Xocolata amb xurros

L'altre dia vaig tenir una agradable sorpresa amb la visita de l'Estel. Vaja, de fet, fa més temps que jo que corre per Madrid, però de qualsevol manera em va fer molta il·lusió que ens veiéssim.

Primer, vam anar a fer un toc amb el seu xicot, en Cèsar, un noi madrileny i després vàrem anar a fer un vol. La passejada va servir per conèixer la majoria de botigues de mòbils de Goya, ja que estàvem buscant un recanvi pel meu malaurat Alcatel. Com alguns i algunes sabeu, el cap de setmana passat vaig ser víctima de la violència antimòbil. Jo anava tranquil·lament tirant cap a una discoteca i, amb un minut de descuit, em vaig trobar sense la meva màquina de diàlisi particular.

Doncs després de la passejada vam decidir fer el madrileny madrileny. O sigui, que vam anar cap a una xurreria més propera (és curiós veure la quantitat que n'hi ha) i vam comprar els clàssics xurros, les "porras" (un xurro gran) i la xocolata desfeta per devorar-los a casa meva!