Friday, January 12, 2007

Questio de castes i III

Quan voltavem per l'India una de les coses que m'anava adonant era de la practica inexistencia de l'estat en la vida de les persones, sobretot si ho comparem amb Europa. Les poques carreteres que estaven en bon estat eren les que connectaven les grans ciutats del pais, la resta o no estaven esfaltades o ho havia fet la propia gent de la zona, trobaves mes hospitals privats que publics, igual passava en els centres educatius (especialment els no reglats), la presencia de la policia era escassa... nomes trobaves estat en les grans capitals, en els campaments dels exercits i en la propaganda electoral! A mes, quan parlaves amb la gent, no tenien "el vici" que tenim nosaltres de viure amb la consciencia tranquila perque sempre tenim el "papa" estat a darrera (per be i per mal), sino que tots els problemes o iniciatives s'havien d'abordar per a i des de la comunitat.


Llavors una de les preguntes que em venien al cap era, com pot ser que un pais de 1100.000.000 de persones, massificat, de 70 llengues, de milers de dialectes, de desenes de religions, etc. sobrevisqui sense una superestructura, un estat? Doncs despres de molt reflexionar crec que la resposta es "gracies" a les castes. Aquestes, organitzen la societat a tots els nivells, des de la vida privada fins a la vida publica (aqui dificilment separables), creant unes dinamiques endogamiques, estretes i especificament regulades, que fan del tot innecessari (o si preferiu, irrellevant) l'estructura estatal.


Es aquesta idea de dinamica endogamica propia la que, per mi, ha possibilitat la supervivencia, sense grans traumes, de la cultura hindu (no de l'India, pq aquesta te moltes cultures a dins) a totes les invasions i conquestes sofertes. Ja que a qualsevol potencia invasora no li servia de res suplantar la classe dirigent per imposar la seva cultura, perque la societat anava per un altre cabal. Aquesta estava conformada per unes relacions de poder de tipus vertical (jerarquic) important, pero on sobretot predominaven les connexions horitzontals, les de casta. La immobilitat de la casta provocava que la societat no es preocupes tant del poder situat sobre seu (o sota), ja que segons els seus preceptes mai la podrien arribar a substituir, era estatica.

La immpermeabilitat de la casta causava, d'una banda, la relativa submissio de la societat india pq es mantenia la major part de la seva estructura i, de l'altre, que la cultura hindu es mantingues gairebe inalterada pq cap conqueridor podria regular completament (per tant controlar) el complex i arrelat sistema de castes, sino que s'hi havia d'adaptar. A mes, juntament amb aquestes dinamiques propies, el fet que un hindu ho es per neixament i no per conversio feia que es reforces encara mes la unitat del grup. Per tant, la casta esdevenia "bona" i "dolenta" al mateix temps.

"No pretenguis entendre l'India" em va dir molta gent abans de marxar. Segurament tenen rao. No ens podem aproximar a la cultura hindu des de les nostres estructures mentals, per obertes que siguin, ja que sempre, inconscientment, ho estarem jutjant segons els nostres arrelats preceptes europeus. Potser la millor manera "d'olorar" (mai mes ben dit!) aquesta cultura es llencant-s'hi de cap, viure-la, experimentar-la, emprenyar-te, veure-la, escoltar-la, degustar-la, olorar-la... fent que siguin els nostres sentits els que s'ocupin d'entendre el que puguin. Perque potser l'India no s'ha d'entendre, s'ha de viure i, a partir d'aqui, treure una petita conclusio, com aquesta que us he intentat presentar.

1 comment:

Anonymous said...

Ara ja estem a l fundacio Vicents Ferrer. Avui ens han dut a veure un hospital enorme que han fet i la veritat es que esta tot molt currat, molt pensat i ben organitzat. A la tarda hem anat a un centre on inserten les dones amb discapacitats fisiques i mentals al treball. Haurieu dhaber vist com nens cecs jugaven a cricket gracies a una pilota que feia fressa. Llavors uns quants nens i nenes cecs i sordmuts ens han cantat una canco de despedida.
A l'hospital tenen tallers on els mateixosa discapacitats fabriquen manualment les protesis, sales de quirofen, maternitat, raig x, etc. En una altre zona, mes lluny, tracten els malalts de sida.
Les persones que han danar al metje simplement han domplir uns formularis que els hi donen i rapidament els atenen, sembla millor que la seguretat social, de veritat.
Aquest paio ha fet molt per aquesta zona i es nota a simple vista.
Pel cami ens hem vist tb un estadi dherba per poder practicar esport, q tb han construit ells. Des del 1997 fins ara han construit mes de 20 mil vivendes, apart de mes escoles i hospitals i molts altres projectes.
Despres hem anat a veure en Vicents. Ha estat xerrant poca estona (esta ja una mica fotut fisicament, mentalment esta molt be, costa de creure amb 86 anys) pq tenia feina a redectar no se que a una secretaria que tenia, no se si esta escribint un llibre de les seves memories. Dema i tornarem a veure si hi podem parlar mes estona. Es prou divertit al tiou li va la ironia i la conya i tb fot canya.
Nomes darribar ens ha dit q que buscavem alla, nosaltres q som tan ignorants... I que ell tb ho va ser molt fins feia poc... Q no patissim per res, q si haviem de fer algo, q ja ho fariem..., que lesser huma es tan tonto q es dedica nomes ha estudiar la ciencia quan es el menys important... i coses per lestil.
Dema anem a veure una noia apadrinada per una amiga de lanna q esta a dos hores daqui. Els de la fundacio ens hi porten. Nosaltres hem comprat roba per la nena i els pares...
Ja us anire explicant...

Em sembla que aquesta fundacio es mereix una bona propina de les nostres parts...

Ritxi, en comptes de escriure tantes tonteries sobre castes fes algo de profit per arreclarho.

Entre tu i en Soldi...mira que no arribar-vos aqui.
Ja teniu rao, ja, els deu tius mes burros del mon son a la india, dos dels quals sou vosaltres.