Vicente Ferrer for President!!! (Anantapur)

Ahir vam anar a visitar dos poblats de Dalits "prop" d'Anantapur. Per un costat en Carles visitava una nena apadrinada per una companya de feina i l'Ivan i jo visitavem la Savithri, una nena de 7 anys apadrinada per la Irene, una amiga meva de Maristes.

Poc despres de marxar cap a la India, la Irene em va enviar un mail demanat-me que saludes la Savithri si passava per Anantapur. Tres mesos i escaig mes tard arribavem amb una ma a cada ou a la seu de la Fundacio Vicente Ferrer, realment sense ni punyetera idea del que hi veniem a fer o veure. En absolut ens imaginavem l'experiencia increible que tindriem.

Des del principi vam estar molt ben tractats. Nomes arribar ens van donar les claus de probablement l'habitacio mes decent de les que hem estat i vam poder sopar a la cantina sense haver de desembutxacar ni una sola rupia.
Al dia seguent ja ens tenien un petit tour organitzat, aixi que no ens haviem de preocupar de ben res. Vaig demanar si podria visitar a la nena i amb el nom complet de la meva amiga van trobar la seva fitxa en un moment. Ens van dir que probablement hi podriem anar al dia seguent. Aquell dia vam visitar uns quants projectes que la Fundacio desenvolupa per erradicar les pesimes condicions de vida dels Dalits i els tribals del districte d'Anatapur (ho explica l'Ivan en un comentari del post anterior).
Vam anar a dormir i l'endema ens van portar en cotxe cap a Mangi Vanla Palli, el poblat de la Savithri. Va ser un trajecte una mica llarg i dificil per al meu estomac pero a la fi vam arribar.
Ens va acollir tot el poblat, ens van cobrir de flors i de petons de benvinguda, ens van pintar, ens van posar pulseres, van cantar, van ballar, ens van donar llet de coco i dolcos, em van posar un sari... va ser increible l'agraiment que van mostrar tot i ser simplement els representants de la seva madrina.
Per la nena i els seus pares vam portar roba nova que es van posar al moment i amb a que van estar molt contents, i per als nens del poble, globus, bolis i caramels que van repartir-se com germans.
Tot el poble estava molt content. Vam parlar amb ells i ens van eplicar que en Vicent Ferrer els ha canviat la vida. Ara poden accedir a mes feines, tenen una escola al poblat i uniformes i material escolar nou cada any, una assistencia medica com cal, les vidues estan molt mes ben tractades, els disminuits poden tambe formar-se i treballar com la resta... Son molt felicos. Diuen que Deu no els ha ajudat gaire pero que en canvi Vicent Ferrer si i que per aixo creuen que es un sant i li resen cada dia. Despres diem que una persona no pot canviar el mon!!
Irene, tot el poble i en especial la Savithri i la seva familia diuen que tenen moltes ganes de coneixer-te i que desitgen que els visitis algun dia. Diuen que resaran per la teva salut i la de tota la teva familia i que us envii molts de petons i abracades. Tinc un petit dibuixet fet per a tu de part de la teva nena apadrinada.

Uffff... despres d'aixo costa tornar a la realitat. Vam marxar molt conmoguts i amb la intencio d'aconseguir un padri per cada nen que queda per apadrinar en aquest poblat. L'Ivan i jo n'hem apadrinat un cada un i en Carles tambe ho fara. En principi queden uns 10 nens per apadrinar aixi que no us animeu?? Ens enviaran les dades dels nens que falten. Hem pensat que si en un futur un de nosaltres viatja fins la Fundacio, aixi podra visitar tots els nostres nens de cop. Vinga Granja, sabem que sou solidaris i realment val molt la pena.

Anuska