Despres d'un viatge molt dur amb bus vam arribar a les 6 del mati a Varanasi, la ciutat mes sagrada pels indis. Estavem cansats i desotrossats, pero alli se'ns va il-luminar el cervell, "per que no anem a Bodhgaya??" (lloc on Buddha va arribar al nirvana), i si, tal dit i tal fet, tren cap a Gaya, unes 4 hores mes. En total mes de 24 hores de viatge seguides sense dormir!
Bodhgaya es la ciutat mes important pels buddhistes, ja que es el lloc on buddha es va il-luminar, va arribar al nirvana. Segons s'explica va fer-ho despres d'estar temps meditant a sota d'un arbre i quan va entendre la naturalesa del mon, va tocar amb una ma la terra per donar-ne testimoni. I aquest arbre encara es conserva, mes de 2500 anys depres, a Bodhgaya. Vaja, no es ben be el mateix arbre, sino un esqueix de l'orginal q es troba a Sri Lanka.
Apart de l'arbre, en el mateix temple hi ha el Mahabodhi, una estupa impressionant, contruida per Ashoka, un rei indi que va adoptar el buddhisme com a religio oficial de l'estat i li va donar un gran impuls. Per tot el poble tambe s'aixequen altres temples, de caracter nacional. Tots els paisos (independents o no) que es declaren buddhistes tenen el seu temple alli, amb les seves particularitats artistiques, destancant pel seu nombre i qualitat els temples tibetans.
A nivell mes particular, nosaltres ens vam sentir molt be a Bodhgaya, semblava que haviem sortit temporalment de l'India turistica i del nord. Com ja hem explicat, estem molt cremats de tota la gent i tot el merder que envolta la zones turistiques (poc o molt) de l'India, pero a Bodhgaya s'hi respirava una pau i una tranquilitat que van servir per carregar piles.
Els dies que vam estar per alla els vam invertir en passejar pels temples, parlar amb la gent i, no ho dirieu mai, anar cada vespre a fer classes de meditacio Zazen! Aquesta escolta forma part del buddhisme japones i nosaltres, com uns bons escolars, anavem puntualment a les 5 a fer la nostre sessio de meditacio. La cosa anava aixi: ens haviem d'assentar com deien (posicio de lotus o sobre els turmells) cosa q era impossible i feiem les nostres propies adaptacions, posar la ma esquerra sobre la dreta i amb els polzes formar com un triangle, comencar a respirar profundament i deixar els ulls entreoberts o tancats. Mentrestant els monjos anaven recitant les sutres (textos buddhistes), diria q era la prajnaparamitasutra, acompanyats del so constant d'un tabal i de tant en tant un toc d'una especie de campana. Al cap d'uns 25 minuts es parava el ritual i ens quedavem en silenci meditant. El principi va ser molt dur, sobretot per les postures i perque el cervell ens anava bombardejant amb pensaments (impedint quedar relaxats i concentrats), pero al final, almenys jo, vam aconseguir "calmar" relativament la ment i trobar una posicio comoda. Una experiencia ben interessant, sobretot perque per uns moments aconsegeuixes evadir-te de tot. Precisament alli vam coneixer una altre catalana, l'Anna, que vivia amb el seu fill i el seu novio (novazelandes) a Roses i estaven de vacances per aqui.
Aquest dies idilics es van acabar i vam tornar a agafar el tren cap a Varanasi. En aquest tren en Soldi es va inspirar per escriure el seu text sobre el tren, pq vam intentar anar en ultima classe, pero va ser impossible. Vam entrar per una porta i vam sortir rebotats per l'altre, (ja ho llegireu!).
Bodhgaya es la ciutat mes important pels buddhistes, ja que es el lloc on buddha es va il-luminar, va arribar al nirvana. Segons s'explica va fer-ho despres d'estar temps meditant a sota d'un arbre i quan va entendre la naturalesa del mon, va tocar amb una ma la terra per donar-ne testimoni. I aquest arbre encara es conserva, mes de 2500 anys depres, a Bodhgaya. Vaja, no es ben be el mateix arbre, sino un esqueix de l'orginal q es troba a Sri Lanka.
