Magica Varanasi... (Varanasi-Ajanta caves)

Varanasi es realment espectacular, una de les millors cituats q hem vist. Conserva "l'encant" indi del caos, la contaminacio, els pesats, el frenetisme, les caques de vaca, les olors... pero te alguna cosa que enganxa. Sabeu, Varanasi te alguna cosa que no es pot explicar, es una d'aquelles coses que intueixes, que esta en l'ambient, pero tu nomes ho pots percebre, perque quan t'hi intentes acostar t'adones que en realitat te'n allunyes. Alguna cosa hi deu tenir a veure que sigui la ciutat mes sagrada pels hindus...

Nomes d'arribar (cap al vespre) vam tenir la sort de poder escoltar un concert de musica india tradicional. Hi havia una cantant (que no deixava d'emetre so en cap moment), un citar i una especie de tambor. Al principi, reconec, q ens vam aborrir forca i reiem del cutrerio, pero al cap d'una estona estavem, tots, mirant i escoltant atentament. Es una musica realment hipnotitzant...

Des de Varanasi vam visitar Sarnath (tambe anomenat el parc de les gaceles) que es on Buddha va fer el seu primer sermo o, millor dit, va girar per primera vegada la roda del dharma. Alli tambe hi havia molts de temples, pero vam passar bastant de tots. Fins que en vam veure un de petit i amagat, on vam entrar. Alli vam coneixer dos professors de buddhisme americans, en Tim i l'Edna. La vetllada va estar molt be pq vam estar parlant tot el mati (dels temes mes diversos) i ens van convidar al temple a dinar. Despres, en Karma (un estudiant de buddhisme) ens va portar al seu temple principal i ens el va ensenyar de cap a peus. Va ser una visita molt gratificant pq vam estar tot el dia parlant amb molt gent, des d'occidentals fins a monjos, fet que ens va permetre ampliar els nostres punts de vista sobre molts aspectes.

L'endema al mati vam fer la classica excursio amb bot pel Ganges a contemplar els ghats. Els ghats son com unes escales que van a parar al riu i es on la gent s'hi va a purificar. Varanasi es especial perque te moooolts de ghats, sobretot construits per antics marahas i ciutats potents. A mes, te el morobo afegit que als ghats es on cremen els morts per tirar-los al riu, perque segons diu la tradicio, aqui es el millor lloc on morir-se, per aixo hi ha molts avis... (per tant, si mai els vostres fills us diuen d'anar d'excursio a Varanasi, malpenseu!). Els ghats estan molt be, pero el q impacta mes son els crematoris, veure com la gent es va consumint a poc a poc i sobretot la pudor, aquella pudor com de potes de pollastre cremades, que quan et ve a la cara es realment insuportable.

Despres de l'excursio vam anar cap a dinar. Haviem triat el segon pis d'un restaurant d'indis pq feien uns thalis (ja ho explicare que son en un altre post sobre el menjar) molt bons. Doncs aixo, era tard al migdia, estavem pujant les escales d'un segon pis (petit, brut i cutre), d'una gran ciutat com Varanasi, d'un immnes pais com India i que ens trobem? Doncs si, l'Ivan i l'Anna dinant!!! Increible, una d'aquelles casualitats que et presenta la vida!!! Evidentment, vam acabar de dinar tots plegats i vam passar el dia junts, per acabar sopant a la nit, despres, ja us ho podeu imaginar! Tambe, casualment, ens vam trobar tot caminant amb en Sergi, un noi que haviem conegut anteriorment)! Coses de Varanasi...

Finalment, ens vam tornar a separar per retrobar-nos de nou, al cap d'uns dies a Mumbai.