Showing posts with label Full de ruta. Show all posts
Showing posts with label Full de ruta. Show all posts

Monday, May 21, 2007

Bollywood a Goa

Després de passar per Mumbai i haver actuat en una telenovel.la d’éxit i tastat què se sent siguent famós, vam decidir que el món cinematogràfic ens pertanyia a tots. Així que vam anar per feina i en poc temps vam tenir llest un guió per un film que no tenia pèrdua. Si amb allò no triomfavem, no arribariem mai més enlloc. Vam esperar a trobar uns decorats envejables, quan els nostres ulls els van reconèixer vam prèmer el gatell i vam començar a rodar.
Desgraciadament a Goa, a part d’uns bons paisatges també hi han uns còctels explèndits, un marisc econòmic i un relax i unes ganes de no fer res que van aconseguir tirar per terra la nostra magna obra mestra. Aquí podeu disfrutar dels primers i únics minuts. La imatge no és molt bona ja que per poder-la penjar he hagut de reduir la qualitat. (Només afegir que mentre es rodava l’últim pla, l’Anna, calçada, es va introduir en un camp de bardisses i en Ritxi, com tot actor bo, descalç, no va parar de seguir-la fins que el director va dir: talleu).
*extret del blog arratrassats.blogspot.com

Monday, April 30, 2007

L'ultima des de Hong Kong



Despres de 26 hores de tren vam arribar a Hong Kong. La partida de Beijing es va fer forca dura per mi, havia conegut molta gent i havia fet uns quants amics. La veritat es que m'havia instal.lat en una rutina que m'agradava, potser masses copes, pero aixo es podia canviar. L'ultim dia vam anar amb els de la classe a fer un berenar al parc del costat (Chaoyang) i la danesa es va enrotllar amb una ampolla de Chivas! Les altres duiem quatre cerveses i menjar. Vam estar tota la tarda menjant, bebent, rient i despedeint-nos varies vegades. Em van regalar una carta amb dedicatories molt mona i alguns records, com una estatueta dels bolivians, un anec de d'un conte danes i uns pots de te xines la profe. Despres vaig anar a sopar amb els expatriats catalans, illencs, valencians i demes que he conegut. Finalment, ens vam ajuntar amb el grup del hostel d'en Soldi i es va acabar de fer grossa. I sense gairebe dormir vam pillar el tren. Ah! i detall hipermono dela profe, em va venir a despedir al tren (com deia un amic, rollo anunci de colonia) i em va donar un joc de cartes del Petit Princep, uns del nostres llibres preferits.




Sense mes dilacions vam entrar al tren, res a veure amb els indis, climatitzacio, mantes, coixins, servei, restaurant... en fi, un tren normal! Quan vaig entrar a Hong Kong vaig quedar una mica al.lucinat. D'entrada el concepte vorera no hi es, ja que estan elevades, tot esta ple d'edificis immensos, cotxes, gent... Pero entremig dels grans edificis tambe n'hi ha d'altres de pena, com els dos edificis dels hostels barats o be els pocs carrerons autentics que encara queden. El mite de comprar barat tambe hi es, pero no tant com aixo, es el mateix que a casa, pero sense una part dels impostos.






Doncs si, aixo ja s'acaba... i si m'ho miro amb perspectiva no sembla pas que faci tant, encara recordo l'arribada a Delhi, amb aquella calor, aquella pudor, les maletes... No se, que tinc una mica de "morrinya", pero vaja, aixo ja ho explicare en un altre post!


Tuesday, April 24, 2007

Es mes llarg del que sel.lava!



I si, per fi, i pocs dies abans d'acabar el meu particular viatge he anat a la Gran Muralla de la Xina. Realment es llarga i dura (broma facil!), pero bromes apart, la veritat es que impressiona bastant, perque miris on miris no veus el final. A mes va resseguint la carena, fet que encara la fa mes espectacular.

Com sabreu aquesta es va construir durant diverses dinasties xines (no mongoles, manxus, etc) per tal de protegir-se dels "barbars" del nord. Pero aixo es cert a mitges, realment us podeu imaginar un exercit prou potent per vigilar 4000 km de muralla? La muralla va servir sobretot per moltes altres coses, per exemple com una autopista primitiva que connectava tot el nord de la cultura xinesa, una autentica barrera natural per evitar que els remats del "barbars" nomades es mengessin els camps dels xinesos sedentaris, o be com a sistema de comunicacions a base de senyals (recordeu el senyor del anells com s'avisen?), etc.


