Primers passos per Chengdu

Llevar-me a les 5 del mati per agafar un avio no es la meva passio, pero si aixo hi sumem que a la cua del check-in hi tens 30 avis de l'incerso xinesa, es converteix en un infern. A casa meva tenim una frase que diu "la comarca nos visita" per fer referencia a la gent d'Olot quan pugem a Barcelona, pos aqui tau tau. Tots els avis amb la seva gorreta vermella, nerviosos, posant desconfiadament la maleta a la cinta i un que volia portar la seva tan si com no, i amb tot aixo la cua esperant. Apunt d'embarcar, els avis es comencen a colar descaradament tot dient, almenys, "xie xie" (gracies). A dins de l'avio el mateix, un que no es sabia cordar el cinturo, l'altre (el de la maleta) que volia portar l'equipatge a la falda, totes les finestres ocupades (inclos el meu seient). Comenca el "despegue" tot son nervis, rialles i mirades d'ai ai ai, la senyora del costat em diu alguna cosa i es posa a riure. Per sort m'adormo, pero l'arribada del menjar em fa desperatar cap al meu malson, el miserable entrepa resulta insufucient i, evidentment, comencen les queixes, per sort l'arribada del te els tranquilitza ja que poden emplenar les seves cantimplores. L'aterratge, doncs tres quarts del mateix, pero amb una iaia a sobre meu per tal de mirar la finestra. Finalment arribem i tot s'acaba. No us he dit el millor, veure la cara de les hosteses!

Chengdu es una ciutat gran, molt gran, amb mes de 6 milions de persones, on la boira es confon amb la polucio. La logica immobiliaria es la mateixa que a Kunming, grans edificis i encara mes grans edificis en construccio. Tambe podem dir que es una ciutat neta, reguen els carrers, hi ha escombriaires per tot arreu, lavabos publics... Pero potser aquesta ciutat te mes "vida" que Kunming, en el sentit que no tot son grans centres comercials i oficines. Aqui encara he trobat molts carrers de barri, amb les seves botiguetes, els seus restaurants (n'hi ha un fotimer!) i gent venent els seus productes al carrer, cosa que a mi m'agrada molt.

Aqui em vaig trobar tamb una cosa espectacular, quan passejava pel Parc del Poble, vaig comencar a sentir un paio que cantava i hi vaig anar. Resulta que es tractava d'un karaoke portatil i la gent pagava un diners per cantar, i deu n'hi do la cua que hi havia. Pero el mes bo de tot encara havia d'arribar. De sobte arriben quatre avis carregats de caixes i comencen a muntar una bateria, faristols, cadires... mentre posen musica tecno a tot drop. Poc a poc es va concentrant la gent i comencen a repartir un llibret, i arriba l'hora l'orquestra comenca a tocar i tothoma cantar!! Jo, flipat, em quedo una estona, i quan marxo m'adono que aquest fet no es anormal, sino que hi ha desenes de corals, gent que fa balls de salo, gimnastica... mentre al karakoe sona la veu esgargamellada d'un pobre noi!