Yangon i l'altre cara de la lluna

I finalment vaig arribar a Yangon (antiguament Yangon) tot sol, perque en Pascal va anar a la cituat del costat, Bago, i la Yuri estava perduda per Sittwe, pero ens haviem de retrobar al cap d'uns dies. La veritat es que ja estava fart de veure coses, de suportar el bus i necessitava parar, a mes jo no havia parat a Yangon el dia de l'arribada, i creia que aquesta ciutat be s'ho mereixia. Per cert, un detall, aquesta no es la capital del pais (sembla mentida no?!?!?!??!), doncs resulta que fa pocs mesos que el govern l'ha canviada per una ciutat de mes al nord, no recordo el seu nom. Pero es de facto la capital, pq encara hi ha la "burro"cracia, les empreses, la vidilla...

Doncs aixo, sense anims de fer gaire res em vaig plantar a Yangon, en un dormitori d'un hostel que estava de nassos! Aquests dies em vaig dedicar a xerrar amb la gent del hostel, amb els autoctons que em paraven pel carrer per tal de fer un te (no tots, no soc un suicida), caminar (on em vaig trobar amb una festa dedicada a ganesha, un deu indi!!!!!!!), veure postes de sol i res mes. Apart, d'una matinada que vaig anar al Shwadegon, la pagoda mes espectacular que he vist, recoberta amb no se quantes tones d'or i amb diamants a la punta. Vaig anar-hi de matinada per tal de no pagar els 5$ al govern, i cap a les 7, quan em van pregutnar pel bitllet vaig sortir cap a fora.

A Yangon, apart del relax, tambe hi vaig trobar l'altre cara de Myanmar, la cara de l'oci mes baix, les discoteques dels nens pijos, els clubs de la "gente bien"... Un dia amb uns amics que vaig fer a l'hostal vam decidir anar de copes, comencant pel ja explicit nom d'Asia Pleasure. Aqui vam poder veure tots els militars, empresaris i etc mercadejant amb unes pobres noies joves que anaven desfilant amb diferents models fins que a un d'aquests fills de puta se li aixecava (en cas que fos aixi). Un espectacle denigrant, on una ampolla de whisky normalet valia 300 dolars, el seu mig anual d'un cuiner i on les noies havien perdut el somriure que tan m'havia encisat la resta del viatge. Per si fos poc despres ens vam moure cap a una discoteca, on a fora hi havia tota mena de cotxes de luxe aparcat. L'entrada era d'uns 5 dolars (al puti 3) i una birra entre 2 i 3 dolars. Tots els nens, pq era la clientela, ben tajats, barallant-se per ties alla al mig, les noies (algunes de 13 anys) tirant la canya al occidentals, mentre els fashionetis ballaven amb el mobil (una llicencia de mobil val 2000 dolares, pq comunicar-se es facil!). Finalment vam acabar en un club mes selecte, amb occidentals i gent de yangon "guapa" on noies de cap edat se't oferien a canvi de quatre copes i un hotel car. En fi, vam ben descobrir la puta altre cara d'aquest pais. Per si no fos poc, despres de sortir d'aquest ultim bar , vam anar a parar a University Avenue on hi havia un carrer tallat amb militars, obviament la pregunta va ser, que que passava. La resposta: "aqui hi viu la Lady, pero no digueu el seu nom si us plau!" La Lady es la lider opositora, la Aung Sang Suu Kyi.