assemblant-se a Kenny Rogers i pugui penjar la foto a www.menwholooklikekennyrogers.com.
Però no és això el que volia dir. El que volia dir és: els braços. Que ningú no digui res. ¿Us sembla bé que el nostre protagonista creui les cames a la manera zen però en canvi plegui els braços al més pur estil boscdetosca?
A mi em sembla perfecte que els plegui.
La clau del zen sempre ha sigut agafar-se'l en sèrio només al 50%.
Amb aixo den Kenny si que mhas ben sorpres! Quines fricades mires tu per internet?
Pse, per internet no és tant que et dediquis a mirar parides com que te les trobes, i decideixes escampar-les. Representa que és d'això que viu la comunicació aquesta, m'equivoco? També hi ha l'oracle Bacon a www.cs.virginia.edu/oracle/ que és un buscador de graus Bacon. Els actors que han fet una pel·li amb Kevin Bacon són de grau 1, si han estat en una pel·li amb algú que ha estat company de Bacon en alguna altra, són de grau 2, i axí successivament. Trobar-ne algun de grau 5 o més ja té mèrit. Bob Marley, per exemple, és de grau 4.
guillem, sempre em deixes parat!
no deixeràs mai de sopendrem!!
je, je!
Deu n'hi do!
Post a Comment