Relax, relax... (McLeod Ganj-Simla)

Hola de nou a totes i a tots!

Vam deixar el culebron just quan es feia mes interessant, en els massatges. Doncs be, pels i les interessades sapigueu que ja l-hem acabat!!! Despres de l-esquena vam fer els bracos, les cames, el coll i el cap. La veritat es que va anar bastant be, ja que el noi en sabia prou, potser es una mica massa duret perque et passes el rato intentant destruir els punts dolents (i algun mes!).

Aquestes dies no estem cardant gaire res de res, sembla que ens llevem per anar a dinar, i fem temps pel sopar. El menjar es una mica picant, pero de debo q ens hi estem acostumant bastant be, de fet, ara si no pica trobem que es insipid...

tampoc es del tot exacte que no fem res, potser es q anem una mica "arrelajats"...

Un dia vam anar a veure la residencia i el temple que del Dalai Lama te al poble. Com molts sabreu, la Xina va invadir el Tibet a mitjans del segle passat, provocant l'exili de moltes persones, entre elles la maxima autoritat del pais. Doncs aquesta marea de refugiats es va instal-lar a Daramsala i Mcleod, i actualment aqui hi podem trobar el govern tibeta a l'exili.

Tambe hem fet alguna excursioneta... la primera amb una merdeta d'estany increible, la caminada va estar be, molt suau, 5km, pero el llac era terrible!!! allo era una bassa amb dos aneguets dels cutres per poder navegar per alla. Una altre excursio la van fer l'Anna i l'Ivan a una cascada del costat, q ja explicaran en els comentaris. I la resta vam anar a intentar pujar una muntanya, pero depres d'unes hores i que el cel amenaces tempesta vam recular. Aixo si, les vistes precioses, i la tornada espectacular, ja que ho vam fer pedragal a traves.

Una altre cosa que hem notat en aquest pais es que esta ple de catalans. A McLeod hem conegut amb en Pol, un noi que va estar tancat en un monestir 10 dies meditant, sense parlar, sense escoltar musica, sense fer res de res (i ha sortit viu!!). Tambe hi ha la Carlota, que esta fent uns cursos de massatges, i en Sergi, un xava (amb carinyo) que tornava de l'Afganistan i el Pakistan, amb el qual potser tornarem a coincidir al Rajastan.

Precisament amb en Sergi vam veure nomes els 5 primers minuts del barca-Chelsea (potser millor i tot...). Resulta que ell tenia tele a l'habitacio i jo i en Soldi ens vam apuntar el carro. A l'hora convinguda ens vam trobar (amb uns quants litres de cervesa per assaborir el matx), juntament amb dues israelianes i un angles (del Liverpol). La putada es q el partit era a les 12.30 de la nit i l'hotel el tancaven a les 11. Gracies, pero, a les gestions de les noies vam poder entrar "few minutes". Es clar, no vam pas estar-hi uns minuts sino molt mes i va venir l'amo molt emprenyat (i una mica tou) q ens fa cardar fora. Per sort, al nostre hotel, en Soldi va tenir la solucio, mirar el partit al restaurant , i si, ja ens veieu a nosaltres dos mirant el futbol al restaurant! La putada es q estava tancat i vam estar uns quants minuts cridant a fora pq ens obrissim, pero com q no sabiem que cridar, vam comencar a dir "Snow Lion, open the door!" (snow lion es el nom de l'hotel...)

Mentiria si us digues que aquests dies de relax l'alcohol no va estar-hi present. Doncs si, un dia tots menys en Soldi, vam decidir anar a prendre alguna cosa. Ja se sap que quants surts "nomes" a fer el toc acabes ben liat, i aixi va ser, vam comencar a fer cerveses (aqui son de 655ml). Al cap d'una estona vam comencar a entonar cancons tan nostrades com el "el pesat del barri" de sangtrait"; alguna de Sau, Sopa de cabra... i si, al final, i per tot el bar, vam entonar els segadors, memorable! Despres d'aqui, juntament amb les israelianes, gavatxos i tibetans, vam estar recorrent el poble en busca de beguda, trucant a les portes tancades de les licoreries, fins que ho vam trobar!!! Finalment, vam acabar cantant canconetes, obligant a un tibeta a dir q era catala, acariciant gossos i... a partir d'aqui, que tiri un altre la pedra, pq no vull comencar jo.

Despres d'una setmaneta fent el gos, vam decidir posar rumb cap a Simla, la capital dels micos, pero davant la diversitat de criteris (bus de dia, bus de nit) van tornar a formar dos escamots. Jo, anava amb l'Anna i l'Ivan en el bus de nit, en Soldi i en Vila amb el de dia, pero a tots se'ns va fer el viatge etern, pq les carreteres estaven fatal, no ens hem acabar d'acostumar als adelantaments en els revolts, tampoc veiem clar conduir en sentit contrari... Tota una experiencia.

Per fi, vam arribar a Simla, pero com que encara era de nit vam haver d'anar a l'hotel a on hi havia en Soldi i en Vila. La putada es que poble te un desnivell d'uns 400m i a les 5 de la matinada, juntament amb el fred i al fet q anavem perduts, va ser terrible. Per sort una australiana ens va acompanyar fins a l'hotel q haviem quedat per retrobar-nos, pero aquest no tenia llum i hi feia molt de fred!!! Per sort, l'endema ja seria un altre dia...