Primer de tot voldriem dir que el teclat es una mica diferent i per tant no trobareu ni accents, ni c trencades, ni apostrofs... qualsevol error tipografic no es culpa nostre! A mes no podem pujar fotos de moment (ho resoldrem en breu), pero n-hem trobat per internet que tambe valen (aqui es veu el temple d-Amritsar).
Comencarem explicant les histories ^arratrassades^ de les primeres jornades. Com que som molt previsors (ells) vam arribar aviat a l-aeroport i ens vam posar els primers de la cua, pero resulta q en aquella cua s-estrenava una noia nova i... evidentment, en aquella cua (que nomes estava formada per nosaltres) va ser la ultima d-entrar. El vol va anar prou be, i quan vam fer escala a Mila en Ricard va dir ^heu agafat la Ratafia de l-avio^ i els altres responen ^tu l-has entrat no???^, rapidament en Soldi i l-Ivan van anar a recuperar el tersor. Per desgracia van tornar amb les mans buides, pero mentre feiem el transit anavem controlant una bossa de cal Russet...
Quan vam arribar a Delhi feia una calor insuportable (35 graus a les 12 de la nit) i ens vam instal*lar en un barri (Pahar Ganj) que semblava sortit d-Apocalypsis Now. L-endema vam anar a fer el guiri (calor, soroll i molta gent) i ens vam instal*lar en un parc del Fort Vermell, on la gent ens anava demanant que ens fessim fotos amb ells (estem bastant bons la veritat!). Un dels problemes que hem patit han estat les formes voluminoses no dissimiulades de l-Anna i l-exercit d-admiradors (o millor dit, miradors) que la seguia, resolt a mitjes amb un shal.
Al cap de pocs dies vam decidir marxar cap al Punjab i, en certa manera, fugir de Delhi. Una vegada el tren ens vam adonar que teniem ocupats els nostrs seients, pero ^gracies^ a la mala llet de l-Ivan i el seu ^go out, this is my seat^ combinat amb el ^first in, after out, is logical!!!^ vam poder seure. La direccio era Mansa, una ciutat sense res de res, pero q hi esperavem trobar el poblet (de varis milers d-habitants) tipic. Pero al tren vam coneixer una india (ni idea del nom) que ens va recomenar el seu poble. Una vegada alli ens va dur a l-hotel d-un seu amic amb rickshaws (bici-taxis). Dins el grup hi havia divisions d-opinio respecte que fer, uns creien que era massa arriscat i els altres els hi feia gracia. Finalment, ens vam quedar, no sense discutir el preu abans, ja que els preus que estaven apuntats (mes baixos) eren per indis i els guiris haviem de pagar mes.
L-endema ja vam tornar a marxar direccio Amristar, pero vam fer escala Faridkot (??), a on som ara. L-escala l-hem hagut d-allargar per problemes intestinals del 40% d l-expedicio, pero els altres encara estem be, de moment.
Falten mooooltes coses per explicar, pero els meus companys ja ho faran!
Apa, fins aqui la cronica arratrassada!
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
34 comments:
ara sí que he arribat la primera!!!
veig que us ho passeu pipa, per cert, tal com diu el meu cunyat, penseu que vosaltres no en teniu la culpa de tot el caos que veieu a la India ... de tota manera trobo que l'internet funciona prou bé, lo altre no ho sé.
avui han arribat les targes electorals, i vés per on Ricard, t'ha tocat la rifa i has d'anar a la taula. Ja saps què et toca, tal com diu el refrany: "a la TAULA i al llit el primer crit" !!!!
(no, home no, que és broma)
No heu pas vist la Irena, en Badó, l'Ollé, en Pep i companyia? mira que són per aquí eh?, obriu bé els ulls que de segur que si són a la vora s'han de veure ...
un petó i cuideu-vos les panxes.
fins aviat.
Hola Ricard!!!!!!!!!!!!! Sòc la secre! No et preocupis i valora el positiu d'aquesta experiència tan bónica. I cuida't la panxolina! Petons ben forts!
