3 poemes per Sant Jordi.....

Avui (feia dies q no ho comprovava) he descobert que per fi puc tornar a penjar coses. I quin dia tan assenyala’t, Sant Jordi!

Us deixo tres poemes per celebrar aquest dia tan especial, a tants quilòmetres del meu país, a tants quilòmetres de la gent que estimo...

Assumiràs la veu d’un poble
ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl•labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Llibre de meravelles.





M'agenolle amb reverència
i prenc un grapat de pols
amb les meues mans que han pecat
perquè aquest és el meu país.

Enlaire el grapat de pols
i trobe en els seus estams
aquest secret que més buscava
perquè aquest és el meu país.

Recorreria de genolls
els indrets de tota la terra.
em fregaria amb terra els ulls
i menjaria només terra
perquè aquest és el meu país.

No em pregunteu res. deixeu-me
de genolls damunt la terra
amb el cap ficat a la pols
perquè aquest és el meu país.

Perquè aquesta copa de terra
que he begut i que enlaire ara
és la terra del meu país.

No ho comprendreu mai. anireu
de banda a banda preguntant.
però tot el secret roman
en aquesta copa de terra.

Per ell matareu. Per ell
morireu. per ell caureu
brandant la nit de corbelles
de cavalls i barrancs perduts.
perquè aquest és el meu país.

Us ho dic. Aquest és el meu país.
el veieu. Aquest és el meu país.

Que circule la copa de terra
entre tots els que som a la taula,
perquè aquest és el vostre país.

Esgotareu en gran silenci
el calze de la cova negra.
un tros d’os resistirà del calze
però, amb això serà bastant.
Perquè aquest és el nostre país.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Mort i pam




Estimada Marta

[I]

Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell:
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això só ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües damunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.

MARTÍ POL, Miquel. Estimada Marta.