Doncs si, la visita ha estat molt guapa i interessant. Estar assentat alli i intentar imaginar els exercits assentats per alla, els mercaders comerciant, com nassos ho van construir... un autentic plaer. Si em de ser sincers podem dir que hem caminat poc, les pujades i baixades ens han fet desistir de l'aventura, realment es mooolt llarga!


Aixo si, per acabar, i renegant de qualsevol reminiscencia d'autenticitat, hem optat per un tobogan d'aquells que hi poses com un petit vehicle i baixes. Ara no recordo el nom, pero es un esport d'aquells olimpics. Ah! i com a apat hem anat (en Soldi, la Paula que se'n va el dijous, l'Hector i jo) a pescar uns peixos (d'una piscina) i ens el hem cardat, bonissims!

Friday, April 20, 2007

Dr Slump

Hola de 9!

A veure, aqui les sorpreses son constants i l'altre dia, sense voler, em vaig colar a casa del Dr. Slump... "Senyoreta Yamabuki al telefon!"

Thursday, April 19, 2007

De matinada han trucat...

Avui al mati m'he llevat amb una agradable sorpresa, la policia em venia a veure. Mira que he fet coses mal fetes al llarg de la meva vida (tampoc tantes, eh!!), pero aqui a Beijing m'havia comportat de forma exquisida. Doncs resulta que havia d'anar a la policia perque em registressin la meva residencia, ja veus, per una setmana que em queda va i em toquen els cullons. Amb tot aixo s'han apuntat el passaport, m'han donat telefons, direccions i papers sobre immigracio perque em registres. Evidentment no hi he anat perque havia d'anar a classe i no tenia ganes de fer trenta mil hores de cua amb dos milions de xinesos intentant colar-se. Una mica amoinat he trucat a la meva companya de pis i tambe m'ha dit que passes. Per tant res de res! Pero quan he sortit de casa he trobat una enganxina a la porta molt amable amb el numero de telefon de la policia i uns quants consells. He mirat el pis del costat, l'altre i l'altre i ells no ho tenien. Per tant ens havien marcat la porta com feien amb els jueus, que bo!!!!

Baixant de l'ascensor he comencat a barrinar com cullons sabien a on era jo (el classic estranger) i quan s'han obert les portes he topat, literalment, amb la solucio. El putu paio que hi havia a la porta amb el bracalet vermell resulta que era el classic confident de la policia, malpait! I jo, com a bon reporter li he tirat la foto pertinent!

Ah! i ara que parlem de draps bruts, en trec un altre. Aqui moltes pagines estan censurades, entre les quals els blogs i, per tant, per poder llegir el meu blog haig de fer unes martingales de l'hostia!

Les arrels no neixen del ciment (o si?)

Com alguns de vosaltres sabeu Maulets, el jovent independentista i revolucionari, fa uns anys que tira endavant una campanya contra l'especulacio i la defensa del territori. Doncs resulta que aqui a Beijing aquesta campanya encara no ha acabat de calar del tot i jo, un maulet en excedencia, no ho he pogut evitar i he intentant indegar sobre el tema. Es veu que aqui, evidentment, tot esta encarat per fet calers, per tant l'especulacio es a l'ordre del dia. Conceptes com lleis de proteccio del patrimoni, moratories urbanistiques, okupacio, planificacio urbanistica... es veu que no existeixen. Llavors inevitablement et trobes immers en una jungla d'edificis, acer, formigo, bastides, obrers de la contruccio... Per sort hi ha algu que protesta, els habitants d'alguns Hudongs. El Hudong son els antics barris de Beijing, caracteritzats per petites cases, amb pati interior, sense sortides a l'exterior (rollo muralla) i on els petits carrerons que els conformen estan fets segons les lleis del fengshui, pero que ara els estan tirant literalment tots a terra. Doncs aixo, un petit grup de gent es va organitzar i van comencar a fer activitats, accions (mooooolt petites), etc. Pero aqui tot el que sigui oposicio ha de ser molt debil i per tant les seves demandes eren de l'estil Joaquim Nadal "o sigui, en el benentes que ses autoritats ho trobessin pertinent, sempre hi quant disposin del temps necessaris, voldriem fer-los arribar la petita peticio, suposant que les puguin atendre, de revisar el tema de la "remodelacio" dels hudong, entent que potser no es necessari perque ja deuen haver tingut tots els factors en compte...". Aixo si, encara en alguns llocs pots veure el simbol de la resistencia (no el poso pq no recordo com s'escriu!!!)