AH!! Que a Cal Russet, et trobem molt a faltar eh! petons!
Be, primer de tot aclarar que el tema de la ratafia es totalment culpa den ritxi.
Segon, lo de la mala llet tampoc va anar com en ritxi explica. Tan el senyor soldi, com el senyor media, com el senyor ritxi, atontats i sense saber com reaccionar volien deixarse perdre el seu lloc, fins que va haver de sortir en super grunx (que diria en quel roca) demanant si tenien el ticket que demostres que aquells seiens els hi pertocaven.
Els indis espantats es van aixecar tots. Llavors un de mes llest al veure el nostre ticket ens va dir que ens equivocavem de vago. I res, en soldi, que daixo en sap molt, va demanar disculpes i un altre paio ens va acompanyar fins al nostre vago.
Tercer, lo del first go... Es veu que en aquest pais regna la llei del mes gros, fort, tossut o como sigui. Quan un tren es para, tots salten corrents per on sigui i a empentes per entrar, com si el tren els hagues de deixar. Lo divertit es que un cop tots estan a dins el tren triga mes de mitja hora a sortir... Quan nosaltres vam arribar a Bathinda i ens disposavem a sortir. Dos mil tres cents vint-i-dos indis van entrar en estampida quan nosaltres encara erem a dins. I aqui es quan vaig cridar ^First go out, then go in, is logical^, llavors tothom es va apartar i ami, sense voler, i aqui em disculpo publicament, sem va escapar un ^estupids!^ al final, paraula que em sembla entenedora en qualsevol llengua.
Quart i ultim, samacaba el temps, el tema de la noia que vam trobar al tren: Una estafa. En Soldi li creix la polla cada vegada que veu una noia i perd el cul. Hagues fet tot el que li hagues demanat. Cada pas que feiem es notava mes que ens prenien el pel. Primer diu que ens portara a casa dun seu amic (una noia que sap parlar molt be langles), no diu a un hotel dun amic. Segon ens demana que li donguem els passaports a landana del tren per endursels un amic i comprovar per la seva seguretat no se que. i una polla! i la nostra seguretat que! es el nostre puto passaport! tercer ens pujen en tres ritxishows (no us dick el que)i ens separen. Aqui ens haguessin pogut fer el que haguessin volgut. En soldi diu que no (esta contestan la seva polla). Etc. Finalment ens cobren un preu i just darrera la taula de recepcio hi ha un cartell enorme on diu que el que ens donen val quasi la mitat. Si aixo no es estafa...
Que es aixo de les formes voluminoses de lAnna? Seras cabr... No costa res dir pits, i no es que els vagi ensenyant pero es que si no vas tapada fins al coll (cosa que fare en quant em pugui comprar un salwar kameez)sembla que siguis un putot.
Ara estic aprenent les avantatges de dur una dupatta ( o shal com diu en Ritxi). Es el millor per prevenir les mirades pervertides,tapar-te de la pols i el fred o per amagar els cabells despentinats. A mes a mes es pot fer servir de pareo. Que mes es pot demanar??
Ah per cert, el tant per cent dafectats del transit intestinal a passat a ser del 100 %
Anna
Ah, afegire que era el segon cop que en soldi perdia el cul i li creixia la polla. Gracies al primer cop mes de la mitat del grup ens vam quedar sense entrar a la mesquita de delhi.
A veure si al final el simil proposat per en guillem den willy fox sobre en soldi es cert...
Tothom diu que els primers dies a l india per qualsevol son un xoc. Suposo que per les ments mes eurocentriques, que nomes han sortit de casa en viatges organitzats pagats pels papes, l india, de moment, es una altra cosa. Per aquestes persones tot son trames molt rebuscades on tot el que passa es que els volen timar,( s ha de reconeixer que es l esport nacional) i a tot el que no comprenen(cosa que a mi tambe em succeeix) nomes saben contestar: QUE M ENTENGUIN! O ITS LOGICAL! Siguem optimistes. Aixo acaba de comensar.
