Per fi, com ja hem explicat, despres del llarg i pesat viatge ja som a Simla, la capital de la provincia de Himal Pradesch, la classica ciutat de 180.000 habitants, situada en ple desnivell i a 2200m d'alcada!
Aqui ens hi hem passat pocs dies, perque hi hem trobat molt de fred i sobretot molts de micos. Aquest poble es molt especial pq sembla que hagis marxat de la India i, a traves d'una disrupcio espai temps (rollo star trek), anessis a parar al nord d'Europa, de fet el van crear del no res els anglesos, com a residencia d'estiu, fugint del caluros Delhi. Fins i tot diria que vam travessar l'hiperespai, ja que com podeu veure a la foto, vam anar a casa en Guillem i la Marta (a Groninguen, Holanda) a fer el cafe, pero es veu que ella estava a la universitat i ell al WC, i no ens va poder obrir...
El mes interessant de Simla es el temple del Deu Mico, una deitat india, situat a 2700m, amb una pujada increible. Pero com us podeu imaginar, la sorpresa no era la pujada, sino la quantitat de micos que hi havia; n'hi havia tants, que fins i tot llogaven pals per espantar-los! El temple era bastant kish, com la majoria de temples indus, amb una especie de pati on hi havia encara mes micos. Nosaltres, al ser valents de mena, vam travessar el temple i vam estar una estoneta pel pati (armats amb pals, aixo si), finalment vam comencar a recular quant, de sobte, es sent "merda, m'han cardat les ulleres!!!". I si senyor, un mico havia agafat les ulleres de'n vila!!!!!!!!!! en soldi les va voler canviar per un mocador ple de mocs, pero el mico no va picar. Per sort, un "vigilant" ens les va recuperar, previ pagament de 15 rupies.
Tambe es important destacar que va ser aqui on per primera vegada vam veure tots junts aigua de l'aixeta i vam poder degustar un cafe normalet. (Suposo q no cal dir que va ser aqui on vam veure el barca-madrid...)
Despres d'un parell de dies vam agafar un tren que ens havia de dur a Chandigarh, la capital del Punjab i Haryana (una capital per dos estats, una mica rar, eh????). Aquest tren estava molt be, pq creuava la part baixa del Himalaia durant 96 kilometres, amb 104 tunels (petits, no com els de Bracons). El que va ser impressionant (apart de les magnifiques vistes) va ser que el tren va tardar a recorrer els 96km amb unes 6 hores i mitja!! amb la increible mitjana de 15km per hora!
Finalment, vam arribar a Chandigarh, ben cansats, pero contents d'haver deixat enrera el fred de l'Himalaia i els cullons de micos!!
Aqui ens hi hem passat pocs dies, perque hi hem trobat molt de fred i sobretot molts de micos. Aquest poble es molt especial pq sembla que hagis marxat de la India i, a traves d'una disrupcio espai temps (rollo star trek), anessis a parar al nord d'Europa, de fet el van crear del no res els anglesos, com a residencia d'estiu, fugint del caluros Delhi. Fins i tot diria que vam travessar l'hiperespai, ja que com podeu veure a la foto, vam anar a casa en Guillem i la Marta (a Groninguen, Holanda) a fer el cafe, pero es veu que ella estava a la universitat i ell al WC, i no ens va poder obrir...
El mes interessant de Simla es el temple del Deu Mico, una deitat india, situat a 2700m, amb una pujada increible. Pero com us podeu imaginar, la sorpresa no era la pujada, sino la quantitat de micos que hi havia; n'hi havia tants, que fins i tot llogaven pals per espantar-los! El temple era bastant kish, com la majoria de temples indus, amb una especie de pati on hi havia encara mes micos. Nosaltres, al ser valents de mena, vam travessar el temple i vam estar una estoneta pel pati (armats amb pals, aixo si), finalment vam comencar a recular quant, de sobte, es sent "merda, m'han cardat les ulleres!!!". I si senyor, un mico havia agafat les ulleres de'n vila!!!!!!!!!! en soldi les va voler canviar per un mocador ple de mocs, pero el mico no va picar. Per sort, un "vigilant" ens les va recuperar, previ pagament de 15 rupies.
Tambe es important destacar que va ser aqui on per primera vegada vam veure tots junts aigua de l'aixeta i vam poder degustar un cafe normalet. (Suposo q no cal dir que va ser aqui on vam veure el barca-madrid...)
Despres d'un parell de dies vam agafar un tren que ens havia de dur a Chandigarh, la capital del Punjab i Haryana (una capital per dos estats, una mica rar, eh????). Aquest tren estava molt be, pq creuava la part baixa del Himalaia durant 96 kilometres, amb 104 tunels (petits, no com els de Bracons). El que va ser impressionant (apart de les magnifiques vistes) va ser que el tren va tardar a recorrer els 96km amb unes 6 hores i mitja!! amb la increible mitjana de 15km per hora!
Finalment, vam arribar a Chandigarh, ben cansats, pero contents d'haver deixat enrera el fred de l'Himalaia i els cullons de micos!!
6 comments:
Ritxi, tens raó, aquí dissabte passat hi va arribar un olotí sikh de Punjab. Però ho va fer per la ràdio via inernet i de la mà d'en Xavier Solà. No és broma, hi tenia aquell nano que va venir amb 9 anys i que anava a l'Escola Pia i que ara ja s'ha fet tot un noi. Com que fan allò del complot dels oients i anaven desgranant les pistes a poc a poc, per un moment vam pensar que no fos algun de vosaltres que ja hagués girat cua.
efectivament des de mgroningen
en concret, en bagitxa singh johal, ja que em van demanar si hi havia algun emigrant que pogués deixar la imatge d'olot a dsalt de tot i segons m'han dit, així va ser,
guillem, t'hauria pogut avisar abans i potser hauries guanyat una plata de rebosteria com déu mana, que a holanda segur que no en trobeu
teta
Una plata de rebosteria avui i demà... ja en parlarem. Ves que aquest nom que t'has triat no acabi siguent la premonició de tots els que -després d'un ascens teu fulgurant- voldran venir-hi a mamar.
Benvingut Teta, em pensava que havies emigrat a un altre pais. A veure si a partir dara ens ensenyes les dues tetes alhora. Que en aquest blog sesta apagant el caliu!
Pollastre: Organ genital de les estrelles.
Tres arratrassades breus:
Laltre dia anant en tren en ritxi va fotre un xipi per la finestra i va anar a la cara dun indiu que anaba carregat. Tot li va caure per terra. Sort que no estava badallant que si no...
En Soldi despres de pensarsho molt decideix fer el salt a la seva maleta i sen compra una altre. Diu que vol llencar la vella. Lanna li diu que si la llenca ella se la queda. Soldi canvia dopinio. Em sembla que ara llencara la nova (que de fet era una merda)... E me burro que en Yorki!!!
En Ritxi i en soldi canvien lhabitacio pq no te tv i volen veure el barca. Resulta que a la nit no el fan: lhavien fet el dia abans i a sobre empaten.
Els aficionants del barca: sapigueu que des de que aquest parell volten per aqui, encara es hora que el barca guanyi ara. Jo els faria venir a buscar.
A aquesta definició jo hi afegiria que queda molt bo fet a l'ast.
Post a Comment