Saturday, April 14, 2007

Ciutat Prohibida

El mateix dia que vaig anar a veure per primera vegada Tiananmen ho vaig aprofitar per anar a la ciutat prohibida. Aquesta era la residencia habitual de l'emperador, on vivia envoltat d'una cort d'eunucs i dones. El complex es impressionant, immens, pero la putada es que esta tot en obres... una autentica llastima! Quan entres vas passant per halls i mes halls, amb grans portalades i muralles. Finalment arribes a la zona privada de l'emperador on nomes hi podien entrar les persones sense tita (es veu q ara ja hi pot entrar tothom!). La logica era que com mes important eres mes endins entraves, jeje. A dins de la zona de l'emperador es succeeixen els patis, carrerons, petits edificis, temples... para "use y disfrute" de sa majestat. Aqui us en poso algunes fotos. Per cert, despres de la visita, juntament amb l'hector i la Paula, ens vam anar a cardar un senyor "Patopekin" delicios!!!




Friday, April 13, 2007

Bola de drac Z


Avui a la Ciutat Prohibida m'he trobat aixo... pero em falten 4 boles ;)


Per fi! he arribat a Tiananmen!!!





Avui, despres de bastants dies a Beijing (mes de 15) he decidit anar a veure la placa de tiananmen (天安门) literalment, porta de la pau celestial. Aquesta segurament deu ser de les places mes grans del mon, pero no es pot apreciar en tota la seva magnitud, pq al mig hi ha el cullons de "Mao"usuleu de'n Mao (broma de qualitat!). Tot seguit us en poso algunes fotos, juntament amb algunes altres dels volants de la placa...

Anem al cole!



Riiiiiiiiiiiiiiiing, riiiiiiiiiiiiiiiiiing, riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing...

Un altre puto dia comenca. Em llevo, em rento les dents, despres em dutxo i vesteixo. La Tina m'ha deixat alguna cosa per picar i, de pet, cap a l'escola. Agafo el taxi, dic 嘲杨公园,西门。Que vol dir, la porta oest del parc de Chaoyang. Quan arribo dino rapid, al restaurant xines que acostumo anar, mentre intento parlar amb les camareres, vaja, elles riuen.


Finalment entro a l'institut, amb els seus nens uniformats de blau, el mocador roig al coll i la bandera a dalt de tot del mastil. 你们好,hola a tots i totes i comencem. La classe es fa distesa, i a vegades una mica aburrideta perque fem coses que encara recordo, pero sempre acabes aprenent cosetes noves. Als 5 minuts amb el meu compi, en Carallo, comencem a valorar la vestimenta femenina del dia. Avui la 老师 (profe, la de vermell) torna a guanyar (de fet porta dues setmanes instaladaa dalt de tot del ranquing), pero la coreana esta retallant distancies.


Mitjapart, tothom a fora a fer el cigar, i jo i els bolivians (una familia gairebe sencera!!) fem el partidillo de pim pom, en una pista feta d'obra (sense polir). Els italians, com sempre, estan tirant la canya per alla, la danesa intentant trobar els mentolats i la mongola parlant (encara no se amb quin idioma) amb la peruana. Fet i fet semblem l'ONU.


Acabem la classe, despres de repassar el vocabulari nou (direccions i posicions) i tot seguint comenca el xou. Avui els dos italians marxen (la veritat es q sap greu) i fem una festa. La festa es brutal, nomes hi faltava el pallasso i el comfeti, la veritat es que en aquests tipus d'events estic descolocat. Esperem que arribi la 妈妈 (la mare dels bolivians) i comencem a menjar, entremig d'un mar de flaixos, tothom vol un petit record. Despres el tema de les fotos es complica, ara dones, homes, asiatics, bolivians... totes les combinacions possibles. I de sobte una s'equivoca, 现在你们,西班牙人(ara vosaltres, els espanyols)evidentment el gallec salta i diu que d'espanyols res, si de cas el europeus, pq ni jo ni ell (en Ricard) en som! Molt be, doncs els europeus!