El tema de la noia que ens va oferir un lloc per dormir. Primer de tot l Ivan, al principi, no va parlar amb ella, vaig ser jo i en Vila. No ens va dir que aniriem a dormir gratis a casa de cap seu amic, nomes ens va dir que tenia amics que vivien alla i que ens proporcionaria algun lloc per dormir. Segon: ens va demanar els passaports. Segons l Ivan se'ls volien emportar. Doncs be, per mi que nomes volien saber que tot estava en regla, mes que res, i potser l Ivan no ho sap pero el Punjab es basicament un estat que limita amb el pakistan i que els siks han estat reprimits pels seus intents secessionistes. En resum, per evitarse problemes.
En ritxi i jo vam anar en el mateix ricshaw cap a l hotel. Amb tota l emocio ens partiem el cul de riure tot recordant vells temps quan voliem creuar la frontera de l iran amb una colla de mercedes conduits per Azerbatjanesos.
Per cert, l Ivan anava amb la Raja(la noia india) en el ricshaw direccio a l hotel. De fet, van arribar bastant mes tard que nosaltres....????? L Anna estava molt enutjada.
Per cert, aixo que les habitacions estaven quasi a la meitat es mentida. Total vam acabar pagant un euro mes que a Delhi(entre tots) pero amb una habitacio mes. A mes el que li fotia a l ivan era que l enredessin amb el cartell que si que posava un preu mes baix. Pero es que a l india aixo es LOGICAL!
Despres en Vila i jo vam estar parlant forsa estona amb la Raja sobre la india. I la veritat es que va ser molt interessant.
L Anna, en Ritxi i L ivan no van poguer veure la mesquita de Delhi perque en Vila i jo vam tardar massa. El cert es que una noia sueca ens va demanar si podiem pujar amb ella al minaret perque siguent noia no la deixaven pujar sola. En Vila i jo la vam acompanyar i vam fer la petar una estona. No sabiem que la mesquita estava a punt de tancar i ens va saber greu per els altres.
Avui he deixat de veure una de les meves series anime per llegir la web aquesta i em pensava que seria "una mica aburrit", i he quedat sorprès, és genial, m'he divertit molt! Està b això de la web, sembla dissabte a la nit discutint sobre parides varies!! Endavant nois, que tinc ganes de saber sobre les bostres "batusses". Ivan, ja prepares el guio de la peli dels arratrassats a l'india?
vagi b!
M'ha agradat molt l'escena del tren (m'han vingut a la ment estampes precioses de bcn). No cal que l'Ivan -segons el seu costum- es faci el modest dient que el que va dir era "first out, then in", perquè en Ritx ho deixa ben clar: "first in, after out", és a dir: primer entrar, però després d'haver sortit ("after" vol dir "després de"). Dit d'una altra manera: primer has de ser a dins (si no, és impossible sortir), i després pots entrar, però malauradament aquí apareix la contradicció, perquè de des dins mai no s'ha pogut entrar -s'ha de sortir abans-, i això impossiblita que entrar sigui -com es demana- la primera acció ("primer entrar"). És a dir: la paradoxa. Paradoxa o contradicció aparent, que també li diuen. Perquè, a veiam, si la primera cosa és entrar (sobre això no hi ha discussió), però estranyament ve després d'una altra acció, ha de ser que aquesta altra acció tingui lloc "abans de la primera cosa", ¿i què hi ha abans de la primera cosa?: el no-res. Vet-ho aquí. Això fa possible que cada cop que s'entra s'estigui fent la primera cosa, tot i venir d'haver sortit abans (desemmascarament de la contradicció), perquè "haver sortit", o "sortir", -com s'ha dit- seria equivalent al no-res, característica que el faria no comptabilitzable com a cosa. En una paraula: estaríeu proposat el clàssic moviment de pèndol entre el blanc i el negre, el ser i el no ser, o bé -segons la tradició oriental- el ying i el yang. Amb gestos de complicitat com aquest "it's logical" que et deixin el seient lliure.
