El dia va comencar negre, negre, negre, uns nuvols immensos que ho tapaven tot i que anunciaven tempesta ens barraven el pas, pero (a desgrat meu) el guia va dir que haviem de continuar ho hauriem de caminar a la nir. Doncs som-hi!
I si, al cap de pocs minuts comenca a ploure, pero amb mala llet, pedra inclosa. Jo vaig improvisar una capelina per la meva maleta que es va demostrar insuficient i els altres igual. Les pendents eren pronunciades i les relliscades normals, fins i tot l'Henry va quedar lesionat i despres de la pluja el vam carretejar unes quantes hores fins al poble. Pero el que mes recordo son les ulleres plenes d'aigua i la sensacio de no veure res, no saber on caminaves, bufff, dur pero emocionant! Despres de la tempesta va arribar la calma, i vam poder disfrutar del fet que haviem entrat a la selva, amb el bambu, els plataners, les papayes, els llargs arbres, els ossos, els tigres i tots els animals que tampocs vam veure! Finalment, els camps d'arros anunciaven el nostre petit poblet, semblant al de l'Asterix.
El menjar en el poble va ser a base de bambu, chilli (com no), all, arros (sempre), flor de plataner (bonissim), falguera, anec, carbassa, mongetes i ou. Tot un tiberi per un dia taaaaan dur. Abans de l'apat vam anar a voltar pel poble, i vam que les dones aqui van de negre (sera pels extraterrestres) i que el poble esta vallat, per evitar que els bufals hi entrin sense permis i quan tornem a la nostre caseta la trobem plena de gent. El motiu? que ha arribat el xaman per curar la lesio de l'Henry, amb un resultat infructuos, cosa que vol dir que toca carretejar un altre cop!
Doncs aixo, pensant que l'endema hauriem de tornar a portar l'Henry vam anar a dormir. Sota el cel (ara net, despres de la pluja) poblat amb milions d'estrelles.
No comments:
Post a Comment