Aquest va ser l'últim cap de setmana a Olot i amb els "arratrassats" vam fer un sopar molt especial, a base de pizza. Ens van regalar una senyera amb la cara dels expedicionaris per tal que la passejem per allà on anem i un mocador perquè no ens perdem!El més complicat de tot va ser fer la meva maleta perquè, curiosament i en contra de totes les prediccions, se'm va quedar petita... Per sort, en Soldi em va ajudar a tirar les coses que per ell (i suposo que per molta gent) eren innecessàries: capses de medicines, la maleta del botiquín, alguns papers de wc, les capses dels carregadors...
Els que em coneixeu sabeu que sóc força feliç i fins fa poc el viatge me'l prenia en un to, potser, massa distés. Però el passat divendres 29 de setembre (al vespre, hora de Londres), em vaig fer a la idea que estava marxant bastants dies i em va agafar el vertigen. No sé, per primera vegada vaig començar a pensar que hi hauria moltes coses que havia estat fent els últims anys que deixara de fer, com el sopar del dissabte, el toc al vespre, veure el Barça, anar a Barcelona, estirar-me al meu llit... Tampoc veuria els meus amics i les meves amigues (apart dels que venen, és clar), la meva família, a tu... Però vaja, no sé qui deia que dels covards no se'n ha escrit mai res (mentida!!!).
Aquesta nit ja anem cap a l'aeroport, pujarem en aquell cigar volador i aterrarem a milers de quilòmetres del nostre país, coneixarem (espero) un munt de coses noves, gent diferent, situacions extranyes, però em sembla que valdrà molt la pena.
Doncs res més, aquest ha estat el primer comentari, escrit des de la urgència de la partida i sense la dedicació necessària. En el pròxim post ja haurem aterrat físicament, i espero que ho haguem començat a fer mentalment.
13 comments:
Ricard!!
Osti, al final ja has volat i encara no ens hem vist!! Et vaig trucar fa un parell de setmanes però estaves absent... Aprofita-ho al màxim i passa-t'ho molt i molt bé!!!
petons
Tate
Com sempre i fins i tot quan tens pressa i dius que no i posses la dedicació suficient m'encanta llegir els teus escrits. Serà inspirador sentir-te expliar la teva aventura Asiàtica. Jo també et puc informarar una mica de les meves petites aventures encara que amb força menys paralues i adjectius considerant la meva poca facilitat per l'escirptura ;-). Una abraçada ben refrescant perquè t'inspiris en el que és l'inici d'un GRAN VIATGE i en tot el que encara tens el davant. //Emma//
L'emma m`ha passat la teva adreça en una de les comunicacions nocturnes q tenim de tant en tant; em sembla fantàstic q ens deixis gaudir del teu viatge sense moure'ns de la Garrotxa, ja t'anirem seguint.
Una abraçada.
Rosa Figueres
Ei, quantes fans, eh? Una besada i molt bon viatge, m'agradarà espiar-te per aquest foradet.
Llibertat
ostres noi, no m'imaginava que ja hi hagués gent que m'hagués passat a davant a l'hora d'escriure't, em pensava que seria la primera.
espero que arribeu sans i estalvis, i que al passar per Itàlia no segrestin l'avió.
En sóc testimoni de la maleta. SORT D'EN SOLDI!!! sinó haguessis necessitat "els portadors" abans d'hora.
apa quan aterris fes-ens-ho saber.
un petó.
la teva mare.
Iepa artista, t'anirem seguint des d'aquí i t'esperem pel 25 d'abril
Roger B
pd- Potser no calia enviar l'adreça del blog al Sindicato de Estudiantes Canario, o a la Mireia Oliver del SACU, huashuashuas ;)
ja deus divisar el lhotse, la vall de la mort, el Nanga Parbat de tantes nits en vetlla. . .
no m'enfrontaré a cap serak mentre llegeixes el diari a l'últim poble habitable però espero que em tinguis present aquesta part de la ruta.
hauràs de vigilar que no et confonguin per cap expedicionari comercial ja que aleshores et duràn arrossegat fins al cim. . . :)
Apa noi! Que tinguis molt bon viatge! Ja tindré una cosa més a fer (tan si estic a Barcelona o a Ripoll): seguir-te per aquí!
Una abraçada!
mercè
Ritxi, pensa que viatjar és llençar coses, no et preocupis tant!
Guillem i Marta
Ritxi, aviam si t'animes una mica xaval... que aquest 1er escrit sembla una peli de la Isabel Coixet!
HOLA RICARD, SOC L´EMILI DEL VANIL.MOLTA SORT EN TOT!!!
Hola Ricard, què tal? suposem que ja deus estar per terres indies, i que ja et deus començar a enyorar. Ahir varem anar al partit de la selecció catalana contra la basca. Va ser una moguda genial. Però tu rai, que pots anar a veure la selecció india. Per la Pompeu tot bé, avui ve en Joan Laporta i demà ve "el teu amic" Joan Puigcercòs. Ja veus que estem mogudets.
Bé, esperem noves cròniques teves.
Una abraçada,
Agustí / Isabel
ieee ratafiaaaa!!! estem aquí pel sud i hem entrat a mirar el teu blog, creiem que hi falta una salutació ben forta pels companys de militància que has deixat enrere... Esperem que tot vagi super bé!! Una abraçada en directe des del País valencià (Andrés, Laia de Sueca i Laia de Sants)
Post a Comment