El mati va ser dur llevar-se, despres de l'esforc del dia anterior, pero vaja, que s'ha de fer davant d'un altre esmorzar carregat amb chilli i arros! Quan vam obrir la porta vam veure una altre vegada una munio de gent esperant, pero aquesta vegada no era al Xaman, sino a nosaltres. A la nit havien estat parlant i havien decidir fer una expediciom per portar entre tots a l'Henry, apart, ells anirien a buscar aliments al poble del costat. Aquests aliments estan pagats per l'Organitzacio Mundial de la Salut.
Primer, abans de sortir, fem una visita a l'escola, mes gran i arreglada que l'anterior i els homes es disposen a tallar una canya de bambu per acoplar-hi una hamaca. Una vegada acabat, tots trenta ens disposem a avancar!
Les dones s'ocupen de portar el dinar, mentre que els homes fan de camillers i nosaltres fem el que podem! De cop elles es posen a correr, un tigre? doncs no, que s'han cansat d'anar lentes i comencen a tirar per preparar el menjar, al costat d'un rierol. Uns quants dels homes es paren i comencar a tallar bambu, per que sera? doncs fan pals per caminar i com una especie d'estructura perque els nens hi juguin. La corrua es brillant, amenitzada per un freak que porta una radio i que ens obliga a escoltar els ultims exits, mentrestant un parell d'avis porten l'Henry a sobre. Quan parem, el cap de policia (un home gran) treu la marihuana i es fa un canuto i ens convida.
El millor de tot es que es passen tot el cami rient, fent bromes, empaitant-se... mentre nosaltres procurem seguir el ritme! Finalment, arribem al punt on ens ve a recullir el tuk tuk i on ells van a buscar el menjar. Entremig d'abracades, de kopxailailai (moltes gracies) i sabaidi (Adeu) ens acomiadem.
No comments:
Post a Comment