Questio de castes II

Segons el meu parer, una de les grans consequencies del sistema de castes, es que ha conduit a la societat india cap a unes posicions socialment molt conservadores i a una "apatia" revolucionaria per mi preocupant, ja que segons aquest sistema si segueixes el teu dharma (o sigui, segueixes els preceptes establerts, per tant acceptes la teva situacio i la perpetues) en el proxim reneixement tindras mes possibilitats d'estar en un nivell superior. En resum, que les teves possibilitats d'ascencio social es materialitzaran en una propera vida (a mi aixo em sona a alguna cosa) sempre i quan et comportis de la forma determinada pel sistema.

Llavors, la pregunta obvia una vegada observada la premisa, seria, per que segueixen aquest sistema? i a mes, per que no el trenquen? Per mi, la resposta es, com quasi sempre, la pobresa. Perque una persona instalada en el pou (o la roda) de la miseria entra en un cercle vicios molt fort i la unica solucio que se li presenta es acceptar la seva situacio i esperar una altre ocasio en una nova vida. La solucio per trencar aquest cercle seria l'educacio, des d'una vessant mes humanista i critica. Pero es dificil, per que aqui, tot i que l'estat reservi quotes en el mon educatiu a les classes mes desafavorides, aquestes dificilment podran portar els seus fills (el futur) a l'escola, perque per una banda no hi ha la tradicio de fer-ho i, de l'altre, els nens des de ben petits es converteixen en una font mes d'ingressos per la familia (explotats, tant treballant com mendicant). Per tant, la solucio es dificil ja que s'ha de donar una educacio encaminada a uns valors q trenquin amb aquesta situacio, pero tambe s'han de donar eines a la poblacio perque es pugui sostenir.

De solucions n'hi han mes, com per exemple la que va proposar un dels liders dalits (Ambedkar) que era convertir les castes mes baixes de l'hinduisme al budhisme perque permetia l'alliberament de la societat de castes, alhora que mantenia un relatiu corpus de creences comunes. Evidentment tambe hi han hagut alcaments revolucionaris, pero aquests han estat de caracter molt local, lluny dels cors de la religio i la cultura hindu, en zones industrials (poques a l'India) i protagonitzades per grups provinents de les classes mitjanes.

Segurament una de les paradoxes (o no tant) d'aquesta forma d'organitzacio social es que el sistema de castes es un dels pocs sistemes que realment no necessiten cap superestructura estatal per la seva supervivencia... Potser es una tonteri? la resposta en el seguent post!