Feia dies que no escrivia al blog, no per manca de voluntat sinó de temps, i es que he estat uns dies de vacances, però sense descansar gaire la veritat.
El passat 18 d'octubre vaig anar a passar uns dies a Londres, volia veure algunes exposicions i beure algunes cerveses. La ciutat em va tornar a encantar, aquest bullici de gent, aquest glomour que transmet, on els vells edificis es barregen amb les noves construccions, persones de tots colors convisquent sense problemes... Segurament una de les millors ciutats per viure-hi una temporadeta.
Només d'arribar vaig quedar amb l'Ivan i l'Anna per anar a fer unes cerveses, com no. Primer de tot vaig deixar els trastos a casa de la Mariona (que es mereix punt i apart) i seguidament ens vam entaular en un pub. I podriem dir que no ens vam aixecar fins el 23 següent, quan marxava.
El més destacat a nivell culural (no només van haver-hi pintes) van ser les visites al British Museum i a la Tate Modern. A la primera vaig poder (tornar) a veure algunes de les meves peces preferides com el Buddha esceta o algunes ruïnes de Persèpolis. També em va impactar una exposició de gravats i una exposició d'art de corea del Sud (el Buddha que mira la tele). Malauradament, no vaig poder veure amb deteniment la part dedicada a la Xina, ho deixarem per la pròxima vegada.
El Tate Modern també va estar molt bé, hi havia l'aranya gegant de Louis Bourgeois i "el terratrèmol" de Doris Salcedo (merci per la rectificació, Anna) a l'entrada. A dins em va agradar molt la part dedicada a l'art soviètic abans de l'adopció del realisme socialista i algunes obres d'autors outsiders.
Apart de l'art amb majúsucles hi havia l'art del carrer, els space invaders i les fotos màgiques del cubs de Rubik. Aquests me'ls van fer descobrir l'Ivan i l'Anna i són petits "marcians" escampats per algunes de les grans ciutats del món i la veritat es que enganxen molt, et passes el dia mirant enlaire, si en voleu veure alguns cliqueu aquí. L'altre és una exposició feta pels mateixos dels space invaders, però són imatges creades a partir de Cubs de Rubik amb la peculiaritat que per veure'ls bé necessites una càmera.
I finalment, tema Mariona, que dir-vos que no sapigueu d'aquesta crac... Doncs res, que em va acollir magnificament i m'ho vaig passar molt bé amb ella, tan al Tate, com pel Soho (ai les Cabb!!) o fent birres. Espero veure-la de nou ben aviat i des d'aquí li envio un petó immens!
No comments:
Post a Comment