Per cert, Pages, quina és aquesta sèrie que sols mirar tan tard?
Hostia Ricard no sabia de les teves habilitats narradores plasmades en un paper o d'altres suports! Encara podràs publicar un llibre d'aventures(i si no t'afanyes a registrar-ho a la propietat intelectual ho faré jo per fer la primera pela). Per cert a Cal Russet hi ha una bossa amb dues ampolles de Ratafia i amb un paper que diu : "Passarà a recollir-ho en Soldi o en Vila" Trigareu gaïre? Records a tots i petons!!!
Hola a tots!!!!
Per fi tinc una disfressa d'india
Aqu'i es veu que lo de la roba pret-a-porter no existeix i que si vols vestir correctament t'ho han de fer tot a mida, aix'i que l\Ivan i jo ens vam plantar en una de les trenta mil botigues que devien haver en un mateix carrer i alla va comencar un mareig de teles que gracies a l'Ivan vam solucionar prou rapid.
T'asseuen en un sofa i cinc homes comencen a treure teles de tots els colors i bordats possibles. Els preus, pero, no tant variats, mes aviat els mes cars de la botiga. Jo gairebe desesperada, no sabia com fer-los entendre que no volia ni tantes flors, ni tants bordats, ni teles tan boniques ni tan cares pero evidentment ells ja se'n cuiden prou de no vendre't una tela de coto senzilla. Al final l|Ivan cansat va decidir que la tela cara ja stava b'e i que me la pagava a canvi de sortir d'alla que sino encara li haguessin encolomat un vestit a ell tamb'e.
Van fer venir un cosidor que em va prendre les mides i va triar com voliem el vestit ja que jo no en tenia ni idea. Al cap d\una hora ja el teniem a l\hotel. La veritat es que semblo una pallassa amb aquesta roba pero b'e alguns amics i familiars dirien que tampoc es una novetat...
Mama, allo de la molestia intestinal nomes va ser un amago. Em sembla que hauria d\haver portat pastilles d\aquelles d\herbes perque no passo pel WC ni per casualitat. Algun remei natural?? Les taronjes d\aqui son insipides i no mhan funcionat.
Anna
Be, com que en Ritxi de moment no ens ha volgut donar el password per poder expicar les nostres desventures (suposo que acollonit per la multitud d-anecdotes arratrassadas relacionades a ell), les explicare des daqui, com si dun comentari mes es tractes.
Resulta que ahir vam entrar (alguns per segona vegada, que de fet ja val la pena) al golden temple. Nomes dentrar en ritxi ja va tenir problemes. Un guardia amb llansa, barba bruta i blanca i mirada de noi no temacostis, li va barrar el pas. En ritxi immediatament va realitzar el gest incomfusible dara que faig, tinc por i caca (consisteix en tocar, amb el seu encoloniat dit index, la part cenral de les deves ulleres i intentar ferles pujar mes amunt, com si aixo el fes desapareixer). Afortumadament, al final, despres de donar varies voltes buscant un lloc on deixar la seva bossa (puta culpable de la de la seva angoixa!) va poder entrar. Pero el mes bo ve ara:
En ritxi va entrar dins la part mes dagrada del temple. Un lloc xapat dor on quatre paios es passen el dia cantant.
Mentre en russet estava fent cua no se li va acudir res mes que tornar a utilitzar el seu perfumat dit index. Pero aquesta vegada el dit no arribava a tocar les seves ulleres, sino que sintroduia sinestrament dins del seu nas; i vinga burxar i burxar i burxar... a veure si trobava menjar. I quan va tenir preparada la bola, una bola mes aviat de pedra, aquella que ni crist semblava que pogues moure, un indi amb turbant se li va acostar per dir: This is not very polite here!!
