Què té aquesta terra nostra
Hi havia una porrassa
que congriava un albó
tan alt com el Puig Major
i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa
com el castell d'Alaró.
Esponerós sí que ho era
amb cimals que s'enfilaven
de Mancor fins a Morella,
les branques a Cornudella,
feia una ombrea de primera;
a davall tots hi becaven.
Un dia des de Castella
arribaren molts de senyors.
Pensaven fer-ne tions
i llavors també estelles
per llevar males idees
d'un simbol de nació.
En nom d'Espanya vengueren
mil mestres per tallar-lo.
Picaren un any rodó
i encara no pogueren.
I a la fi se resolgueren
recórrer al traïdor;
en trobaren un boldrò.
Tot d'una els convenceren.
Què té aquesta terra nostra
que congria traïdors:
diputats i senadors,
hi ha mestres i professors
i també el senyor rector
i aquets són els pitjors.
Els diuen que són senyors
i sols els tenen per mostra.
Semblen tots triats a posta.
Sempre hi ha un glosador
que cantar li ve de vena que,
als joves, els ensenya
l'antiga i bella cançó.
Tant és ara com abans
perquè això ja ve d'enrere
només hi ha una senyera
dels Països Catalans.
Lletra: Popular - Majoral - Llorenç Móra
No comments:
Post a Comment