El passat 25 i 26 vaig fer una petita incursió a la capital de l'estat, l'avió va arribar el 25 a les 12 .00 i marxava l'endemà a les 14.00. Després d'amagar tot el que podia fer referència al meu país per tal d'evitar mals majors (menys el meu inconfusible accent) vaig enfilar cap a casa l'Arnau, després de rumiar una estona em vaig decidir a baixar a la Puerta del Sol (y alrededores) a dinar.
Com que el meu objectiu era integrar-me en aquesta ciutat em vaig posar les ulleres de sol, el polo i vaig anar a comprar l'ABC. Seguidament vaig trobar el restaurant indicat, el Taurino, ben bé al costat de la Puerta del Sol i per dinar engolia una verdura saltejada amb pernil (una mica massa d'oli), un llom ibèric amb una salsa també oliosa i, finalment, una macedonia (per fer tirar avall). Després vaig anar a la Plaza Mayor a fer un talladet i a observar la gent com passava, bàsicament guiris.
L'impressió que em va donar Madrid es que encara és molt provincià, aquí (al contrari de Barcelona) la societat civil encara està per darrera de l'estat. Es veu molt que s'hi inverteixen calers, en art, infrastructures, empreses, congressos... però de moment una part important de l'impuls sembla donat des de les institucions. Per desgràcia nostre, segons diuen, la situació està canviant i Madrid comença a tenir vida pròpia... La sensació es que volen convertir Madrid en una de les tres capitals europees (i una de les deu a nivell mundial) a base de convertir la ciutat en una urbe de 8 o 10 milions d'habitants, connectada al món (transports) i seu de gran companyies multinacionals i d’indústries punteres.
Com que el meu objectiu era integrar-me en aquesta ciutat em vaig posar les ulleres de sol, el polo i vaig anar a comprar l'ABC. Seguidament vaig trobar el restaurant indicat, el Taurino, ben bé al costat de la Puerta del Sol i per dinar engolia una verdura saltejada amb pernil (una mica massa d'oli), un llom ibèric amb una salsa també oliosa i, finalment, una macedonia (per fer tirar avall). Després vaig anar a la Plaza Mayor a fer un talladet i a observar la gent com passava, bàsicament guiris.
L'impressió que em va donar Madrid es que encara és molt provincià, aquí (al contrari de Barcelona) la societat civil encara està per darrera de l'estat. Es veu molt que s'hi inverteixen calers, en art, infrastructures, empreses, congressos... però de moment una part important de l'impuls sembla donat des de les institucions. Per desgràcia nostre, segons diuen, la situació està canviant i Madrid comença a tenir vida pròpia... La sensació es que volen convertir Madrid en una de les tres capitals europees (i una de les deu a nivell mundial) a base de convertir la ciutat en una urbe de 8 o 10 milions d'habitants, connectada al món (transports) i seu de gran companyies multinacionals i d’indústries punteres.
L'endemà vaig anar a l'entrevista i cap a casa, amb la sensació de voler tornar, per descobrir aquesta ciutat que, aparentment, està emergint amb molta força.
No comments:
Post a Comment