La meva arribada a Phnom Penh va ser espectacular, nomes de baixar del bus desenes de tuk tuk m'esperaven per portar-me a l'hotel, presentar-me unes dones o be oferir-me marihuana. Comencavem be! Davant l'aclaparament vaig anar a interenet a esperar que la boira disminuis. Alla em vaig trobar en Soldi al messenger i, resulta, que estava al ciber del costat! Despres de sopar amb ell vaig apretar cap a la guesthouse, on el meu colega holandes i la sueca amb qui havia compartit habitacio a Angkor m'esperaven. Una guesthouse genial, amb habitacions netes i una espectacular terrassa coberta, amb hamaques, tele gegant de plasma, billar, tombones i tot aixo sobre del llac...
La capital de Cambotja, des del meu punt de vista i pel que vaig parlar amb la gent, esta experimentant un creixement rapidissim. Aixo es nota perque la ciutat esta neta i cuidada, plena de negocis apunt d'obrir-se, grues i molt de moviment (per ser una capital d'un milio d'habitants). Diguessim que per fi li toca una epoca de creixement perque durant el periode de'n Pol Pot va quedar literalement deserta (s'enviava als ciutadans a treballar al camp), despres va venir una relativa calma quan el Vietnam va incadir Cambotja (1979) i despres es van anar succeint lluites de poder entre els monarquics, els khmers rojos i els provietnamites. Actualment, el pais esta governat per Hu Sien, un ex Khmer Roig i l'exlider de la Cambotja ocupada, vaja, tot un camaleo! Apart, es va tornar a reinstaurar la monarquia a principis dels noranta, pero el poder esta en mans dels militars (per tant dels provietnamites). Aquest "amor" cap al Vietnam encara es nota pels carrers, plens de banderes i d'eslogans com el de la foto.
A Phnom Penh em vaig dedicar a tres coses fonamentalment, la primera, aconseguir el visat per Laos (40 Euros), anar a visitar el centre de detencio principal dels Khmers Rojos (ara reconvertit en museu de l'horror) i a disfrutar de l'oci capitali. La preso de'n Pol Pot es brutal, i les imatges encara mes. Amb pocs anys (75-79) van morir-hi directament milers de persones, nomes en van sobreviure un grapadet, a base de tortures i execucions sumaries. Us adjunto una foto d'una calavera desenterrada, com podeu veure amb els ulls embenats i tot.
Pel que fa a l'oci, exercit sobretot despres de veure la posta de sol des de la meva terrasseta, va ser passejar per veure els mercats, encara molt autentics, plens de gent, d'olors (o pudors), falsificacions i tot el que us pogueu imaginar. Apart, tambe vaig tastar la festa nocturna i, la veritat, es que espectacular! (evidentment, cap foto, visca la censura!)
Una vegada aconseguit el visat per Laos vaig tirar cap a Ban Lung (al nordest) amb en Ricky, el colega holandes.
1 comment:
estas viu i portes ulleres. . .:)
Post a Comment