Per molts anys!

Curiosament, tot passejant per Kunming, em vaig assebentar que Europa feia 50 anys! i vaig comencar a barrinar, poca feina ja ho se, pero que voleu que hi faci!

Aqui, miris per on miris veus un pais que esta en marxa, amb tots els seus defectes i problemes interns, pero es una tonica similar a tots els paisos asiatics que he visitat (potser, amb l'excepcio de Myanmar). Asia (em referire a Asia per designar els paisos que he visitat, no tota l'Asia, q e mt gran!) sembla que fa temps que s'ha despertat, avanca, d'una forma tranquila, pero sense aturador. Recordo com nomes d'arribar a Bangkok podia veure com s'esta convertint en una capital de referencia internacional. Cambotja i Laos, clarament endarrerides, estan sortint de l'atonia (o malson en el cas combotja) de les decades passades, i comencen a creixer espectacularment, especialment les zones urbanes. I la Xina, que dir de la Xina que no poguem llegir cada dia als diaris, noves empreses estrangeres invertint, cada vegada mes companyies xineses estan sortint (amb exit) a l'exterior i el creixement, abans radicat a les ciutats costeres, s'esta expendint a l'interior (clar exemple n'es Kunming). A mes els nivells de vida de la poblacio estan augmentant a passos de gegant, d'acord que queden amplies bosses de poblacio que no gaudeixen de l'expansio economica, pero hem de reconeixer que cada any centenars de milers de persones s'acosten a l'anomenada classe mitjana.

I a Europa que? Europa fa anys que es troba estancada, tan a nivell economic com a nivell politic. A nivell politic, Europa ha perdut l'empenta dels primers anys, on gairebe tothom es va bolcar en la idea d'una Europa unida i prospera. Ara aquesta idea s'ha perdut i no tenim (tenen) cap substitutiu. En canvi a Asia tenen una idea, creixer i creixer, sortir de la miseria economica i de l'ostracisme politic que han patit durant tants anys. A mes, cada any els hi va millor, reforcant encara mes la cohesio a l'entorn d'aquest principi.

Mentrestant a Europa ens refugiem en una idealitzacio del nostre model de vida, on el creixement economic no es important, que el realment important es el benestar i bla bla bla. Per mi, aixo no deixa de ser res mes que una mascara per dissimular les nostres mancances, perque d'una banda no creixem i de l'altre, el teoric benestar de que gaudim es, cada dia mes, una teoria abstracta mes q una realitat tangible. El gran problema es que ens manca un projecte. Ai, perdo! teniu rao, ara fa un any i pico els politics (amb els empresaris) ens van proposar la solucio, una Constitucio Europea. Fantasic, es una possible solucio. Pero que ens vam trobar? el de sempre, que els estats es reforcaven, que ens transformavem en un pais militarista i que els treballadors (la gent que treballa) havien d'assolir els costos de les reformes mentre que les empreses se'n quedaven els beneficis! Va ser una bona jugada, aprofitar el desanim i el desconcert general per endosar una Constitucio per uns quants i una maldeccio per uns altres, pensant que la gent s'hi aferraria com "a l'ultima oportunitat". Per sort, alguns paisos, amb mes pluralitat informativa, van saber parar-ho. I ara santornem-hi, diuen de revitalitzar el projecte de nou, que ara tothom ja esta preparat (com quan en Mayor Oreja, perdent les eleccions al Pais basc, va dir que la societat no estava madura pel seu missatge i s'havia d'esperar). Quin cinisme, deu meu!

Doncs si, potser tenen rao, cal comencar de nou i posar-nos tots les piles, pero apuntant cap a una altre direccio. Realment necessitem un nou instrument politic pel vell continent, pero creat des de i per a tothom, comencant per la societat civil i acabant pels sectors empresarials. Establir de debo una serie de valors que sempre han estat en l'imaginari col.lectiu de molta gent (massa per uns, insuficent per molts de nosaltres) referents a la llibertat individual, al benestar social, a l'ecologisme, a la tolerancia... Pero aquesta vegada duent-los a la practica, no fer com sempre, alcar-ne la bandera, per tal de tapar la realitat.

El primer que s'hauria de fer es adaptar el nostre teixit productiu al segle XXI, pero no augmentant la productivitat a base de ratallades salarials i laborals, sino apostant per nous sectors de creixement, pels recursos humans (millor dit, les persones), abandonant sectors que han deixat de ser productius per nosaltres i readaptar-los. Aquest canvi ha d'anar acompanyat per l'accio estatal, ajudant als emprenedors, a la petita i mitjana empresa (majoritaria als Paisos Catalans), invertint en recerca i desenvolupament, especialment aquella dita generica (la que no produeix rendiment economic a curt i mig termini) i assegurant que els beneficis generats retornin a la societat. I ens queda la societat civil, per mi el recurs basic, perque es el que realment ens diferencia de la resta del mon (o bona part d'ell) i el que permetra crear un creixament basat i fet per a les persones. Asia i la major part del mon no disposa de l'amalgama d'associacions, sindicats, organitzacions, assocacions... que te Europa. Per exemple, a la Xina el motor del creixement es el dirigisme de l'Estat conjuntament amb els nous sectors empresarials. Permeuteu-me un parentesi, per tal de recordar que Jiang Zemin (ex cap d'estat) va formular la teoria de les tres representacions (camperols, obrers i empresariat), per tal d'encabir la burgesia dins el partit Comunista!!! Per tant, a Europa tenim un capital huma acumulat espectacular, gent organitzada, que pensa, que s'associa per millorar... i l'hem de saber aprofitar, fer-la participar de la presa de decisions, creant un creixement sorgit d'entre tots i per a tots.

A males, sempre podem celebrar que tenim una altre Europa, potser mes freda, pero preciosa...

Uffff, quina parrafada, ja veieu el que fa el templs lliure!!!! Apa, fins a la proxima!