Hola a totes i tots de nou! Ja ha passat una setmana des del darrer article i la veritat es que han passat moltes i moltes coses. Algunes ja les heu seguit en els comentaris (absolutament parcials) dels altres articles, pero aqui va la historia, tant oficial com poguem!
Vam deixar l'altre comentari amb l'expedicio dividia en dos, per culpa dels problemes intestinals d'un membre. Mentres l'expedicio Steam Rice es quedava a la reraguarda, la brigada Pakora s'endinsava cap a Amritsar a visitar la capital dels siks i a contemplar el temple d'or. Despres d'un simple kebab en un restaurant pijo d'Amritsar de la brigada Pakora i de l'arros vegetal del comando Steam Rice, la formacio es va tornar a reunir a l'hotel Samyan d'Amritsar, amb despertada arratrassada inclosa. Llavors vam anar a mirar el temple d'or que es realment impressionant (el que podeu observar en la foto de l'altre post). Hi ha un pati central ple d'aigua, vorejat per uns passadissos de marbre i on s'aixequen varis edificis preciosos. La perla del conjunt es el temple d'or (si si, esta fet d'or pur!!!) situat al mig de la piscina. Alli hi vam estar uns dies, no fent gaire res de bo perque feia molta i molta calor. Aixo si, un dia vam fer una cosa espectacular, vam anar a veure com tancaven la frontera entre la India i el Pakistan a Attari. Increible! Un multitut de gent assentada amb grades cridant, cantant... semblaven hooligans. Llavors els soldats dels dos costats de la frontera anaven caminant rapid un contra l'altre i quan estaven a la linia aixecaven la cama ben amunt a veure qui guanyava.
Al cap d'un parell de dies vam decidir anar cap a veure la capital del tibetans a l'exili, McLeod Ganj, a la provincia veina de Himal Pradesch. El viatge va ser molt bo perque era tot muntanya, carreteres petites i amb obres, revolts, canvis de resant, camions... i el nostre bus sempre adelantava quan les condicions eren pitjors. Anavem ben acollonits. Finalment, despres d'un parell d'infarts i uns quants avemaries, vam arribar al poble. De debo que es precios, tens les muntanyes nevades a darrera, estas al mig d'un paisatge verd, amb rierols, llacs, cascades... al contrari del que haviem vist fins llavors. Semblava que haviem traspassat la frontera entre l'estiu i l'hivern en unes poques hores (vaja, unes quantes). A mes, vam poder estrenar la roba d'abric! Actualment, estem fent un curs de massatge tibeta, de moment hem fet esquena i ens falta la resta del cos...
D'anecdotes n'han passat varies, pero aixo es millor que ho expliquem entre tots.
Apa, que vagi molt be a tothom i fins aviat!
16 comments:
Uaaaaaalaaaaaaaaaaaa
Ivan quin morro!!!!!!!!
Lo del mono no va anar ben be aixi
evidentment que jo em vaig espantar quan el mono per culpa de fer-te el valent va fer el gest de saltar-mos al damunt
Vaig cardar un salt de 3 metres endarrera i per mala llet tb va sortir el got disparat i es va trencar
En Ritxi es el que mes quiet es va quedar intentant salvar les seves ulleres del mono cleptoman pero tu, et vas acollonir un ou
Vas espantarte tant que vas caure a terra de cul i per colmo vas trencar la cadira
No cal que et facis el mascle que tant en ritxi com jo vam haver de cuidar-te tota la nit que et vas passar plorant, tremolant i amb el nas gotejan-te mocs...
Aixo es inversemblant i esta exagerat a la millonessima potencia(em sembla que estic creant escola...). Qui es va acollonir va ser el mono i no nomes ell. Perque des daquell dia no nhe vist ni un voltant per aqui (i aixo que nestaba farcit!). Segur que ho va explicar els altres i han emigrat a la Xina recorreguen a la inversa lexili del dalai lama.
