El far east

Us imagineu un president que arriba al poder amb el suport de la gent a qui diu que vol atacar, amb un passat gris, sense una gran fortuna, forjat dins els aparells del poder (i no és en Montilla), etc. Un país amb una crisi que l'ha portat a perdre més de la meitat del PIB en 5 anys, una població amb decreixement, controlat per unes poques famílies, amb enyorança per un perdut passat "imperial", endeutat fins a les celles i amb un arsenal de més de 20.000 caps nuclears? Doncs sí, aquest país és la Rússia dels anys noranta i el president, Vladimir Putin, l'home que l'ha conduït amb mà de ferro (?) durant aquest segle XXI.

Rússia en la era de Putin; Carlos Taibo; Editorial Catarata; Madrid 2006.

Aquest llibre, realment interessant, ens explica els avatars i la vida d'aquest personatge podríem dir que mediàtic, però que en definitiva és un gran desconegut per la majoria de la població, no tant sols per la seva persona sinó per la controvèrsia entorn de la seva obra política. A més, hem de recordar que l'any que ve hi ha presidencials a Rússia, en les quals ell no es pot presentar, i que per tant aquest llibre és com el primer balanç de l'era Putin que ens pot ajudar a entendre els sorprenents episodis que, segur, veurem en breu.

Segons la historiografia occidental, els darrers anys de Rússia s'han caracteritzat per una bonança econòmica sense precedents des de la seva entrada al món capitalista, conduït amb una mà de ferro pel seu president, Putin, basada en la concentració del poder (televisions, regions, parlament...) a les seves mans . Doncs el que fa aquest llibre és intentar posar en interrogants aquesta afirmació i generar noves preguntes cap al lector.

Segons l'autor (i de forma certa), Rússia ha experimentat aquest creixement econòmic exclusivament gràcies a l'augment del preu de les matèries primeres i no pas per un canvi en l'estructura productiva del país. A més, aquest creixement no ha servit per atenuar els conflictes socials latents, sinó el contrari, ja que s'ha seguit amb la política de privatització de l'economia i especialment dels serveis públics, sumint en la misèria una quantitat important de ciutadans (especialment gent gran).

Pel que fa a la política, Putin va fer un intercanvi amb els oligarques russos (els que de debò tallen el bacallà i l'únic contrapès real del president) que a canvi de no revisar la forma (il·legal) com s'havien enriquit durant els anys 90 ells no es ficaven en política, desmuntant la teoria del seu poder absolut. Els que no van seguir les normes van ser expulsats (Berezovsky) o empresonats (Jodorkovsky), amb l'ajuda directe i indirecte dels altres oligarques (els quals es van quedar amb part del botí). Apart, Putin s'ha envoltat d'homes provinents de la KGB (com ell) o de Sant Petersburg (on desenvolupa la seva vida política), creant un nou nucli dur de poder, desplaçant a la "família" Yeltsin. Finalment, comentar que ha anat minant el poder de les regions, però més a nivell teòric que real.

La seva política exterior s'ha marcat per un seguidisime als EUA (esperant treure'n alguna cosa), amb alguns cops de cua, intentant aparentar l'antic poder soviètic especialment cap a les ex repúbliques. Evidentment la guerra de Txetxènia també ha estat capdal en aquest sentit, buscant sempre la complicitat internacional, afavorida pels atacs de l'11 S.

Hi podria haver molts altres temes per comentar, com el paper de les forces armades, la guerra a Txetxènia, el control dels mitjans de masses, la construcció d'una aparent hegemonia política (creada per la manca "incentivada" de rivals), etc. Però ja seria massa llarg.