Si fossis terra creixeria en tu (Ban Lung)

Si fossis terra creixeria en tu

i llevaria fruits d'una rara dolcesa,

seria fidel als camins que et solquen la pell

i als rius secrets que et travessen l'entranya.

Si fossis mar manllevaria el vent

per desvetllar-te remotíssims ecos.

Si fossis pluja et rebria tot nu.

Si fossis bosc estimaria l'ombra.

Només et tinc a tu. Covardament

t'invoco a plena nit amb les mateixes

paraules que temps ha. La lluna és groga

i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes

com un record de mi mateix i em cauen

dels dits a terra, lentament, les restes

del temps caduc que he viscut sense viure.

Ara és l'hora vermella dels guerrers.

Marca la cera nova amb dits lentíssims.

Estén-te a terra, acull-me.

Sense el teu foc cap foc no em vivifica.

Retorno a tu i els passos em ressonen

com si inventés camins per dins un claustre.

Llibre sense títol(1970-71)
MIQUEL MARTI POL

(et clico l'ullet!)