Somnis entre boires (Luang Prabang)

Despres de Vientaiane vaig comencar a enfilar cap al nord, concretament a Luang Prabang, una ciutat amb molts edificis "afrancesats" i temples budhistes. Aquesta, va ser la capital de Laos fins despres de la victoria comunista el 1975, moment en q es va trasslladar la capital a Vientiane. El principal atractiu es la combinacio europea i asiatica, juntament amb el riu Mekong que la voreja i els camps enfilats per les muntanyes. Ara be, tot aquest paisatge taaaan bonic queda en res "gracies" a la boira. Vaja, no en podem dir ben be boira, es boira en un 50%, perque l'altre 50% es fum. Ara a tot Laos (i suposo q altres llocs) estan cremant els camps per tal de comencar a replantar la collita (sobretot arros) i clar, tot queda inundat de boira i cendra.

Vist (ironicament) el panorama vaig decidir fer petites excursions per la ciutat en comptes de grans sortides. Aixo em va permetre veure un cotxe dels anys seixanta i una gent jugant, diria, q a la petanca. A mes vaig coneixer a uns nois q celebraven que un d'ella havia acabat de la mili (la mili d'anar al monestir una temporada) i que estaven bebent el whisky d'arros. Aquest licor es forca bo, una mica fort d'alcohol, pero es pot beure, aixo si, no es pot comparar amb la ratafia!

Tambe vaig anar a veure el museu de la ciutat, pero es un robo!!! 3 dolars per una merda, m'explico. El museu es el palau de l'antic rei, res de l'altre mon, una cosa entre europea i asiatica, pero que no acaba de ser "ni chicha ni limona"! A dins, una merda, l'habitacio d'ell, la d'ella, el cuarto d'estar (per cert, amb un disc posat al gramofon d'un concert de'n Pau casals sobre una peca de l'Enric Granados!) i el millor de tot, no us ho perdeu, la sala dels regals. Era divertidissim, perque us feu un exemple del nivell us en detallo uns quants: un boli (que no pluma) dels EUA, un pin (de llauto) de l'urss, un quadre que Lao Airlines regalava a tots els seus empleats, un diploma d'assitencia a un acte a Franca... En fi, grans tresors!

Com deien els Sangtrait, somnis entre boires, el primer, el d'un rei que es creia sobira i el segon, pels grisos paisatges de Luang Prabang.