L'Adam Smith i l'India (Apunts d'economia)

Quan estas viatjant durant una llarga temporada per un pais, una de les coses que es sol fer mes frequentment, com a minim en el meu cas, es anar a donar vols pels mercats i carrerers dels pobles o ciutats pels quals passes. I si a mes un es economista de formacio (o deformacio, vosaltres mateixos), te una tendencia innata a analitzar sistematicament tot el que l’envolta i ajustar-ho als esquemes mentals que despres de tants anys se li han acabat formant al cervell.

Doncs una de les coses que amb mes insistencia m’anava fixant en les meves llargues pasejandes era la semblanca que tenien els mercats indis amb les teories generals del liberalisme. Segons aquests teorics un mercat per trobar-se en l’estat “ideal” de competencia perfecte es necessiten una serie de premisses: molts oferents, venedors sense poder de mercat, que no siguin prou grans per poder canviar els preus; molts demandants, consumidors sense poder de mercat, que no siguin grans compradors que puguin modificar el preu; que el preu sigui negociable, no fixat, per tant que es pugui regatejar; l’existencia d’informacio simetrica, que tan oferents com demandants tinguin la mateixa informacio i, per ultim, que els bens siguin homogenis (no estiguin diferenciats). Hi hauria mes premisses, pero aquestes son de les mes importants i les necessaries pel nostre cas.

Si passem la teoria a la realitat i comparem l’India amb Europa, que trobem? La primera premissa, molts oferents, es compleix a l’India perque hi ha multitut de petites botigues i cap es prou gran per forcar els altres a canviar el preu, mentre que a Europa la proliferacio de grans superficies ha reduit l’oferta i l’ha concentrat en grans conglomerats. El segon cas, podem dir que els consumidors indis que compren al detall son molts i no estan organitzats en cooperatives de consum, a Europa tambe passa, pero les cooperatives de consum estan proliferant a molt bon ritme. Pel que fa a la possibilitat de regatejar es obvi, aquí es pot regatejar per tot, en canvi a Europa no em puc imaginar entrar al Carrefour i intentar negociar el preu d’un quilo d’arros. L’informacio simetrica es fa dificil de determinar per ambdues economies, pero a l’India les botigues estan agrupades per sectors d’activitat, per tant per endevinar el preu d’una tassa pots anar preguntant botiga per botiga, sense perdre excessivament el temps perque estan situades de costat, i aconseguint que et facis una idea del preu real. Finalment, pel que fa que els bens siguin homogenis a l’India es compleix, ja que totes les botigues venen gairebe el mateix, per tant no es poden diferenciar pels productes, en canvi a Europa cada botiga intenta tenir alguna cosa que la faci diferents als altres.

Per tant, i resumint, ens trobem que sota determianades premisses alguns sectors economics de l’India es troben mes aprop de la competencia perfecte que no pas els paisos occidentals. Sera que ens haurem perdut en algun punt de la historia? Ai, pobre Adam Smith!