Despres de comencar a anar tort pels dos gots de cocacola, els tres de te i mes d'una desena de 饺子(com unes empanades) acabem la festa. Amb uns quants decidim anar a fer unes cerveses...

Sunday, April 08, 2007

Living Beijing (night)

Com us comentava en l'altre post, ja estic ben assentat a Beijing. De fet potser massa i tot, la maleta comenca a estar massa plena, la despesa en mobil s'ha disparat, els porters d'algunes discos ja em coneixen pel nom, comenco a entendre algunes coses del menu...
De fet aqui estic amb tota una colla d'expatriats catalans, espanyols i gallecs, que sovint anem a sopar, jugar a futbol (aixo en Soldi, clar!), fer unes partides de playstation... Pero sobretot anem a fer alguns beures. Aqui la festa (de moment) es forca pija, amb locals molt monos i fashions, beguda barata (cubata d'1 a 3,5 euros) i forca gent sempre. La zona principal de bars es a Sanlitun, un carrer infestat d'establiments, pero amb carrers secundaris mes interessants i on els locals nocturns estan a dins dels edificis (es practic, si vols moure nomes has de sortir al passadis). Despres hi ha la zona de la porta nord de l'estadi dels treballadors, un parking amb varis bars (destaquem el Nanjie, cubates a un euro, i elRed Ball, on es juga a futbol) i la discoteca Alfa, molt moderneta, musica electronica bona i cubates a 2,5 euros.
Finalment, i quan ja has superat tots els limits pots anar als locals de les mongoles. Aqui quan parles de mongoles tothom enten que estas parlant de putes, es molt fort. Primer pots anar al Maggies, un local arreglat amb bona musica, pero que les noies et demanen pempins per ballar (o altres coses...). I si encara no n'has tingut prou pots anar al Den, un local 24h on tot es transforma amb un supermercat, una mica trist... Quan acabes tot el recorregut, mires el rellotge i dius "ostres, si son les 11 del mati!!!".
Apa, fins a la proxima cronica pekinesa!

Friday, April 06, 2007

Passa, passa que "vuras" el piset (Beijing)

Hola!!

Feia dies que no escrivia, pero he estat molt ocupat i a mes no tenia internet. L'ocupacio era bona, estava buscant el meu piset a Beijing i una academia on estudiar xines, i si, com podeu endevinar ja ho tinc tot!

Ara estic radicat al costat de la parada de metro de Chaoyangmen, al mig de la nova zona financera de Beijing. La meva habitacio es molt mona, de color blanc amb cortines roses, un llit gran, escriptori... I tinc una companya de pis molt trempada, que treballa per una companyia belga, li agrada arreglar-se (es forca mona, la veritat), anar de compres i xerras, ja penjare tambe alguna foto.

Com a veins tenim, ni mes ni menys, la totpoderosa CNOOC (China National Offshore Oil Company) i China telecom. Ja us penjare fotos de la zona, que son bastant impactants. O sigui que estic al mig del merder, pero aixo d'estar al mig a Beijing es relatiu, pq es una ciutat immensa. Bombay tambe era immens, pero no deixaves de fer vida en una petita zona, en canvi a Beijing TOT es habitable, per tant es fa immensament gegant.

Pel que fa a l'academia es troba al Parc de Chaoyang, a la porta oest. Es una escola amb nens xinos, pero amb unes classes dedicades a ensenyar als "foreigners". La classe esta be, amb una familia boliviana entera, ja que treballen per l'embaixada.

Pel que fa a mi, em sento molt be, de fet em sap greu i tot tornar (eh! que us enyoro molt!) pero es una ciutat collonuda. A mes estic coneguent a molta gent que corre per aqui, treballant, estudiant o campant. I la meva vida s'ha fet normal, vaig de bars, a fer la cervesa, a escola, a mirar museus, a comprar (roba baratissima) i, clar, a no cardar res!

Per cert, davant la meva nova vida social (desconeguda durant uns mesos) he caigut en la temptacio del mobil... 13661279043, pero diria que no puc rebre sms d'europa.

Thursday, March 29, 2007

Per menjar no quedarem!!! (Chengdu) + PICTURES!











Una altre cosa important de Chengdu i de la tota la provinica de Sichuan es el menjar, de fet diuen que aqui podem trobar els millors plats de Xina, aixo si, sempre picants. Doncs resulta que estava passejant per un dels temples de la ciutat, quan una colla de gent (taiwanesos) comencen a parlar amb mi, i que si patatim patatam, anem cap a fer un mos, per provar tots junts aquesta cuina.


