Ja estem a Rishikesh (no cal fer cap broma sobre la semblanca del nom de la ciutat amb el meu…) una ciutat al mig d'Uttranchal, on simbolicament diuen que neix el Ganges. Tambe es el lloc on es van "refugiar" els Beatles a finals dels '60, a fer meditacio amb el seu guru. La veritat es que en van quedar farts i fins i tot en John Lenon li va dedicar una canco, on se'n cardava i deia que enganyava a la gent. Ah! m'he oblidat de dir pq es sagrat, el motiu es que segons la tradicio india, alla on neix el ganges hi viuen alguns dels seus deus mes importants.
Doncs aixo, per no trencar la tonica predominant del viatge, podem dir que hem tornar a anar bastant "arralajats". Les primeres nits vam estar a l'Swarg Ashram, un lloc ple d'Ashrams. Aquests espais son creats per yoguis, q despres d'estar un temps errants oferint els seus coneixements decideixen establir-se i els seus seguidors els van a veure. Heu de pensar pero, q aquests poden ser espectaculars pel seu relatiu luxe, la grandaria, la situacio privilegiada... una altre cosa en comu, es que tenen un espai al Ganges (els Gaths) on s'hi van a "xucar" cada dia.
Despres d'aquesta zona vam anar cao a Lakshman jula, una mica mes amunt, on hi havia la majoria de guiris, i tot era forca comercial. De fet n'hi havia un munt, d'aquells q fan una mica de mania, tots disfressats de neohippis globals, fumant canutos, dibuixant rodones i tinguen converses taaaaaaaaaaaan trascendents que feien gracia!
A partir d'aqui, els mascles de l'expedicio, menys l'Ivan que es trobava malament, vam fer una excursioneta prou llarga Ganges amunt, fins a trobar una cala perduda al mig de la sorra espectacular. Vam estar un ratet fent l'hindi a dins de l'aigua i a fora (evidentment vaig tornar a quedar ben rostit). Tambe vam aprofitar per anar a comprar pantalons liders en la franja dels preus, q son molt comodes, lleugers i frescos.
I ara si, jo i en Soldi ens vam decidir a fer meditacio. Vam estar tot un mati buscant, pero la veritat es que, o no hi eren o ens donaven planton. Per sort vam poder quedar amb un per dos dies despres. Quan va arribar el dia, ens vam presentar alla i tot va anar bastant be, menys quan se'm va escapar el riure quan vaig veure el "profe" amb els ulls en blanc despres de fer OMMMMMMM i tambe quan jo vaig dir oooommmm, pq mes que un so semblava un gall! Al final de la classe ja ens haviem convertit en superguerrers del quart nivell...
Ah! i mentres uns intentavem connectar amb el mon espiritual, els altres van anar a buscar els bitllets de tren i deu n'hi "duo"... Es veu que no en quedaven pel dimarts i que hi havia una llista d'espera immensa, pero el funcionri dels trens va tenir una idea: "jo us puc ajudar si vosaltres m'ajudeu a mi", i si senyor, ens va fer xantatge i vam aconseguir bitllets per dos dies despres, amb un sobrecost de... (q algu ho digui, no ho recordo!).
Cansats de Rishikesh vam decidir anar cap a Haridwar, una ciutat una mica mes avall, on hi haviem de pillar el tren.
Una abracada ben forta i fins aviat!
Doncs aixo, per no trencar la tonica predominant del viatge, podem dir que hem tornar a anar bastant "arralajats". Les primeres nits vam estar a l'Swarg Ashram, un lloc ple d'Ashrams. Aquests espais son creats per yoguis, q despres d'estar un temps errants oferint els seus coneixements decideixen establir-se i els seus seguidors els van a veure. Heu de pensar pero, q aquests poden ser espectaculars pel seu relatiu luxe, la grandaria, la situacio privilegiada... una altre cosa en comu, es que tenen un espai al Ganges (els Gaths) on s'hi van a "xucar" cada dia.
Despres d'aquesta zona vam anar cao a Lakshman jula, una mica mes amunt, on hi havia la majoria de guiris, i tot era forca comercial. De fet n'hi havia un munt, d'aquells q fan una mica de mania, tots disfressats de neohippis globals, fumant canutos, dibuixant rodones i tinguen converses taaaaaaaaaaaan trascendents que feien gracia!
A partir d'aqui, els mascles de l'expedicio, menys l'Ivan que es trobava malament, vam fer una excursioneta prou llarga Ganges amunt, fins a trobar una cala perduda al mig de la sorra espectacular. Vam estar un ratet fent l'hindi a dins de l'aigua i a fora (evidentment vaig tornar a quedar ben rostit). Tambe vam aprofitar per anar a comprar pantalons liders en la franja dels preus, q son molt comodes, lleugers i frescos.
I ara si, jo i en Soldi ens vam decidir a fer meditacio. Vam estar tot un mati buscant, pero la veritat es que, o no hi eren o ens donaven planton. Per sort vam poder quedar amb un per dos dies despres. Quan va arribar el dia, ens vam presentar alla i tot va anar bastant be, menys quan se'm va escapar el riure quan vaig veure el "profe" amb els ulls en blanc despres de fer OMMMMMMM i tambe quan jo vaig dir oooommmm, pq mes que un so semblava un gall! Al final de la classe ja ens haviem convertit en superguerrers del quart nivell...
Ah! i mentres uns intentavem connectar amb el mon espiritual, els altres van anar a buscar els bitllets de tren i deu n'hi "duo"... Es veu que no en quedaven pel dimarts i que hi havia una llista d'espera immensa, pero el funcionri dels trens va tenir una idea: "jo us puc ajudar si vosaltres m'ajudeu a mi", i si senyor, ens va fer xantatge i vam aconseguir bitllets per dos dies despres, amb un sobrecost de... (q algu ho digui, no ho recordo!).
Cansats de Rishikesh vam decidir anar cap a Haridwar, una ciutat una mica mes avall, on hi haviem de pillar el tren.
Una abracada ben forta i fins aviat!
2 comments:
En aquesta foto, en canvi, la transformacio dels nostres amics sembla haver ocorregut al temple de Shimla...
Mira, no sabia això d'en John Dunsworth. Però manat bé perquè a l'imbd he visca la pel·lícula dels Trailer Park Boys (em fa poca sigui una merda comprat amb la sèrbia) té un gran subtítol provisió anal: "Baked on a true story" (que es podria traduir així pel boc gros com a "Vessada en una història real"). Als xocs de parar hules normalment Sandra habità, perquè no fan riure ni als mussols de riu. N'hi ha alguns, molt pocs, que poden pesar, però de seguida cansen. Només en cascos com aquest (és a dir, quan aguanten 20 sabons) es poden acceptar.
Post a Comment