I el pobre Ritxi sense saber que fer, que dir, on mirar, sense saber on amagar la proba del seu imperdonable delicte, tinguent el seu index mes que ocupat...
...se la va menjar.
A veure, tinc poc temps ero intentare respondre les animalades de l'Ivan, pq sela arratrassat. Despres ja vindra la venjanca.
Els que per sort o desgracia (vosaltres trieu) tenim la desgracia de coneixer a l'Ivan, podem dir q es caracteritza sobretot per tres coses. La primera per parlar de tetes, cul i caca. Segon, per la seva fobia a la netedat. I la tercera per la seva tendencia a exagerar les simples anecdotes (potser te una vida massa monotona i ha de viure en el seu nuvol??).
Per analitzar les paraules de l'Ivan necessitem aplicar el seu tercer axioma, l'exageracio.
El dos fets son certs, pero ara explicare la veritat. Respecte la maleta, es cert, un senyor brut, barbut, amb llanca i punyal em va dir amablement q havia de deixar la maleta, pero un altre hindi em va acompanyar fins a la guixeta. Jo els vaig cridar pq no marxessin i amb en Soldi pq em fes de traductor (o millor, interpretador) pq no entenia aquell nano q m'acompanyava.
Segon, la polemica del nas. Ara si Ivan q la cosa ja es greu. Es cert q en Ricard feia cua per entrar, feia sol i m'avorria, llavors em vaig arrepenjar a la barana mentre tenia els bracos creuats. En aquell moment em vaig GRATAR el nas i, el cap d'una estoneta, un nano sik de nova york em va dir q estava malament estar de bracos creuats a davant del temple, nho era respectuos ni educat. Per solventar aquest fet vaig agafar amb un noi pq em digues q havia de fer durant la resta de la visita (senyar-me, ajupir-me, fer alguna cosa amb les mans... com una gimcana).
Ja acabare d'explicar les cosetes mes tard!!!
ei! volem + caldo, + suc.. aquestes petites discrepàncies no son prou sucoses, necessitem + desavinences!!
ritxi, tranquil que ja coneixem a l'ivan, ja hem patit en la pròpia pell les seves exageracions, ja sabem que tu mai no faries una cosa així amb una torraina
per cert, us veiem molt ben entaulats allà la foto i a sobre vestits a mida... pr què és això?? i l'euro x dia? amb aq ritme x sant lluc ja sereu a olot a veure less vaques d'aquí que no son tan sagrades pr tb són prou maques
apa cuideu-vos!
Soldi, jo diria que es millor que la mama em pagui el viatge a sud america i que un cop alla vagi de casa en casa damics milionaris. Aixo si que es no ser europeista! Tu si que en saps! Endavant noi! Endavant!
Per cert, Soldi, o millor dit macho man, mha arribat a les orelles que vas donar gracies a algun deu de no haver vingut sol a la india pq els primers dies tenies caquetes...
Osti mama no sabia que tenies n curs en dietetica i nutricio
molt be molt be seguire els teus consells, que ja em fan falta
Gent de la granja lo dun euru es impossible pero la veritat es que tot esta tirat de preu
Ara estem a McLeod Ganj i dues habitacions amb Wc inclos (tot un luxe)i aigua calenta que es molt important ens costa 450 rupies en total, que venen a ser 1,6 eur per cap
Jo estic consumista total i potser haure de venir abans com dieu, i a mes a mes amb un portejador
Ja em vaig comprar una altra tela per fer un altre vestit i espera perque no tinc gaire roba dabric i aqui a les montanyes de nit, carda una rasca...
Ah, normalment no ho faig gaire de defensar lIvan pero la veritat es que des que hem arribat sha dutxat 2-3 vegades al dia (cosa que em te alucinada. Ja em va dir pero que aixo sha acabat perque aqui no sua tant
A mes a mes, la higiene dels altres deixa molt que desitjar: nhhi ha qui porta els mateixos mitjons i calcotets des del primer dia
Anna
Ritxi, sobre el teu comentari no puc dir res pq no lhe entes. De fet mhe perdut nomes de comencar. Em pots dir que vol dir exactament la frase:
Els que per sort o desgracia tenim la desgracia de...