Primer fem com unes tapes, consistent amb pinxos sense coure, tallats molt prims i deixats reposar amb salsa. Despres vam atacar al tofu, amb retalls de bou i un punt de picant, i finalment, vam anar a sopar. El restaurant el van triar ells, un de molt bo (per sort no vaig veure la factura!) i vam tastar les especialitats, totes molt bones. Va predominar el tofu i el picant, pero vaja, molt bo.


L'endema em vaig disposar a veure mes ciutat, el centres comercials i la zona central (estatua de Mao inclosa), tot devorant pinxos al carrer. Son pinxos de tofu i/o carn, pero condimentat amb salses (picants) i el famos pebre de Sichuan.


Per acabar el meu personal rally culinari, em vaig adrecar a un restaurant per menjar el mes tipic del tipic, una perola immensa al mig d'una taula, amb trocos de carn de porc i despres mes carn i noodles per anar-hi tirant. La gracia del tema es que tot es va coent davant teu i els plats es van buidant paulatinament, al mateix ritme (inversament proporcional) que la camisa va quedant plena de "medalles"...

Wednesday, March 28, 2007

Primers passos per Chengdu


Llevar-me a les 5 del mati per agafar un avio no es la meva passio, pero si aixo hi sumem que a la cua del check-in hi tens 30 avis de l'incerso xinesa, es converteix en un infern. A casa meva tenim una frase que diu "la comarca nos visita" per fer referencia a la gent d'Olot quan pugem a Barcelona, pos aqui tau tau. Tots els avis amb la seva gorreta vermella, nerviosos, posant desconfiadament la maleta a la cinta i un que volia portar la seva tan si com no, i amb tot aixo la cua esperant. Apunt d'embarcar, els avis es comencen a colar descaradament tot dient, almenys, "xie xie" (gracies). A dins de l'avio el mateix, un que no es sabia cordar el cinturo, l'altre (el de la maleta) que volia portar l'equipatge a la falda, totes les finestres ocupades (inclos el meu seient). Comenca el "despegue" tot son nervis, rialles i mirades d'ai ai ai, la senyora del costat em diu alguna cosa i es posa a riure. Per sort m'adormo, pero l'arribada del menjar em fa desperatar cap al meu malson, el miserable entrepa resulta insufucient i, evidentment, comencen les queixes, per sort l'arribada del te els tranquilitza ja que poden emplenar les seves cantimplores. L'aterratge, doncs tres quarts del mateix, pero amb una iaia a sobre meu per tal de mirar la finestra. Finalment arribem i tot s'acaba. No us he dit el millor, veure la cara de les hosteses!


Chengdu es una ciutat gran, molt gran, amb mes de 6 milions de persones, on la boira es confon amb la polucio. La logica immobiliaria es la mateixa que a Kunming, grans edificis i encara mes grans edificis en construccio. Tambe podem dir que es una ciutat neta, reguen els carrers, hi ha escombriaires per tot arreu, lavabos publics... Pero potser aquesta ciutat te mes "vida" que Kunming, en el sentit que no tot son grans centres comercials i oficines. Aqui encara he trobat molts carrers de barri, amb les seves botiguetes, els seus restaurants (n'hi ha un fotimer!) i gent venent els seus productes al carrer, cosa que a mi m'agrada molt.

Aqui em vaig trobar tamb una cosa espectacular, quan passejava pel Parc del Poble, vaig comencar a sentir un paio que cantava i hi vaig anar. Resulta que es tractava d'un karaoke portatil i la gent pagava un diners per cantar, i deu n'hi do la cua que hi havia. Pero el mes bo de tot encara havia d'arribar. De sobte arriben quatre avis carregats de caixes i comencen a muntar una bateria, faristols, cadires... mentre posen musica tecno a tot drop. Poc a poc es va concentrant la gent i comencen a repartir un llibret, i arriba l'hora l'orquestra comenca a tocar i tothoma cantar!! Jo, flipat, em quedo una estona, i quan marxo m'adono que aquest fet no es anormal, sino que hi ha desenes de corals, gent que fa balls de salo, gimnastica... mentre al karakoe sona la veu esgargamellada d'un pobre noi!