Quina merda! A Goa fa calor. Ens passem el mati prenent el sol. La platja esta buida. L'aigua no es freda. Els bars toquen la sorra i venen la cervesa massa barata.
Anem al mercat. Comprem peix regalat a ple sol: gambes, taurons, sardines, cloisses i un llarg etcetera nomes per dos centes cinquanta rupies (menys de cinc euros). Hem de tornar carregats cap a casa. Passem per un caminet envoltat de palmeres, gallines i un porc senglar. Voregem unes cases de fusta amb sostre de palla i arribem a la nostra. Alla, ens hi esperen uns fogons en una coberta amb columnes. Tot es ombra. Una amaca lligada entre arbres es l'ultima pinzellada mestre. Merda! Quina merda!
I llavors cuinar amb oli d'oliva. Una mica d'all i julivert. Un vinet blanc i unes quantes cerveses a la nevera. Tips i farts com renecs! Quina putada!
A la tarda mes sorra. Un partit de volei platja sense muntanya i una remullada amb posta de sol damunt el mar. Aixo no pot ser bo! De cap de les maneres!
I llavors, res. Esperar. Sense fred. Aixo no es hivern. Quina anyoranca. Poder estar a casa. Sentir la rasca de decembre com entra dins dels ossos. Els peus humits i glacats dins les sabates. Ja m'agradaria, ja. Posar-me un jersei de llana i un bon anorac, per si la pluja i cap a treballar. Una mica de rutina, sisplau! Vull saber a quin dia visc! Aixo es una tortura!
No hi ha dret.
Ivan
4 comments:
Almenys us deixen tornar carregats cap a casa. Imagina't que us ho portessin.
Ep grunxie i Anna, fins i tot entenent la ironia el vostre to de queixa és insultant!!! Em sembla que els que llegim el blog no estem en situcions semblants precisament! Guarda'm una gambeta d'aquestes teves saladeta per xuclar-la amb profusió!!
Records i enveja malsana desde la Uni
Pau
Doncs no et pensis, Guillem. Tot tornant vam creuarnos amb un tibeta que te un bar (sempre ens deixa els altaveus per escoltar musica a casa nostra el molt cabro! -quin morro que te-) i que anava amb una bossa de peixos com nosaltres i ens va oferir de durnos les nostres. Ens vam haver de barallar i tot. Que es pensa el paio! Tindra cara!
Avui voliem veure en un bar que per la nit fan sessio de cine, una de les pelis que em vaig comprar den Guru Dutt, a canvi, estavem disposats a consumir unes quantes cerveses i algun snack. Doncs es veu que el del bar avui no feia cine i quan hem gosat demanarli, ens ha dit que cap problema, que hi anessim mes tard i que ell ja ens prepararia un projector. Nosaltres nomes ho voliem veure en una daquelles televisions miniatura. Pero no, sempre sha de fer a la seva manera! Estic pensant seriosament de canviar de platja i anarmen a Kerala. Aquesta ingratitud es esgotadora...
Pau, dema em menjare gambes a la teva salut estirat placidament en una amaca!
ei, això és el q he somiat sempre! no es podri implantar a Olot?
el projector ja el tenim!, seria qüestió de fer algun "apanyu" amb la platge, el temps, els cales, la gent, l'estress...
Post a Comment