Ritxi, un concell:
comprat un diccionari!
Ei gent de la granja! Com que aqui tenim molt de temps lliure, ens hem inventat una canco entre tots.
A veure si quan tornem ja us la sabeu de memoria i ens la canteu com a benvinguda. Fa aixi:
"FOG(jo mateix), I'M THE ONE WHO MADE THE BET
AND I KNOW WE'LL BE EXACTLY RIGHT ON TIIIIME
FOG IS MY NAME AND I COULD PLAY WITH MY LIFE IN MANY WAYS
THAT'S WHAT THEY SAAAYYY
HERE I AM - A RIGADON (ritxi)
I'M A TICO (media) - D'MASCOTA
IT'S MY TURN - THE GENTLE TOUCH
A ROMY(annec) THEY LOVE ME SO MUCH
HEY! NOW THEY STORY MUST GO ON
'CAUSE A LOT OF TIME HAS GONE
WE MUST BE READY
TO GO AWAAYYY
80 DAYS AROUND THE WORLD
WE'LL FIND A POT OF GOLD
JUST SITTING WHERE THE RAINBOW'S ENDING
TIME - WE'LL FIGHT AGAINST THE TIME
AND WE'LL FLY ON THE WHITE WINGS OF THE WIND
80 DAYS AROUND THE WORLD
NO WE WON'T SAY A WORD
BEFORE THE SHIP IS REALLY BACK
ROUND, ROUND, ALL AROUND THE WORLD
ROUND, ALL AROUND THE WORLD
ROUND, ALL AROUND THE WORLD
ROUND, ALL AROUND THE WORLD!
LOOK THERE'S A LION OVER THERE
LETS FORGET ABOUT OUR FEARS WE MUST BE READYYY
YOU RIGADON YOU HAVE TO SAVE ROMY'S LIFE
AS SOON AS DAYLIGHT WILL ARRIVE
TICO CAN BRING US THE LUCK
HE'LL FIND AROUND THE WORLD
ROMY NOW THAT YOUR WITH US
YOU'LL BE THE ANGELS OF THE TEAM
HEY! NOW THEY STORY MUST GO ON
'CAUSE A LOT OF TIME HAS GONE
WE MUST BE READY
TO GO AWAAYYY
80 DAYS AROUND THE WORLD
WE'LL FIND A POT OF GOLD
JUST SITTING WHERE THE RAINBOW'S ENDING
TIME - WE'LL FIGHT AGAINST THE TIME
AND WE'LL FLY ON THE WHITE WINGS OF THE WIND
80 DAYS AROUND THE WORLD
NO WE WON'T SAY A WORD
BEFORE THE SHIP IS REALLY BACK
ROUND, ROUND, ALL AROUND THE WORLD
ROUND, ALL AROUND THE WORLD
ROUND, ALL AROUND THE WORLD
ROUND, ALL AROUND THE...
80 DAYS AROUND THE WORLD
WE'LL FIND A POT OF GOLD
JUST SITTING WHERE THE RAINBOW'S ENDING
TIME - WE'LL FIGHT AGAINST THE TIME
AND WE'LL FLY ON THE WHITE WINGS OF THE WIND
80 DAYS AROUND THE WORLD
NO WE WON'T SAY A WORD
BEFORE THE SHIP IS REALLY BACK
ROUND, ROUND, ALL AROUND THE WORLD
ROUND, ALL AROUND THE WORLD
ROUND, ALL AROUND THE WORLD
ROUND, ALL AROUND THE...
Algu podria buscar-la en catala o castella
Algu sap com es diu (no val soldi)el personatge malvat?
Ei Willem, no shavia la teva curiosa aficio per les cases?
Ai Media, una cosa:
^en Soldi i jo em pensat que... en soldi sol dir moltes tonteries^
Hola gent!
