L'ultima des de Hong Kong

Despres de 26 hores de tren vam arribar a Hong Kong. La partida de Beijing es va fer forca dura per mi, havia conegut molta gent i havia fet uns quants amics. La veritat es que m'havia instal.lat en una rutina que m'agradava, potser masses copes, pero aixo es podia canviar. L'ultim dia vam anar amb els de la classe a fer un berenar al parc del costat (Chaoyang) i la danesa es va enrotllar amb una ampolla de Chivas! Les altres duiem quatre cerveses i menjar. Vam estar tota la tarda menjant, bebent, rient i despedeint-nos varies vegades. Em van regalar una carta amb dedicatories molt mona i alguns records, com una estatueta dels bolivians, un anec de d'un conte danes i uns pots de te xines la profe. Despres vaig anar a sopar amb els expatriats catalans, illencs, valencians i demes que he conegut. Finalment, ens vam ajuntar amb el grup del hostel d'en Soldi i es va acabar de fer grossa. I sense gairebe dormir vam pillar el tren. Ah! i detall hipermono dela profe, em va venir a despedir al tren (com deia un amic, rollo anunci de colonia) i em va donar un joc de cartes del Petit Princep, uns del nostres llibres preferits.



Sense mes dilacions vam entrar al tren, res a veure amb els indis, climatitzacio, mantes, coixins, servei, restaurant... en fi, un tren normal! Quan vaig entrar a Hong Kong vaig quedar una mica al.lucinat. D'entrada el concepte vorera no hi es, ja que estan elevades, tot esta ple d'edificis immensos, cotxes, gent... Pero entremig dels grans edificis tambe n'hi ha d'altres de pena, com els dos edificis dels hostels barats o be els pocs carrerons autentics que encara queden. El mite de comprar barat tambe hi es, pero no tant com aixo, es el mateix que a casa, pero sense una part dels impostos.





Doncs si, aixo ja s'acaba... i si m'ho miro amb perspectiva no sembla pas que faci tant, encara recordo l'arribada a Delhi, amb aquella calor, aquella pudor, les maletes... No se, que tinc una mica de "morrinya", pero vaja, aixo ja ho explicare en un altre post!