Saturday, September 29, 2007

quan les princeses es transformen en tempesta




RIMA XLI


Tú eras el huracán y yo la altatorre que desafía su poder:

¡tenías que estrellarte o que abatirme!

¡No pudo ser!


Tú eras el océano y yo la enhiesta

roca que firme aguarda su vaivén:

¡tenías que romperte o que arrancarme!...

¡No pudo ser!


Hermosa tú, yo altivo; acostumbrados

uno a arrollar, el otro a no ceder:

la senda estrecha, inevitable el choque ...

¡No pudo ser!
Gustavo Adolfo Bécquer



La foto treta del calendari de Caixa de Catalunya em va fer pensar amb la part central d'aquest poema d'en Bécquer. La foto i el poema expressen bastant bé la fúria i la passió de moltes dones...

3 comments:

Anonymous said...

UIIIIIII Ricard problemes amb dones?no es de extranyar, qualsevol dona es torna tempesta quan fas comentaris masclistes.
hehehhehehe

Ricard said...

Ai nena!
Les dones sou una tempesta independentment de tot... i de comentaris masclistes pocs, més aviat comentaris (cap a tu) realistes. ;)

Anonymous said...

buff.... trobava a faltar aquesta faceta!! si ja començava a dubtar que focis tu!!

un petó!