Bocins de paradis, primer peto des de Goa

Goa, Goa, Goa. Aquestes eren les tres lletres que anavem repetint des de feia dies, amb tal passio i convenciment que ja s'havien convertit en una especie de mantra ritual. El mes interessant de tot era que aquesta oracio no era nomes nostre, ni de lluny, sino que s'havia escampat entre tots i totes les backpackers que estem a l'India. Gairebe, com una obligacio (plaent), totes les converses acabaven, indefuguiblement, de la mateixa forma, « aixi que ? ens veiem a Goa no ? ». I per fi, despres de setmanes fent-nos les mil-i-una pelicules vam arribar a les platges de Goa, concretament a Arambol, lloc recomenat per molta de la gent q ens trobavem.

Com sabeu, Goa es l'estat mes petit i de mes recent incorporacio a l'Unio India. Colonia portuguesa fins el 1964, desti paradisiac desde sempre i emplacament redesecobert pels occidentals gracies al moviment hippy primer, i famos, a partir dels anys 90, per ser la meca de les festes rave (associaciades a la musica electronica).

Per tant ens trobem en una illa amb unes platges fantastiques, plenes de gent jove (i no tan jove) que esta viatjant, amb un assortit de peix de primer ordre, pilotes de futbol, xarxes de volei, postes de sol de somni i amb possibilitats de poder anar de festa qualsevol dia. Hi ha alguna cosa millor sota el firmament? Goa ja ha deixat de ser un lloc fisic, q pots tocar, per convertir-se en un concepte, on s'hi associen tots aquests valors q he estat enumerant, escampant-se mes enlla de les seves fronteres i "conquerint" zones de Karnataka i Kerala.

Ara be, no us penseu que aixo es Lloret de Mar, de moment no hi ha edificacions importants (llevat d'algun resort aillat), no hi ha tanta gent com aixo, es conserven els metodes de vida tradiconals (com la pesca), els turistes no son/som els de sol i platja... Pero ara comencen a sortir els problemes, ja q l'estat de Goa ha prohibit la musica a partir de certes hores (les 10 del vespre) i ha tracat plans urbanistics per tota la zona. En definitiva, volen acabar amb el turisme "motxillero", implamentar el turisme massiu i els resorts. Ara, encara, pots trobar musica (si la busques una mica), ciutadans q no et miren com un dolar, platges fantastiques i , per mi, el paradis perdut, pero no se sap fins quan durara.

Doncs ja veieu, de moment ens trobeu instal-lats en aquest boci de paradis, on cada dia pots contemplar com el sol es torna roig i tenyeix tot el mar amb el seu color, tens tot el que necessites (o almenys jo) per fer el tan necessitat reset i veure, com diu el daodejing, les coses tal com son.