Ara ja estem a McLeod Ganj, alla on viu el Dalai Lama i en breu enviarem la nova cronica, pero de moment anem tirant amb aquesta.
Primer de tot, aiam puerco. Es logic q no entenguis les coses, pero no t'has de preocupar, fa 28 anys q tens el mateix problema i no el solucionarem ara.
Respecte la frase q no enten l'van, deixeu-lo, suposo q d'aqui uns mesets ja la pillara, pero no li digueu el q vol dir, ha de fer l'esforc ell (prescricpcio medica, clar).
I el diccionari el comprare, pero em sembla que el deixare per tu, aiam si millorem el teu ^concell^.
Fins la proxima!!!
En Ritxi ha sigut el segon en caure. Des dahir que no menja. Pobret... Des daqui li envio un got de suero.
Hey!
Segur que tot plegat pinta molt millor del que havies pogut pensar abans de marxar, oI? Va,que tu passis molt bé i aprèn de tot el que passa i t'envolta!RECORDS I PETONS DE TOOTS!fins i tot de l'OT.jojojo.
PD:Puc borrar el que vulgui del portàtil oi? és que necessito espai per programes del cole.
PD2:Ja en tinc 18!!
ORIOL*
z
Esa pose de morena ofendida.
Esa pose de mirada llorosa de nino sucio muerto de hambre.
De hombre sudoroso cargado como mula.
Esa pose de no haber vendido nada a nadie en toda la manana
en esa tienda parecida a una cama.
De estar tomando te.
Esa pose de joven colgando con orgullo
un cartel de coca-cola.
De hueso manchado de baba de perra andrajosa.
De arbol de grueso tronco.
De mono chistoso trepando y robando azucar.
Esa pose de mendigo durmiendo en el suelo.
De altiva vaca sagrada comiendo basura.
Esa pose de velo que tapa y no muestra.
De piedra inamovible en la carretera.
De frenetico conductor dando bozinazos entre semejantes locos temerarios.
De tabernero diciendo que no a una cerveza bien fria.
Esa pose y esa
y esa otra pose
posee
poesia.
Xevero, tota la inspiració que ha sortit avui a mercat se l'ha quedat el poeta.
THE FIVE FISH
This is the story of an Indian lake and the five fish that were in it, one of them intelligent (Ivan), another three half-intelligent (Anna, Carles, Ricard), and the last, stupid(Albert).
Some fishermen came to the edge of the lake with their nets. The four fish saw them. Ten minutes later at least the last saw them too.
The intelligent fish decided at once to leave, to make the long, difficult trip to the ocean.
I thought ^I wont consult with these four on this. They will only weaken my resolve, because they love this place so. They call it home. Their ignorance will keep them here.
So the intelligent fish made its whole length a moving footprint and, like a deer the dogs chase, suffered greatly on its way, but finally made it to the edgeless safery of the sea.
The other half-inteligent fish thought, ^My guide has gone. I ought to have gone with him, but we didnt, and now we have lost our chance to escape. We wish we had gone with him.^
They mours the absence of his guide for a while, and then they thinks, ^What can we do to save usself from these men and their nets? Perhaps if we pretend to be already dead! We will belly up on the surface and float like weeds float, just giving usself totally to the water. To die before we died.^
They bobbed up and down, helpless, within arm is reach of the fishermen.
^Look at this! The bests and biggests fishes of all are dead!^
One of the men lifted they by the tails, spat on they, and threw him up on the ground.
They rolled over and over and slid secretly near the water, and then, back in.
Meanwhile, the last fish, the dumb one, was agitatedly jumping about, trying to escape with his agility and cleverness.
