Abans de tornar a retrobar-nos tots i "tota" a Mumbai, nosaltres, vam anar a veure les coves budhistes d'Ajanta a la provincia de Maharastra. Primer de tot vam parar a Jalgaon, un "petit" poble a la vora de les coves, on realment els turistes brillaven per la seva absencia. La gent no parlava gaire angles, no t'estaven a sobre, menjaves molt be i no havies d'estar tot el dia regatejant! Apart, aqui vam tornar a sentir que la xafogor augmentava per moments. L'endema vam enfilar cap a les coves d'Ajanta, unes coves buddhistes excavades a la roca a cavall entre les dues eres i habitada durant cententars d'anys, fins que (no es sap ben be el perque) les van abandonar. Les coves estan realment be. M'agrada imaginar com van poder excavar tot allo del no res, al mig de la pedra dura. I encara m'agrada mes pensar de que en van fer de totes les runes, pq no eren per alla!
El complex esta format per unes trenta coves excavades en diferents moments, les mes antigues del segle IV AC i les mes recents del del sV. La majoria estan conformades per un pati central rodejat de columnes amb unes petites cel.les a les parets, on els monjos es dedicaven a estudiar les sutres. Normalment tambe hi ha una estatua de Buddha al centre del pati o en una cel-la a l'extrem oposat de l'entrada. En algunes s'han conservat algunes pintures que en general estan dedicades a explicar pasatges de la vida de buddha o d'algun tema relacionat amb el budhisme i la societat de l'epoca. Cal destacar que algunes columnes estan com buides per dins, convertint-se en una especie de campana que s'utilitzava en els riutals de la comunitat monastica. Despres de visitar les coves vam anar cap a Aurangabad, un altre poble amb unes interessants coves al costat (les d'Ellora), pero com que estavem una mica farts de coves (amb les d'Ajanta ja en feiem ben be prou) vam decidir no anar-hi, tot i tenir-les a 45 minuts. En canvi, vam fer una mica de vida a la ciutat, cosa interessant pq no tenia res especial per visitar, per tant no hi havia turistes, i la gent era mes trempada. Per sort (o per desgracia) mentre estavem alla va esclatar la revolta dels dalits (o com deia Ghandi, els intocables). Els dalits son una "casta" sense casta, son l'escalafo mes baix de la societat india, estan tan i tan avall q per aixo no tenen ni "dret" a tenir casta. La revolta es va produir perque algu va tallar el cap d'una estatua de l'Ambedkar, el maxim defensor historic dels drets dels dalits (juntament amb en Gandhi), en una ciutat propera a la nostra. Aixo va provocar l'ira d'aquesta gent i van comencar a cremar busos, trens, algun comerc i a enfrontar-se amb la policia. Tot el tema de les castes ja l'explicare en un post especific, pero aqui vull plantejar una questio que m'anava passant pel cap mentre contemplava la situacio, aquesta revolta era una especie de revolucio per millorar les seves condicions o simplement era una explosio irada per un fet puntual?
Nosaltres vam viure aquesta situacio (tractada pels medis com si fos una guerra civil!) des de la normalitat, i nomes vam veure els comercos tancats (o q feien veure q tancaven), molta policia i una especie de tensio entre la gent. Hi ha una excepcio, que va ser quan jo vaig anar a escriure un mail al vespre (era mooolt urgent!) i de cop ens van fer fora del ciber perque la sitaucio era "really dangerous" (segons els treballadors), la veritat es que apart de trets i una mica de merder no va passar res de res.
El mateix vespre vam agafar un altre tren, q ens havia de deixar a Mumbai (l'abans anomenada Bombay). A Mumbai s'acabava un viatge, un viatge que ens havia dut a recorrer el nord de la India, a veure les seves principals atraccions: la terra dels reis del Rajastan, l'Himalaia, el Taj Mahal, la capital del pais, el temples erotics de Khajuraho, la cituat santa de Varanasi, Bodhgaya, les coves d'Ajanta, el "pais" del yoguis... tots aquests llocs que heu pogut seguir en aquest bloc els darrers dos mesos.
Pero a partir de Mumbai comenca un altre viatge que ja no es centrara en visitar i contemplar l'India, sino que sera mes tranquil i relaxat, per poder-nos endinsar en aquest mon tan vast i complex. Perque hem apres que aquest es un pais dificil, sobretot entrar-hi, i que l'unica manera de poder fer-ho es a traves de la quietud i la tranquilitat. A mes, aixo d'anar voltant com qui es boig, dormint poques nits al mateix lloc, agafant trens cada dos per tres, visitant els les coses mes diverses... ens ha permes, d'una banda, contemplar aquest pais, pero no ens ha deixat temps per nosaltres i per pair aquest viatge. Tots (crec que es un tret comu de gairebe tots cinc) haviem vingut a la India per, apart de fer turisme, dedicar temps a nosaltres mateixos, per coneixe'ns millor i aprendre coses noves. Doncs per alguns de nosaltres ara comenca aquesta segona etapa i aixo ho veureu reflexat en el blog, segurament les croniques ja no seran tan explicatives sobre que hem fet i, es transformaran, en visions mes personals i subjectives de la realitat que ens envolta.
