Despres d'un d'aquells viatges tan agradables en bus que a hores d'ara tots coneixeu, vam arribar a Kathmandu, capital del Nepal. Nomes de baixar del bus, ens va atacar un ordre de taxistes afamats de diners i com que, per a ells, nosaltres nomes som bitllets (i dels grossos!) se'ns van llencar al damunt com gossos famelics. Nosaltres, acostumats a tractar amb aquests animals, vam treure un parell de bistecs que ens vam endur de Pokhara (per si hi havia gana) i tot emulant en Torrente vam llancar-los el mes lluny possible. Feina feta; primera missio complerta. Ara, ja nomes ens quedava buscar un bon lloc per resguardar-nos de la intemperie.
Esperant trobar una bona rebuda i una mica de musica decent ens vam decantar per l'Hotel California, pero la jugada ens va fallar: res de bona musica de rebuda; havien canviat el nom de l'hotel, ara es deia Happy Home Guest House (no se perque pero aquest nom ens feia mala espina...) .
Despres de pactar un bon preu (300 nrp, amb TV; no ens podem permetre el luxe de perdren's en 007 i el WWF -la nostra nova aficio per els dies en que un no te ganes de fer res-) i d'escoltar un rotllo sobre Chitwan, vam pujar a deixar les maletes i a fer uns pipis. Ja estavem llestos per veure Kathmandu, no hi havia temps a perdre!
La pau aconseguida a Pokhara amb la nostra suor, aqui, es va fondre. Aixo ja semblava altre vegada la India, potser no tant exagerat i amb lleugeres diferencies: rickshaws, tiger balm, suzukis marutis blancs (el cotxe oficial per excelencia), wood chess, etc.
Vam visitar els Durbar Square de Kathmandu i Patan (ple de Patans petaners sense en Piernodoyuna), que son els seus nuclis antics i estan a vessar de temples del segle..., millor deixeu-nos fullejar la Lonely. Aquestes mini ciutats medievals podrien ser increibles si no fos per la deixadesa dels nepalesos en general, i perque no se'ls ha acudit prohibir l'entrada de vehicles en el seu perimetre. Aquelles persones que no disfrutin amb la bruticia millor que vagin a Port Aventura, es semblant i a mes esta net! (jo no hi estic d'acord - Anna-).
Tambe vam anar a veure el temple budista de Swayambhunath, des del que es veu tot Kathmandu. I no gaire res mes ja que els nepalesos volen cobrar per tot, i desgraciadament l'us que en fan dels diners que demanen es inapreciable.
La resta us la podeu imaginar. Passejades al caure el sol entre botigues de tot tipus: bisuteria, camises, pantalons, joies, bufandes, abrics; vaja, hipilandia. I apats abundosos: bou, shawarma, Tuborg... Ah! i per fi vam aprendre a disfrutar del bon menjar sense tant esquitxar: pa amb tomaquet, formatge de yak, vi de bota i cap a casa falta gent!
2 comments:
bones "trotaimmonds",sembla qede moment trepitjeu molte bruticia,o es pq la veieu,quan torneu a veure si ho hi fixeu mes,q no totes les bruticies es veuen.un dia ells tambe aprendran a amargar-la.
de totes mnrs sembla q os ho paseu be,o ke?
Aquesta foto es provisional. La que haviem escollit esta dins del disc extraible i aquesta merda dordinadors no tenen pebrots dobrirlo. A veure si mes endavant ens es possible.
Post a Comment