Sunday, November 18, 2007

I sense tu fa taaaaaaan fred! (quin cullons de fred!)


Ara que la nit s'ha fet més llarga


Ara que les fulles ballen dances al racó


Ara que els carrers están de festa


Avui que la fred du tants records


Ara que sobren les paraules


Ara que el vent bufa tan fort


Avui que no em fa falta veure’t


Ni tan sols parlar


Per saber que estàs al meu costat


Es Nadal al meu cor quan somrius content de veurem


quan la nit es fa mes freda


quan t’abraces al meu cos


i les llums de colors m’il·luminen nit


i dia les encens amb el somriure


quan em parles amb el cor es el buit que deixes


quan t’aixeques es el buit que es fa a casa


quan no hi ha ningú son petits detalls


tot el que em queda com queda


al jersei un cabell llarg vas dir que mai mes tornaries


el temps pacient ha anat passant


qui havia de dir que avui estaries esperant


que ens trobéssim junts al teu costat


es Nadal al teu cor


quan somric content de veure’t


quan la nit es fa mes neta


quan m’abraço al teu cos


i les llums de colors m’il·luminen nit


i dia les encen el teu somriure


quan et parlo amb el cor ...
Aquell disc de Nadal, som novembre, però em moro de fred!!!!!!!!!!

2 comments:

Anonymous said...

quina cançó tan preciosa. llàstima de tot plegat. Caldrà abrigar-se de nou.

Paco said...

Si és que en el fons ets un sentimental.
Una forta abraçada Ricard des del País Valencià.

PD: ja no te'n recordaves? del fred dic.