Apart de l'arbre, en el mateix temple hi ha el Mahabodhi, una estupa impressionant, contruida per Ashoka, un rei indi que va adoptar el buddhisme com a religio oficial de l'estat i li va donar un gran impuls. Per tot el poble tambe s'aixequen altres temples, de caracter nacional. Tots els paisos (independents o no) que es declaren buddhistes tenen el seu temple alli, amb les seves particularitats artistiques, destancant pel seu nombre i qualitat els temples tibetans.
A nivell mes particular, nosaltres ens vam sentir molt be a Bodhgaya, semblava que haviem sortit temporalment de l'India turistica i del nord. Com ja hem explicat, estem molt cremats de tota la gent i tot el merder que envolta la zones turistiques (poc o molt) de l'India, pero a Bodhgaya s'hi respirava una pau i una tranquilitat que van servir per carregar piles.
Els dies que vam estar per alla els vam invertir en passejar pels temples, parlar amb la gent i, no ho dirieu mai, anar cada vespre a fer classes de meditacio Zazen! Aquesta escolta forma part del buddhisme japones i nosaltres, com uns bons escolars, anavem puntualment a les 5 a fer la nostre sessio de meditacio. La cosa anava aixi: ens haviem d'assentar com deien (posicio de lotus o sobre els turmells) cosa q era impossible i feiem les nostres propies adaptacions, posar la ma esquerra sobre la dreta i amb els polzes formar com un triangle, comencar a respirar profundament i deixar els ulls entreoberts o tancats. Mentrestant els monjos anaven recitant les sutres (textos buddhistes), diria q era la prajnaparamitasutra, acompanyats del so constant d'un tabal i de tant en tant un toc d'una especie de campana. Al cap d'uns 25 minuts es parava el ritual i ens quedavem en silenci meditant. El principi va ser molt dur, sobretot per les postures i perque el cervell ens anava bombardejant amb pensaments (impedint quedar relaxats i concentrats), pero al final, almenys jo, vam aconseguir "calmar" relativament la ment i trobar una posicio comoda. Una experiencia ben interessant, sobretot perque per uns moments aconsegeuixes evadir-te de tot. Precisament alli vam coneixer una altre catalana, l'Anna, que vivia amb el seu fill i el seu novio (novazelandes) a Roses i estaven de vacances per aqui.
Aquest dies idilics es van acabar i vam tornar a agafar el tren cap a Varanasi. En aquest tren en Soldi es va inspirar per escriure el seu text sobre el tren, pq vam intentar anar en ultima classe, pero va ser impossible. Vam entrar per una porta i vam sortir rebotats per l'altre, (ja ho llegireu!).
Cami de Varanasi, amb la nostre recent calma espiriutal, no erem conscients del que ens hi trobariem...
8 comments:
Em pensava que almenys vosaltres sí que llegíeu el bloc (!!!!! -exclamació fingida-)
No, de fet dieu que aneu una mica arratrassats amb els comentaris, llavors sí que pot ser que fos inesperat.
Escolta Ricard, després d'aquet viatge de tanta meditació, quan tornis et vull veure assegut amb l'àvia fent els seus exercicis de ioga i de tai-txi.
La foto representa la tranquilitat en el temple budista?
és maca!
Home, maca, maca... Jo la veig cremada i mal enquadrada. Jo diria que lha tirada en Ritxi...
no se si és cremada o no (entre altres possibles falles), però el cel m'agrada i que surti en aquesta petita cantonada l'edifici (encara que sigui negre) m'agrada...
si, quedaria millor si es veies l'edifici en color.
jo també apostaria que l'ha tirat en ritxi, però més que res pq és el seu blog i deu triar les seves imatges i li deu costar reconeixer que les fotos dels altres (si és que en fan i si és que tenen camera, [es clar, es que al lo millor ni en tenen] teniu camera "media" i "soldi"?) puguin ser millor.
PD: em sembla que m'he perdut jo mateix amb aquest text!
No et preocupis pages, a mi tb em passa sovint, aixo, vull dir lo de trobarse, que quan es tard i tens presa et pots perdre i llavors no saps on ets, ja saps com es, va com sempre, et penses una cosa i no, ni una, ni laltre, igual com quan pots veuret, sol passar, no es gens dificil, et penses: alla!; i no, mes enlla, on les altres coses, doncs aixo.
BOONNAA.. explicació!
Post a Comment