Posem que sortim d'un pais brut, caotic, noies amb saree, amb les minimes infrastrcutres, singular, dificil, paradoxal i potser magic, diem-li India. Despres, amb un vol de nomes 4 hores amb escala a Dhaka (capital de Bangladesh), arribes a una ciutat on trobes carreteres q et passen per sobre i per sota, als centres comercials venen ferraris, les noies son wenu, diguem que "forca" mones, torna la calor miss i mr camiseta mollada, tot esta cuidat... Doncs si, hem arribat a Bangkok!
Potser unes imatges valen mes que mil paraules!
Potser unes imatges valen mes que mil paraules!
5 comments:
El titol d aquest post es original teu? Es que ara estic sentint una canso d en Sabina que diu "Pongamos que hablo de Madrid".
Visca l originalitat!!!
Allà on comencen les Guilleries,
on la mar no es pot assaborir.
Allà on són més putes les gallines,
posem que parlo... de Rupit.
On el desig viatja en 4x4,
un gran single queda tot per mi.
On vaig deixar la vida arraconada,
posem que parlo... de Rupit.
Les nenes ja no volen ser pageses,
i els nens s'entesten en seguir.
La mar dins d'un tassó de ratafia,
posem que parlo... de Rupit.
Les cadarneres van a cal psiquiatra,
els estels no surten cada nit.
Per la clatelletera maten vaques,
posem que parlo... de Rupit.
El sol és com una llum de 'carburu',
l'estiu és un bus ple de pixapins.
L'hivern és un diumenge copa i puro,
posem que parlo... de Rupit.
El dia que vegis que els voltors m'encerclen,
porta'm al lloc on em van parir,
que hauré d'anar a adobar la meva terra,
posem que parlo... de Rupit
De Rupit!
De Josep Maria Cantimplora i l'orquestra cloratita
imitant sabina, es clar.
mmmmmmmmmmmmm... llegeix aixo a veure q en penses...
Són diverses les teories i hipòtesis al voltant del currículum biogràfic de Josep Maria Cantimplora, un cantant de Rupit (Osona) que s'ha forjat tot sol una brillant carrera musical... a l'ombra. Ell mateix explica la seva vida artística amb versions poc coincidents, depenent del dia i l'estat d'ànim tant del cantant com del públic que l'ha anat a escoltar. Una teoria parla d'una mala ensopegada d'en Josep Maria a la SGAE, just el dia en què hi anava a enregistrar un bon grapat de temes compostos en els seus anys de màxima militància i rebel.lia. Aprofitant l'escampall de partitures i lletres (en català) d'en Cantimplora, altres persones que feien cua amb ell es van apoderar il.lícitament de la seva obra, i en van fer ús posteriorment amb canvis de lletra i traduccions no admesos per l'autor. Uns quats anys després, en JMC s'ha vist amb prou forces per reivindicar la paternitat (i maternitat, si cal) de tots aquells temes, en la versió original. Una altra teoria, més recent, explica que en JMC va mostrar dots privilegiats per a la música des d'una tendra edat amb l'orgue de Rupit i, més tard, amb el del seminari de Vic. Algun eclesiàstic, enlluernat per la gràcia del vailet, el va enviar a Madrid per buscar-li discogràfica. Però a la capital del regne, els temes pujats de to d'en JMC el que es van trobar va ser un jutge amb ganes de ficar-lo uns anyets a l'ombra. Quinze anys de presó (cinc més dels que demanava el fiscal, gràcies a un advocat d'ofici...) li van permetre compondre desenes de temes per a cantants necessitats del seu talent musical. Això sí, amb les lletres canviades per evitar compartir cel.la amb ell.
Post a Comment