Primera parada, llac Inle

Nomes d'arribar a l'aeroport de Yangon a les 9 del mati vaig enfilar cap a l'estacio d'autobusos, la veritat es que no sabia pas cap on anar ni que fer. Intentant superar la son que tenia (no havia dormit) vaig canviar els calers al mercat negr i, despres de rumiar una mica en tot el que m'havia dit la gent sobre Myanmar, vaig agafar el bus cap al llac Inle, juntament amb una noia japonesa, la Yuri, i un de frances, en Pascal. El viatge amb bus va ser infernal, sobretot la part final, amb una carretera sense asfalt que s'enfilava a les muntanyes i jo assentat a darrera saltant amb cada bot... Ara si, va valer la pena el que vam patir per veure el llac i la seva gent.

L'hotel estava de nassos, net, endrecat, amb personal atent... i esmorzar inclos! (aquesta descripcio pot servir per tots els hptels, pq realment estan molt be). Vam llogar un vot els tres i vam sortir de matinada per veure l'albada, preciosa, i visitar uns pobles de pescadors. Aqui encara pesquen de la forma tradicional i aquest es el seu mitja de subsistencia, per aixo el turisme no hi ha fet mal, pq nomes suposa una petita part dels seus ingressos. Estan al seu bot, petitissim, i llancen la xarxa amb una ma mentre amb l'altre subjecten la corda. Pero el mes curios de tot es que mantenen l'equilibri i la direccio de la nau amb la cama!!! enroscant-se el rem i balancejant-se.

Una altre cosa que em va agradar va ser el reflex de l'aigua, era com un mirall, com podeu veure en la foto del nen al reves (no es el reves, es el reflex) i el mercat, variat, a on es reunien les persones de les muntanyes i del llac per comerciar. Vaig trobar interessant la diferent vestimenta de cada grup etnic i que els productes que venien no eren excessivament variats, sobretot peix assecat, cebes, col, tubercles, especies... a mes podies trobar l'omnipresent tabac, roba, estris per la llar i etc.

Finalment, vam anar a un poble de pescadors, q es troba situat a sobre del llac. Era bonic veure com treien els nens el nas per la finestra, et feien adeu amb la ma i et deien Menglava! (una salutacio birmana).

Despres de passar tres dies voltant pel llac vam tirar cap a Mandalay, l'antigua capital de Myanmar.