Tastant vins amb els Tastavins

El dijous passat em vaig iniciar, seriosament, en el món del vi. Això no vol dir que em poses dintre una bota i anar mamant, ni que em vaig beure una quantitat de vi insuperable, al contrari, vaig anar al meu primer sopar dels Tastavins. Aquesta, és una associació olotina que es dedica a tastar vins (i caves), a convidar algun expert i, de tant en tant, fer un sopar. Afortunadament, alguns membres de la meva família ja en formaven part i cal reconèixer que tenen un nas i uns coneixements que per un novell com jo són fabulosos, però l'empenteta final me la va donar en Meru, un amic d'Olot de tota la vida que també volia anar-hi i, un per l'altre, hi vam acabar anant.

El XXIIIè Sopar del Picadillo es feia a La Canal, un dels millors llocs d'Olot per anar a menjar i, evidentment, vaig fer tard. Només d'arribar vaig anar directe cap la cadira que en Meru i el meu pare m'havien guardat, sense mirar gaire a ningú i intentant no tallar el noi de Can Raventós que ens explicava les excel·lències del seu cava. El cava era un Raventós i Blanc-Gran Reserva de la finca 2003 (D.O. Cava), molt bo, semblant a un vi blanc on hi podies trobar (si t'ho deien) varis regustos com de mel, confitat, torrat i altres que vaig ser incapaç de trobar.

Després de l'explicació van arribar els entrants, dels quals destacaria el carbassó amb brandada i ho vam regar amb un Viña Alberdi 200 (D.O. Rioja). El vi era molt bo, suau, "no cremava" i també hi trobaves varies aromes, però no en vaig reconèixer cap, apart de la fusta. Abans de passar al plat fort, el picadillo, ens van portar bolets de temporada, especialment bons els rovellons i "interessant classe" sobre la diferència entre cep i siureny que ens va fer el Boticari.

Finalment, va arribar l'estrella de la nit, el picadillo de la Canal. Pel que no ho sapigueu, el picadillo és carn picada de bou feta a la paella amb una mica d'all i julivert i a la Canal és el lloc que he trobat que tenen el "genero" més bo, perquè és toro de lídia, el de les corrides. A mi m'encanta, especialment si és gairebé cru. Aquest plat el vam casar amb un Atteca 2005 (D.O. Carinyena), un criança molt bo, massa fort pel meu gust, però que lligava molt bé amb el picadillo.

Abans de les copes i els cafès l'Eva, la filla del jefe, ens va fer unes postres delicioses. Un got de xocolata amb una crema d'ametlles, reducció de ratafia i altres coses que ja no recordo. En fi, que una bona nit per disfrutar del bon beure i del bon menjar. Per cert, mireu qui patrocina el restaurant la Canal!!