Tema mono... Aiam, va ser espectacular! al principi era molt ^mono^, pero de cop va comencar a ballar de costat i la paralleta es va espantar. sort q jo soc un expert muntanyec i no m'impressiono facilment... El q es va espantar mes va ser l'Ivan, com no, va cardar un bot que encara se'n parla pel poble. A resultes del bot, la cadira es va trencar. Tambe va quedar blanc, i jo i l'anna el vam haver d'agafar per dir-li: va, ja esta, el mono dolent ja es fora. I ell vinga a fer el plorico. Sort q el cambrer li va donar una piruleta i es va calmar.
ivan, no, no he canviat de feina, per això no tinc tan de temps com vosaltres per debatre problemes de convivècia.
per cert, vosaltres us passeu el dia al cibercafè aquí o què? que no hi ha coses millors a fer?
jo scric darrera el missatge que vull contestar pq sino després la gent no sap d'on baixa, però pq estiguis content et contesto al missatge actual!
va, ja que teniu tant de temps expliqueu + novetats que a part d'històries de monos i massatges no tenim notícies. I en soldi? encara és amb vosaltres? com que no surt a les fotos i no escriu... que ja us ha abandonat?
medieval: i tú que tampoc no dius res? explica'ns alguna història de les teves!
tània
L'Ivan va confessar als seus dedins que sentia unes esgarrifances agradables i alhora desagradables a l'espinada cada cop que sortia a passejar pels carrers de Mc Leod Ganj, i es va quedar una estona mirant un portal despintat.
El nom de Mc Leod Ganj fa visualitzar -com un pop up- la imatge d'un escocès -barbut, amb faldilla i sense calçotets, com tots els escocesos- que cavalca per la riba del Ganges tot tocant la gralla, sobre això no hi ha discussió, i és un bon punt de partida; però la pregunta -segons l'estil de Josep Cuní- és: ¿com s'ha viscut aquest procés?, breument. Per saber-ho s'ha d'estudiar la religió de la gent de Mc, els Sikhs.
La paraula Sikh ve del sànscrit i significa deixeble o estudiant: el mateix, doncs, que taliban en àrab, urdú i pasthu. Aquest és l'origen etimològic, però un Sikh és definit, segons el codi de conducta Sikh (anomenat Rehat Mayara) com algú que creu en un Déu, en una sèrie de deu gurús (del Nanak al Gobind Singh), en el gurú Granth Sahib (aquest es veu que va per lliure), en les paraules i ensenyaments d'aquests gurús i en el baptisme llegat pel desè gurú, i que no es deu a cap altra religió. Quan algú compleix aquests requisits i esdevé Sikh, si és home se li posa el cognom o segon nom de "Singh" -paraula que vol dir "lleó"-, i si és dona, "Kaur" -que vol dir "princesa". D'aquí ve, per tant, que en Willy Foc dels dibuixos -un lleó- es casi amb una princesa índia i d'aquí ve semblantment que els colonitzadors anglesos, en arribar a Dharamsala de Dalt i tenir notícia d'aquestes peculiaritats onomàstiques de la seva religió no poguessin evitar de visualitzar aquella imatge peluda dels seus veïns del nord i decidissin canviar el nom del lloc pel de McLeo Ganj. Amb això ja quedaria força ben explicat, però també s'ha de tenir present que en aquell moment ja estava previst que a finals del segle XX a Seattle hi hauria una moguda musical d'estètica escocesa -vestimenta com de parracaire i cabells llardosos- que seria coneguda com a Grunge, paraula que a l'Índia es pronuncia exactament igual que Ganj. Segons el mateix procediment homòfon pel qual el ganj passa a ser grunge, també el grunx conegut com a el tal Ivan passa a ser taliban, i per obra i gràcia de l'ombra allargada de la novel·la d'anticipació del segle XIX pot viatjar a la pàtria dels Sikhs convertit ¡a priori! en lleó (Singh) i confondre's amb els indígenes ¡i hasta amb la pròpia ciutat! presentant-se com a "McLeo Grunge de Boratosca". Ara només li falta pujar al cavall (com també va fer en Jordi fa un temps -un cas que s'haurà d'estudiar més endavant*) i investigar el seu arbre genealògic i ja podrà deixar de gratar-se l'esquena.
A l'Índia el teixit del coneixement té un entrellaçat de fils una mica atrotinat però de tant en tant, i encara que sigui fent alguna martingala, hi ha algun raig de llum que surt disparat per algun trau amb la força brutal d'una Thunderbold Super Strong.
