El menu mana

Es un dia de forta calor, d'aquells que gairebe no tens ganes de moure't ni cardar res de res i per tant decidim entrar al primer restaurant que trobem. El restaurant es com tots els de l'India, llardos, sense lavabo, amb una tovallola ronyosa al costat d'una garrafa d'aigua (on et pots rentar els mans), la taula plena de restes incrustades, els tovallons ningu sap on son, els coberts ja ve just i els plats els estan rentant en una galleda bruta a fora. Malgrat tot ens assentem, no tenen cervesa, l'Ivan protesta, pero tots tenim massa gana i ganes de seure una estona com per canviar de restaurant.

Ens porten la carta, la tipica carta enganxifosa, bruta, pero amb productes liders amb preu. Jo he acabat de fer un brakefast, concretament uns cornflax, i no tinc gaire gana. L'Anna demana una tomoto omlate amb formatge, pero diuen que en tenen nomes sense ou en cas de voler-hi posar formatge. Finalment, i davant de la surrealista situacio acaba menjant uns Nodells. En Soldi opta pel producte mes lider en preus, fraid rais. En Vila no vol menjar gaire consistent i acaba demant un swet con soop. Finalment, l'Ivan es decideix per l'exotic Green Pis Masala i, entre tots, agafem unes fingar chips per picar. Per beure, i sense possibilitat d'una cervesa beeeen fresca per combatre la calor, fem tots una funta o una coco-colo i una miniral water.

Estem esperant durant mes de mitja hora perque ens portin les begudes i arribem als tres quarts quan arriba el primer plat, cosa que no acabem d'entendre pq es un restaurant de quatre taules i estem sols. Per sort teniem un plat de guindilles al costat per si de cas voliem picar una mica. Mentrestant, els quinze camarers ens estan mirant i comentant la jugada.

Despres de patir l'apat demanem alguna cosa per tirar avall, uns esprosso coffee per l'Ivan, una pinapal juice per l'Anna, un tea cut per en Soldi i un Ness coffi per en Vila. Jo intento mantenir a ralla el seu pressupost i em quedo mirant l'aparador de les postres, pero l'espessa boira de mosques acaba decidint en favor del dejuni.

Acabat de fer els respectius digestius demanem el compte. Resulta que no quadra. Tenim quatre plats de mes, s'han descuidat d'apuntar el tea cut i a mes la suma esta equivocada. Finalment, despres de fer un curs accelerat de sumar i saber relacionar plats demanats amb plats servits acabem ajustant el compte.

Sortim del restaurant sota un sol encara abrassador, pero tips i amb la boca plena de llavors d'anis i sucre.

PD. VULL AGRAIR AL SECTOR DE LA RESTAURACIO DE L'INDIA LA SEVA COL.LABORACIO EN LA REDACCIO DE L'ARTICLE.