
Ja veieu q hem trobat internet i ara publiquem de dos en dos!
El bus que ens va portar a Haridwar des de Rishikesh, per primera vegada, va ser un incipit! no semblava indi... el paio, en comptes de fer els classica avancaments en corbes, canvis de ressants, amb un camio de cara... doncs era un soso, i nomes s'atrevia a les rectes. Una mica mes i demanem q ens tornin els bitllets, per manca d'emocio. Ara, si no veiem passar tota la nostre vida per davant un parell de vegades per trajecte, ens avorrim.
Haridwar tambe es una ciutat plena d'Ashrams i yoguis, pero es molt menys comercial q Rishikesh. Vam poder veure la classica cerimonia de tirar flors amb una espelma al riu ganges, passejar pels mercadillos... aixo dels mercats es curios, pq tots els pobles en tenen un (i de gros) que obre tots els dies. I pq vam anar a Haridwar, doncs per agafar el tren que ens havia de portar a... a dos llocs, al Nepal i a Jaipur (Rajastan). I com pot ser aixo? Doncs pq un dia ens vam assentar tots i vam dir la mitica frase: "carinyos, hem de parlar"... i vam decidir separar-nos temporalment...!. El motiu es que els que volem anar a la Xina (en Soldi, en Vila i jo) nomes podem entrar-hi per Nepal (apart d'un avio, forca carot-rovira, jeje), i per tant anar-hi ara seria com "perdre" una mica el temps i els diners. En canvi, els que volen anar a Tailandia (Anna i Ivan) els hi va mes be anar ara al Nepal pq fa mes bon temps i, apart, quan nosaltres hi anem ells ja estarien a Tailandia. Tot i aixo, la separacio es temporal pq hem quedat per passar les vacances de Nadal (si si, nosaltres tambe les farem) a Goa, la classica platja amb sorreta, aigua calenta i cocoteros!
Doncs aixo, l'expedicio es va separar, i depres d'una calurosa (feia molta calor!) despedida nosaltres ens vam quedar un parell de dies per alla, encara. La veritat es que no hi havia gaire res a fer, aixi que vam anar a un temple dalt d'una muntanya, pero mes que un temple era un centre comercial i per tant, vam passar d'entrar-hi, tambe vam anar a veure una estatua gegant d'en Vishnu.
Per fi, un dia al vespre vam agafar el primer tren amb llitera del viatge. Les lliteres no estan en compartiments, sino q es el tren normal amb una llitera a dalt fixa, i els seient es converteix en un parell de lliteres, en total 6. Jo vaig dormir forca be pq em vaig posar els taps, pero la veritat es que hi havia molt de merder d'entrades i sortides, a mes, les iaies que ocuapven les lliteres de sota es tiraven pets i en Vila flipava molt...
De bon mati, cap a les 6, vam arribar a la capital del Rajastan, Jaipur. Aqui haviem de comencar la segona part de l'aventura, amb l'absencia temporal de l'Anna i L'Ivan.
Un peto a tots (especialment els dos nous nepalis!)
6 comments:
Magrada molt la foto. Sobretot el detall de la ma den Soldi abracant a en Carles.
A veure si quan tornem podrem donar la bona nova...
Fent clic a la foto es pot comprovar com la transformació de la cara de l'Ivan ja està tenint lloc, i ha començat per la zona dels ulls, que ja somriuen igual que els d'un autòcton.
No nomes aixo Guillem, si thi fixes be, veuras que les dents de dos dels protagonistes comencen a perfilarse mes llargues i punxagudes, com les dun cunill.
Ah! Ja dic jo sempre que menjar tant de verd no pot ser bo; falta carn a aquestes cares!
D'això, ¿i la bandera qui se l'ha quedat?, ¿o l'heu tallat per la meitat?, ¿o no us heu posat d'acord i al final heu decidit... no ho sé... llençar-la al Ganges?
Jo vaig proposar de tallarla per la meitat. A en Ritxi no li feia gaire gracia i es va ofendre. Per tal que lenfadada no li dures tot el viatge, lanna i jo, vam deixar que la guardes ell. De fet, mentre arribi a Olot i la puguem cremar... Encara que potser el millor hagues estat tirarla al Ganges.
esto es para el albert..de silvinha, la galega..
noi, ese look talibán te queda de puta madre
espero por la cerveza a la que me invitarás a tu vuelta para darme toda la envidia del mundo!
bikinhos
Post a Comment