Espero q a partir d'ara disfruteu del nou estil!
PD. em sap greu que no hi hagi fotos en algnes de les darreres croniques, pero a Goa, on estem ara, l'internet es molt lent i no permet penjar-ne sense acabar amb un estat de nervis total...
El complex esta format per unes trenta coves excavades en diferents moments, les mes antigues del segle IV AC i les mes recents del del sV. La majoria estan conformades per un pati central rodejat de columnes amb unes petites cel.les a les parets, on els monjos es dedicaven a estudiar les sutres. Normalment tambe hi ha una estatua de Buddha al centre del pati o en una cel-la a l'extrem oposat de l'entrada. En algunes s'han conservat algunes pintures que en general estan dedicades a explicar pasatges de la vida de buddha o d'algun tema relacionat amb el budhisme i la societat de l'epoca. Cal destacar que algunes columnes estan com buides per dins, convertint-se en una especie de campana que s'utilitzava en els riutals de la comunitat monastica. Despres de visitar les coves vam anar cap a Aurangabad, un altre poble amb unes interessants coves al costat (les d'Ellora), pero com que estavem una mica farts de coves (amb les d'Ajanta ja en feiem ben be prou) vam decidir no anar-hi, tot i tenir-les a 45 minuts. En canvi, vam fer una mica de vida a la ciutat, cosa interessant pq no tenia res especial per visitar, per tant no hi havia turistes, i la gent era mes trempada. Per sort (o per desgracia) mentre estavem alla va esclatar la revolta dels dalits (o com deia Ghandi, els intocables). Els dalits son una "casta" sense casta, son l'escalafo mes baix de la societat india, estan tan i tan avall q per aixo no tenen ni "dret" a tenir casta. La revolta es va produir perque algu va tallar el cap d'una estatua de l'Ambedkar, el maxim defensor historic dels drets dels dalits (juntament amb en Gandhi), en una ciutat propera a la nostra. Aixo va provocar l'ira d'aquesta gent i van comencar a cremar busos, trens, algun comerc i a enfrontar-se amb la policia. Tot el tema de les castes ja l'explicare en un post especific, pero aqui vull plantejar una questio que m'anava passant pel cap mentre contemplava la situacio, aquesta revolta era una especie de revolucio per millorar les seves condicions o simplement era una explosio irada per un fet puntual?
Nosaltres vam viure aquesta situacio (tractada pels medis com si fos una guerra civil!) des de la normalitat, i nomes vam veure els comercos tancats (o q feien veure q tancaven), molta policia i una especie de tensio entre la gent. Hi ha una excepcio, que va ser quan jo vaig anar a escriure un mail al vespre (era mooolt urgent!) i de cop ens van fer fora del ciber perque la sitaucio era "really dangerous" (segons els treballadors), la veritat es que apart de trets i una mica de merder no va passar res de res.
El mateix vespre vam agafar un altre tren, q ens havia de deixar a Mumbai (l'abans anomenada Bombay). A Mumbai s'acabava un viatge, un viatge que ens havia dut a recorrer el nord de la India, a veure les seves principals atraccions: la terra dels reis del Rajastan, l'Himalaia, el Taj Mahal, la capital del pais, el temples erotics de Khajuraho, la cituat santa de Varanasi, Bodhgaya, les coves d'Ajanta, el "pais" del yoguis... tots aquests llocs que heu pogut seguir en aquest bloc els darrers dos mesos.
Pero a partir de Mumbai comenca un altre viatge que ja no es centrara en visitar i contemplar l'India, sino que sera mes tranquil i relaxat, per poder-nos endinsar en aquest mon tan vast i complex. Perque hem apres que aquest es un pais dificil, sobretot entrar-hi, i que l'unica manera de poder fer-ho es a traves de la quietud i la tranquilitat. A mes, aixo d'anar voltant com qui es boig, dormint poques nits al mateix lloc, agafant trens cada dos per tres, visitant els les coses mes diverses... ens ha permes, d'una banda, contemplar aquest pais, pero no ens ha deixat temps per nosaltres i per pair aquest viatge. Tots (crec que es un tret comu de gairebe tots cinc) haviem vingut a la India per, apart de fer turisme, dedicar temps a nosaltres mateixos, per coneixe'ns millor i aprendre coses noves. Doncs per alguns de nosaltres ara comenca aquesta segona etapa i aixo ho veureu reflexat en el blog, segurament les croniques ja no seran tan explicatives sobre que hem fet i, es transformaran, en visions mes personals i subjectives de la realitat que ens envolta.
Espero q a partir d'ara disfruteu del nou estil!
PD. em sap greu que no hi hagi fotos en algnes de les darreres croniques, pero a Goa, on estem ara, l'internet es molt lent i no permet penjar-ne sense acabar amb un estat de nervis total...
1 comment:
Nice post on ajanta caves, The rich carvings, murals and sculptures of these caves offer real surprise to the visitors. The sculptures and the murals well depict the way of life that existed in that time.
Keep up the good work, i'll be back soon. hope to find some more interesting posts in the future.
warm regars - Sinu
you could check out my blog post on
Ajanta
Caves i'll be glad to see your valued comments there. lol.
Post a Comment