Per cert, una broma molt típica que se sol fer per aquí i que sol agradar molt als Sikh en particular és la d'acostar-se a algú amb aires d'enorme concentració i dir-li, ben a poc a poc i amb grans gestualitzacions:
-I think I feel a bit sick. What do you recommend me?
*També queda per un altre dia esbrinar per què en Kurt Cobain, el líder del Grunge, va néixer a Aberdeen, un poble el nom del qual coincideix amb totes les seves lletres amb el d'una de les ciutats més importants d'Escòcia.
Ahir vam arribar a chandigarh. Vam pillar un hotel i vam anar a sopar. Per fi una mica de carn! (pollastre, no es filet pero es carn). Tornant a lhotel vam entrar a una botiga que hi havia al costat. Mes o menys com la de can central dabans. En ritxi va ser el primer en sortir de la botiga , i com que estaba cansat, sense esperarnos va entrar a lhotel.
Resulta que el cap de poca estona veiem com surt pewr potes d0un altre hotel. Si nois i noies, es tan arratrassat!!!!!! que es va equivocar dhotel. Es veu que fins i tot va intentar obrir lhabitacio amb la clau i que de sobte un home, que estaba fent un clau, despullat va obrir la porta i li va cridar:
Who are you fucking bastard!!!! Ill leave your ass like a japan flag!!!!
Hola!
Fa dies que no escrivia pq el meu nivell d'inspiracio era moooolt i mooooooolt baix, pero en els ultims dies han succeit una serie de fets que cal explicar amb tota urgencia.
L'altre dia a Simla, la classica capital de provincia de 200.000 habitants a 2200m d'altitud, vam anar a veure el temple del rei mico coincidint amb el Diwanya (?). Heu de pensar q aquesta ciutat esta plena de monos, pero plena plena. Evidentment, al temple, la concentracio era encara mes impressionant i nosaltres, pq som mt valents, vam estar passejant per alla. Tot d'una, es sent una veu q diu "osti, que m'han cardat les ulleres!!!". Aquest era en Carles. jo q etava una mica lluny havia vist com un mico saltava per darrera seu, pero no havia vist q li cardes les ulleres. Pero aixo no es tot, en Soldi, animos de voler ser el protagonista de la festa, va anar cap al mono i es va treure un mocador ple de mocs amb la intencio q el mico deixes les ulleres i agafes el mocador. com podeu suposar el mono va marxar. Per sort un vigilant va anar amb una bossa de carmels a fer un millor tracte amb el mico, q davant del present va decidir acceptar la proposta. Aixi q vam poder recuperar les ulleres (aixo si, plenes de babes).
Aiam Ivan, no diguis mentides, q aixo s'ha d'explicar be.
La historia es certa, pero el q passa es q eren dos hotels clavats de costat (amb una botiga al mig), amb la mateixa decoracio i distribucio de les habitacions. Per tant era mt igual. I abans de posar la clau al pany vaig veure-hi llum a dins i vaig mirar el numero q no era el mateix. Llavors vaig deduir q era el del costat...
Una bona arratrassada, aixo si!
Contes de Canterbury
El viatge en tren era llarg i ens avorriem. No se com vam comencar a explicar els somnis que haviem tingut, de moment, en els llits de la india.
En Soldi va confersar que havia estat somian en sexe. Estava sol caminant pel carrer i va veure una botiga de maletes. Ell fetixista com es sen va comprar una immediatament. Un cop va arribar a lhabitacio es va DESPULLAR i va comensar a penetrar la maleta per tots els forats, fins que va estrenyer tant com va poder les anses i...
En ritxi excitat va continuar amb el seu somni. Resulta, segons paraules seves, que des de que esta a la india ha tingut uns 15 somnis (jo explicare nomes el primer).
Estava sol damunt el llit. Al seu costat un atles. Obre la pagina central. HongKong. Agafa el seu micropene i intenta apuntar, com si llances un dard a una diana buscant el bull eye, entre el port de hongKong i Lilla mes propera. La resta ja us la podeu imaginar... Un port nevat.
Lanna i en carles es van quedar callats i jo vaig continuar.
