D'illa a illa, i tiro per si em pilla (Don Det)

Despres de l'experiencia a la zona semiselvatica de Ban Lung (entre Laos i Vietnem) i de despedir-nos amb en Ricky (ell torna a Phnom Penh), vaig anar per creuar la frontera cap a Laos. Com deia el gran Malcom X, per tots els mitjans! Primer amb un bus des de Ban Lung fins a una carretera "principal", amb moto (amb les motxilles, evidentment) fins Stung Treng (ultima ciutat abans de Laos), amb ferry un troc de Mekong i un cotxe fins a la frontera. Que la frontera, per cert, es una caseta de fusta al mig del bosc amb quatre cases al costat!!! Pero el periple no acaba aqui, una vegada a la frontera (i despres de pagar una "taxa" d'un dolar per tornar-me el passaport) vaig agafar una moto i una altre barca que, per fi, em va deixar a Don Det.

Don Det es una illa al mig del riu Mekong, aprop de la frontera cambotjana, acompanyat per unes 4000 illes mes. Les illes poden ser grandetes (alguns quilometres quadrats) o be illots, pero l'entorn es de veritat fantastic. A mes, es guapissim perque tothom viu del i pel Mekong. Beus la seva aigua, menges els seus peixos, t'hi rentes (o dutxes, pero amb aigua del riu), et mous amb barca, t'hi rentes les dents... en definitiva fas vida al riu. I per si fos poc, les guesthouse son cabanyes al costat del riu, amb les seves hamaques penjades a la terrassa.

Aqui la gent s'hi ve a relaxar i jo, despres del nord de Cambotja, em va venir de perles. Unes cervesetes mirant la posta de sol al riu, excursions a les cascades, sortides amb bici i etc. Per cert, les illes estan plenes de camps d'arros (ara secs) i bufals d'aigua.

La veritat es que aqui em vaig comencar a notar cansat de viatjar, cada X dies fer la maleta, agafar un nou transport, nova ciutat, coneixer nova gent, interactuar amb els locals sense l'angles...No se, es allo que quan hi penses diu, ostres, una altra vegada el mateix! I pensant que em queda la Xina, quasi res... La veritat es que he estat capficat tambe per aixo, perque no se de quan dies em donaran el visat, em queda poca pasta i per tant puc fer menys coses. Suposo que em tocava una mica de baixon. A mes, la gent de Don Det son els classics que es dediquen a fumar porros, beure birra i a tirar-se de bomba al riu tot el dia. Una mica pesats...

Per sort, sortir de Don Det m'ha anat be, i torno a tenir les piles carregades. A mes ja em puc tornar a connectar (estic a Vientiane) perque les tarifes han passat de 5$ l'hora a 0.5, tot un estalvi. Pero aixo ja ho explicare en el post de Vientiane!