LUCKY NOW

Aquests ultims dies des de que vam marxar de Rishikesh han estat bastant durs i poc productius. Caos i mes caos que va comencar amb un viatge horrible en tren similar al de l'altra tropa, va seguir amb una estada massa llarga Lucknow, un altre viatge horrible en tren fins a Gorakpur (pitjor que Lucknow), i finalment un viatge en taxi compartit fins a Sunauli. Per fi al Nepal!! L'unic que ens ha valgut la pena a Lucknow ha estat el descobriment d'una llibreria bastant guapa (on hem fet una bona provisio). La causa de quedar-nos-hi 4 DIES I MIG va ser per esperar unes proves que demostressin que no tenia res greu i que podiem continuar el cami. Nomes una petita infeccio solucionada amb un coctel de pastilletes. Ja estic curada.
Aqui al Nepal tot millora, ja us ho explicarem en el proper capitol.

LUCKNOW
Autorickshaws estafadors, semafors apagats o ignorats, policies de transitincompetents, bicicletes sense pedals, clavegueram descobrint rius d'aiguesresiduals plenes de merda avancant en la mateixa direccio dels cotxesdestartalats sota els rajos cremadors del sol, gossos pollossos, pollastres cuits penjats pel carrer, cuines fosques al carrer semblants a una cort de porcs, cables creuats fins l'infinit intentant iluminar l'iniluminable, Pollock, arbres bruts, vaques parint en mig de l'asfalt al costat d'un dentista brut i borni intentant arrencar el queixal d'un manco amb unes tenalles rovellades, hotels en runes sense aigua i amb parets que semblen esponges de tanta humitat,WC a la turca amb restes de defecacions humanes d'estudiants d'institut, mosquits encomanaenfermetats, puces, peixos morts a ple sol sobre una fastigosa taula parlant amb les mosques, una multitut de mosques, descolorides papallones, merda i mes merda per tot arreu, indis estupids que nomes volen volen fotre't sense entendre't, oficines de correu que mes aviat semblen corrals, finestres opaques per no dir putrefactes, botigues de mig metre quadrat mes brutes que els seus propietaris, que ja es dificil, cotxes abonyegats per banyes de "vadella"(que diria en Ritxi), accidents constants, llibres arrugats i amb covertes de pols, pordioseros por doquier, trens desmuntables a peces com el TENTE, vies ronyoses, la rossa tenyida que tufeja a orinari i que un l'ha de suportar en un tren sense espai vital, ventiladors encallats que al desencallar-se escupen pols en cares desafortunades, oli refregit 400.000 vegades, manigues de camisa recolzades sense consentiment a una taula enganxosa on se suposa que un hi ha de menjar, jovenalla netejant a ma i amb aigua del carrer, gots que fa ja temps eren transparents, sandalies negres, ungles encara mes negres, cadires que es trenquen, bitxo amb plat, temples turistics que millor que no ho fossin, gordos sebosos sobandote en los buses, homes sense cervell, milions d'ampolles buides surant en el riu Gomti, bombolles!, carrers atestats i infectats, baralles de carrer davant una licoreria per nimietats, corrents humanes amunt i avall, claxons creuant carrers infranquejables, tocinets, basura pura, autobusos de fira, particules de pols compartint el poc espai que disfruta l'aire pur, l'oxigen, olors putrefactes i corrosives, no hi ha monos per aqui, no s'acosten, no s'atreveixen, en aquesta ciutat no es pot viure en pau... i ho deixo aqui per no cansar-vos.
Em sembla que ja us n'haureu fet una baga idea.