Kunming, on les motos no fan soroll

Em costa deixar Laos, de fet em costa tan com tots els paisos que he anat deixant enrera, pero despres del trek sento que em deixo alguna cosa pel pais dels elefants. Finalment arribo al post fronterer xines, on ens esperen un fotimer d'homes polidament uniformats. Ens pregunten si tenim diners i, despres, a on volem anar. La pregunta sembla tonta, pero una canadenca no se li acut res mes que dir, "cami del Nepal" (o sigui, el Tibet), llavors el guardia li agafa el passaport i li rete, per raons burocratiques, durant una mitja horeta (quan a mi m'han enllestit en 5 minuts). Tocar els cullons vaja!

Despres del tramit, entrem a una furgoneta, cami de la primera ciutat gran, que em permetra tirar cap a Kunming. El primer que em sorpren es que tot esta en obres, especialment cases i carreteres. De fet, estan construint una autopista fins a la capital del Yunan, pero no tram per tram, sino de cop!!! O sigui, centenars de quilometres aixecats, el Tunel de Barcons sela una pista forestal... Una vegada a Kunming baix a reservar els vols cap a Chengdu i Beijing (barats) i mentre vaig caminant comenco a entreveure aquesta ciutat, feta a base de gratacels. Aqui tot sembla nou, des dels flamants edificis financers, els centres comercials, els blocs de pisos... De les cases antigues no en queda res de res, nomes de tan en tan en veus alguna, envoltada per solars (senyal d'enderrocament imminent) o grans edificis. Tot i aixo, despres de dies d'intensa recerca he trobat alguns trams de carrers on encara es succeeixen botiguetes i cases obertes, tota una delicia, la veritat, sort que ho he trobat perque de veritat es que em comencava a aborrir de tant edifici!

De Kunming vull destacar la seva netedat, sempre veus gent recollint la brossa, lavabos publics a cada cantonada i, sobretot, que les motos no fan soroll!!!! Es una cosa espectacular, anar caminant i sentir "hhhey!", i veure una moto que ve cap a tu, pero sense sentir cap soroll, tot un plaer! Una altre cosa fascinant son les parets dels lavabos, rebaixades expressament perque pugis parlar mentre fas la teva cacona. Pel que fa a l'atractiu turistic, doncs res, va cotnribuir a augmentar el meu aborriment, ja que tot sembla fet de nou, nomes em va faltar trobar-hi l'etiqueta dels preus. Malgrat tot, el temple budhista esta be, senzill, amb aigua, enfilat al turonet i s'hi esta tranquil. Pero ara estan contruint cases adosades a dalt del turonet, us imagineu algu construint a sobre les agulles de Montserrat?!!?

Pel que fa la gent, es en general encantadora, passen bastant de tu i quan els hi dius alguna cosa et responen amablement. A mes si intentes parlar amb xines, t'ajuden i seguidament s'ajunta una petita multitut per escoltar (i riure). De les minories, doncs poca cosa, nomes els pots veure a les entrades de determinats restaurant "regionals" i d'algunes botigues, com a reclam publicitari. I els avis, sempre els avis, els trobes a carretades. Aqui els tenen entretinguts amb tantes obres, pero sobretot els trobes als parcs jugant a cartes, al domino o be cantant. Aquests si que se la passen be.

De moment aixo es tot. Ah! per cert, l'angles els hi sona a xino!