Es molt dificil entrar en els vagons de tercera a la primera. Si us he de ser sincer, hem aconseguit entrar-hi pocs cops. Els primers dies un no s'atreveix. Es fa la tactica d'esperar el seguent tren, i despres el seguent i el seguent. Sempre amb l'esperansa que el proxim vagi mes buit, o que pari de sortir gent de sota les merdes de vaca( n'hi ha mes que pedres )per pujar al mateix tren que nosaltres. Pero l espera es en va. Un s'ha de llansar.
Els primers dies anaren forsa be. De fet, tot depen de l'estacio, de l'hora, del centenars de persones que esperen... Les variables s ens van entravessar quan vam haver d agafar un tren a Gaya(esta situada a la provincia de Bihar que es una de les mes pobres de l india).
La historia ocorregue aixi: Valerosos i inconscients ens vam situar enmig de la multitut tot esperant que s'atures el tren. En Richi, l'heroi, anava al davant. La veritat es que imposava, mes que res per aquella maleta mastodonica que qui-sap-lo de cremetes i inutilitats varies hi porta a dins. Quan el tren s'atura ens vam comensar a fondre amb aquella impacient massa humana, els nostres cossos van esdevenir particules sense autonomia que seguien una corrent d'ossos, carn i teixit que s'intentaven encabir dins una caixa de ferro plena de xiscles i histerisme. No podiem moure els brasos, caminavem trepitjant i ens trepitjaven caminant. La gent apretava i apretava. Avancavem milimetre rere milimetre, cada cop era mes asfixiant i doloros. La gent agafava posicions fos on fos: als lavabos, sobre els portaequipatjes, colapsava els passadissos... La claustrofobia era tal que vam decidir tocar pirando. La tentativa de recular fou impossible; anavem contra corrent. L unica opcio viable fou sortir per l altre canto i anar a parar al mig de la via(casualment on la merda de les letrines dels trens s hi acumulava).
Aixo si; aquella gent que fins ara s'havia comportat d'una manera tan salvatge i despiadada, quan van veure que voliem sortir, ens van fer un passadis i ens van acomiadar amb un d'aquells somriures tan seus, entre falsos i estupids, i que no saps mai si t'acollonen o s'alegren de veritat.
LLavors tornarem a entrar, anarem a una classe superior i pagarem l euro de diferencia que ens voliem estalviar.
Els vagons de 3era son un mon de llum i color. Els tipus humans que hom pot trobar-hi son d allo mes variats i peculiars; tota una desfilada de tarats de tot tipus passant per davant i deman-te cales; desde velles desdentegades amb un parell de capes de verdet, fins a nens que s'arrosseguen pels terres tot mostrant l'extremitat que no tenen. Passant per uns quants travesstis (amb sari) que amb moltissima frescura van repetint "beautiful, beautiful". Embadalits que s'et queden mirant com si fossis una atraccio del zoo, o el tipic drogat de cola que sap 3 paraules amb angles i te les va repetint. Venedors ambulants que venen tota mena d'artilugis del segle passat tan curiosos i extranys per alguns. 20 persones que se't queden mirant cada cop que mous una cella, o centenars de venedors de tot tipus de menjars(que piquen com una ostia!) que van cridant noms impossibles de repetir. Un musulma provocador enmig de l'atepeiment hindu, estirant com si res la catifa, per conectar-se amb L'ALTISSIM, o un Sadhu amb rastes, barba llarga i blanca, amb un basto i un pot d'aigua pels rituals, escoltant "Feel", de Robbiem Wiliams, de l'MP3 d'en Richi. Pesats que se't queden mirant, o tot de peregrins mig despullats amb els seus turbants i arrecades gegantines(rollo La Sala del Cel), assentats pels terres en posicions inverosimils.
O en Richi; que sempre es decideix a baixar de les estacions per anar a comprar menjar quan el tren esta a punt de marxar, i ha de correr perque no se li escapi.
O en Vila; fumant al passadis i xerrant amb els freakis "TOP TEN" de l'india (cowboys a l'estil indi).
O jo mateix; llensant les peles dels cacauets per la finestra quan el tren esta en marxa, i que evidentment, tornent a entrar per la finestra del vago del costat... Us he parlat dels pesats que se't queden mirant?
Vagi be.
SOLDI.
1 comment:
Espero que continuis escribint.
Sort i ànims en el nou tram que has triat.
toia
Post a Comment