The net, of course, finally closed around him, and as he lay in the terrible frying-pan bed, he thought (it sounds impossible but...) ^If I get out of this, Ill never live again in the limits of the lake. Next time, the ocean! Ill make the infinite ocean my home!^
Teti i Mariona
lo del vestit a mida... No se que dir-vos
mes aviat semblo un sac de patates
pero es que aqui aixo es molt millor per poder amagar les protuberancies (com diu en ritxi)
Tot i aixo, no hi ha roba mes comoda i fresca que aquesta
Ja enviarem fotos igualment
Vatros que tal?? Alguna arratrassada de la Tania? Je je
Va torna-t'hi que ja trobem a faltar les teves histories
Breus i varies arratrassadas a lespera que en ritxi es decideixi a crear un nou article:
Avui hem anat a un curset de massatges i ens han ensenyat com fer massatges a lesquena. Mentre en Ritxi li feia el massatge amb en Soldi ha descobert lo que es coneix com a ^tarzanillo^ entre els pels de la ratlla del seu frondos cul. El professor al veureuho sha espantat i ha marxat. Jo he anat al seu darrera a demanarli disculpes i al final tot sha arreclat.
A les fans den Ritxi: No patiu. Les marques vermelles que te a lesquena no son propietat de cap noia. Es molt simple: en Soldi ha fet el massatge a en Ritxi sense haberse tallat les ungles.
Laltre dia examinant tots plegats la motxila den Ritxi (encuriosits per saber que cony hi ha en aquell llampis de bossa) vam descobrir que junt amb inumerables articles sense utilitat aparent, hi duia unes quantes pedres. Es veu que no en tenia prou amb el pes que ja feia i es volia fer el son goku.
Avui un noi que netajava sabates sha acostat a en Ritxi, ell que es tan net, i li ha dit: I have to wash your choes. They are so dirty!
En Ritxi demanat on es el water: Where is the to alet?
Ahir mentre lanna, en ritxi i jo preniem un te en una terrassa dun bar, un mono de dimensions descomunals, jo diria que mes aviat era un goril.la, es va posar sobre la nostre taula per tal de robar un pot de sucre que ens havia dut el cambrer. En ritxi va restar immobil (de fet em sembla que encara hi esta), ben acollonit, sense esma i amb el seu dit index (el que ja comenceu a coneixer be)aguantant les seves ulleres de sol. Jo, home amant de la justicia, no podia deixar que un delicte com aquest es dugues a terme davant la meva mirada, aixi que vaig cridar: ei, que cony fas! acompanyant la frase amb la ma. El yeti ( em sembla que aquesta definicio es mes adequada que la dabans) es va emprenyar i obrint les dents tant que quasi be se li desencaixa la mandibula, es va llencar sobre meu. Lanna, espantada, va deixar anar a terra el got que aguantaba la seva tremolosa ma. Jo molt habilment vaig fer un sal enrera esquivant en King Kong (em sembla que aquest nom encara es millor). La meva cadira es va trencar i jo li vaig ventar una cosa enmig dels morros. En King Kong, pero va agafar el pot de sucre i plorant va marxar per potes.
Aquí han arribat rumors que per veure vídeos ja podeu fer servir en Carles Media Player enlloc del Windows de sempre, que ja ha acabat la seva transformació (medieval-media-mediaplayer). ¿És veritat, Carles? ¿Estaries ja en condicions de ser un nou Carles Tecno, capaç de reproduir imatges i sons en formats wma, mp3, jpg, avi, wav i ogg?
Aquest portas tufeja a guillem...
anna, si ja saps que sense vosaltres les arratrassamentes s'han acabat, de fet ens estem pensant un altre nom pq aquest ja no té sentit pels que quedem.
Sort que veig que vosaltres continueu amb la línia de sempre!
per cert, jo tb vull veure't amb el teu vestit tradicional, envia fotos!
cuideu-vos!
tània
Tania, em pensaba que havies canviat de feina, com que no deies res. Ara veig, pero, que no, que continues tant treballadora com sempre. Felicitats!
Per cert, normalment quan hi ha un blog nou, no se sol escriure al vell. Pero bueno, siguent tu ho entenc i et perdono.
Vinga va, que a la segona va la bona!
Post a Comment