Jo que professo un amor desmesurat envers lesser huma, no podia somiar res que no fos humanitari. Pensava en en Carles i les seves ulleres (suposo que algu ja us explicara la historia). El meu somni resava breument aixi:
Apunto directament als ulls den carles i li professo tot el meu amor. Primer un, despres laltre. I espero a que els meus fluids sassequin i es mutin en forma de lentilles. Ara carles ja pots passejar pel temple dels monos sense cap mena de por.
Referent al somni den soldi:
resulta que ara sha comprat una motxilla mes petita (la dabans tenia capacitat per 40 litres) amb capacitat de nomes 20 litres. Resulta que es cansava, suposo que ja us podeu imaginar el perque...
Ritxi què passa amb el Blog? Fa dies que veig les mateixes cares d'arretrassats! A veure si penjem alguna altra foto (ni que sigui la del cybercafè on us esteu tot lo dia!) En Vila explica que us enyoreu molt, sobretot dels àpats al kim's! Què tal la relació qualitat, quantitat, preu, i servei aquí a la Índia? Hi ha ratafia Russet o Pujol? Ritxi, saps que en Montilla serà segurament el nou president de Catalunya...? En el debat de TV3 es va guanyar el poble català! I en Carod quedarà per radera d'en Piqué... En fí, ja t'informaré!
Dania, el teu dia te 24h, igual que el meu.
Tens temps de menjar, pixar, cagar, follar i dormir, igual que jo.
Tens unes hores en que has de treballar: jo no, i les aprofito per voltar, veure i probar coses noves, escoltar musica, escriure, comprar, meditar, grabar, tirar fotos,...
Tot i aixo, em sembla que tant tu com jo tenim temps per conectarnos a internet.
Espero que aixo sigui suficient per ferte entendre que es logic que ens conectem a internet.
Quan un fa un viatge de tants de dies, te temps de sobres de prendres les coses amb mes tranquilitat.
Dania, per si encara no ho sabies, no estem fem un viatge de 5 o 10 dies.
Tema foto: Aquella foto (si es que aixi es pot anomenar) es la unica que has tirat en ta vida (interrogant -ho sentuc pro no tinc la tecla que toca-). Ho dic pq es la unica que ensenyes i esta fins a la sopa. (salvapantalles teu, punt de llibre teu, cuadre teu, puzzle teu...)
En comptes de perdre temps enviantla a concursos de fotografia, prova de fer un curs de fotografia, que no es ben be el mateix.
Ah, doneu records a limma del Quims, aquest dissabte, de les meves parts. I porteuvos be.
Salut!
Aquesta nit anirem a banyarnos al Ganges en pilotes. Es el riu mes contaminat de la capa terrestra (rotllo cuina Quims, dani: qualitat, quantitat, etc.).
No patiu pero, amics nostres, prendrem mesures per tal de no pillar cap cosa rara: ens posarem condons.
A mi -com a en Dani- també m'agradaria veure una foto del cybercafè on us esteu tot lo dia. Ivan, pensa que en Dani gasta una hipèrbole de grau menor que el gastes tu, però podria parlar tranquil·lament de dies de 53 hores de les quals 84 us les passaríeu al cybercafè. Va home, que una mica de la teva medicina no et farà mal!
Despres de rebre una allau de supliques de fans exigint (com en Planadecursac) fotos nostres en un cyber, i despres duna llarga reunio debatint si haviem dacontentarles, sha arribat a un acord:
Desde lo alto del pedestal, a todo el vecindario, se hace saber, que aquel que infrinja la ley sera severamente castigado a no veure mai mes una foto duns arratrassats en un cyber. Els altres quedeu exclosos per concens.
Ara tot depen de la rapidesa i destresa den Ritxishow.
Ivan, jo sempre havia pensat que d'entre altres moltes coses, a l'índia, hom hi anava a cercar el Nirvana, el Karma, a perfeccionar el kamasutra, praticar el sexe tàntric... I que un cop trobat tot això, hom tenia una altra concepció de la vida... més pau interior, relaxació, meditació...
Però deixa'm que et digui Ivan, que en el teu cas, et noto tens, carregat, (només cal llegir els teus últims comentaris) i encara més irascible que de costum.
En fí Ivan, espero que trobis aviat el que cerques! (Potser un altre cybercafè?)
Post a Comment