Els trens a l'india son un mon en si mateix. Lesestacions, els recorreguts, les parades eternes, elslavabos... podriem fer-ne centenars d'histories deciencia ficcio.
Recomano a l'intrepid explorador, avid de emocions isensacions( s'inclouen les pudors) fortes, extremes ipenetrants, que no basi la seva cerca ni en un espaini en un temps gaire llunyans, l'unic que ha de fer espujar en un vago de tercera classe. Sembla facil no?Ah si! I qui es el llest que compra el billet? Funciona aixi: un s'ha de posicionar darrera unamultitut amorfa i movedissa de persones( vindrien aser la versio india de les cues) buscar un forat iintentar posicionar-se a traves de subtilstrepitjades, cargues d'ombro lleials i agilsdriblings. Finalment, quan s'arriba al llindar de lafinestreta hom ha de comensar a cridar la classe debillet que es vol tot mostrant els calers ambagressivitat i vehemencia. Aqui el joc es mes brut itravat donat que els espais son mes reduits i la forsadels cops de colze i empemtes et poden deixar fora dejoc. Evidentment qui te el bras mes llarg i el morromes gran aconsegueix el billet abans. Aixo si; ni uninsult. Es veu que el fair plai es elemental.
Nosaltres hem adoptat una tactica nova: un porta els calers i un altre fa els bloquejos. De vegades no hiha mes remei que fer un canvi d'orientacio i a travesd'un pase curt (amb un passe llarg podriem perdre lapasta) ens canviem els rols.
Un cop s'han obtingut els billets s'ha de trobar eltren. El problema es que amb els de 3era classe nomeshi ha el preu i els kms, i un s'ha de espavilar atrobar-lo. Es veu que els viatges espirituals al'india durent tant pel tema dels trens: per anar deciutat santa en ciutat santa i trobar el trenrespectiu et pots passar entre tres o quatre rencarnacions fins a algunes hores (si ets moltafortunat).
L'unic que es pot fer es comensar a preguntar,continuar preguntant i no acabar mai de preguntar. Despres de rebre centenars d'indicacionscontradictories un comensa a entrar dins la mentalitathindu: si Shiva vol el tren ja vindra. Donat que s'hanacabat les existencies de valeriana no queda mes remeique esperar.
Arriba el tren,( hom suposa que es aquest, pero ja noimporta perque el que hom vol realment es cardar elcamp d'aqui) un llarg tren de trenta vagons on n'hi ha5 per la gent de 3era classe, 5 pel 70% de la poblacioindia, 5 pels pobres de l'india. El tren es va paranta poc a poc, un tren ple de policies que a cops de palvan evitant que els ciutadans de 3era es colin a unvago que no sigui per ells.
Seguidament, es tracta d'abordar el vagons permesoscom si d'un vaixell enemic es tractes. Ja abans que eltren es pari completament, un s'ha de llansar ambtotes les seves forces contra la porta i, mentre esdefensa la posicio a cops d'ombro contra els altresassatjants, s'ha d'intentar apretar i apretar(evidentment sense deixar sortir la gent que vol baixardel tren) i arribar fins al boti, el tresor que enaquest cas es un seient de fusta. Quan un hi arriba hade assentar-s'hi i fer com si res. Mirar els vells iels nens petits, que han entrat ultims, i pensar:quina mala sort que tenen alguns.
Vagi be.
Soldi
21 comments:
M'he fet un tip de riure llegint aquesta "crònica". M'he imaginat l'escena i crec que l'Ivan ho hauria de gravar, per després pasar-nos unes quantes hores de peli no Boly-wood, cinema independent o algo així.
Pages (no nestic del tot segur, pero en te tota la pinta de ser teu el comentari), tinc petites cosetes grabades i espero que no tinguin el mateix nivell de qualitat narrativa que el den Soldi. Que deu mescolti!
Joan Albert, despres destar mes dun mes sense donar signes de vida internautica, esperaba alguna cosa sorprenen, o tan sols, com se Soldi, mes decent. Quin mal dulls!Millor que retornis a la teva marraneria de no escriure al blog.
Em pensaba que una cosa aixi mai la diria:
Sisplau, Torne, torna!
ei Soldi!!
per fí et manifestes!!! doncs a mi tb m'ha agradat molt la teva crònica sobre els trens!!
no facis cas de l'ivan, que de tant veure elefants i ocells ja no sap el que es diu...
estem ansiosos per veure aquests vídeos!
Ei anonims, per que no signeu d'una vegada???
Que no sabem qui ens parla
ivan, no sòc jo l'anònim, jo faig més faltes...
tu, podries provar de penjar alguna cosa al youtube (suposo q ha de ser complicat...)
és en ritxi q borra les entrades o les pot borrar qualsvol? q és molt greu el q es diu?
el segon anònim sóc jo, és que no em deixava posar nom
tània
Ei! jo de moment encara no he passat la censura!!!
Hi ha una cosa: el comentari esborrat va ser entrat (o retirat?) 4 minuts després del que el precedeix. No crec que sigui casualitat peruqè només els bloggers tenen poder per esborrar, i l'autor d'aquest segon n'és (o en va ser en algun moment, perquè té l'entrada obturada). És precisament el que demana que la gent no sigui tan vergonyosament perra d'amagar-se darrere d'anus animats, el mític -conegut per tothom- Anil.
...que per cert no posa accents, i en canvi sí tres interrogants, però això -en un món on els terroristes ortogràfics de promer ordre s'ofenen dels atacs que no han perpetrat ells- no ha de significar necessàriament que sigui cap indi o nepalès.
Osti tu quin misteri
Jo vaig penjar el que esta a nom d'un tal anil
intentava posar-ho al meu nom i no hi havia manera
al final se'm va penjar al meu nom pero era molt burru que hi hagues la mateixa pregunta dos cops
i lo dels accents es perque en els teclats de l'India no els trobem
Per qui no ho sap
la petroglifa soc jo, l'Anna
jo no m'amago darrera de cap anus
Roderick Kimball i Murphy C. Josephine?
Aquests no els he pillat, guillem.
Tania, identificarte una vegada es suficient, no pateixis per en Soldi, ja li explicarem.
Excuse me, Pigis. Ja saps que la meva inteligencia informatica i paciencia deixen molt que desitjar.
Anna l'has cagat (mai mes ben dit!). Li has deixat en safata de plata un joc de paraules molt obvi.
Uuu Ivan
em sembla que tornariem molt enrera en el temps
quan anavem a tercer o quart d'EGB i el mes divertit era fer aquests jocs de paraules
n'hi havia de molt bons com Hugo tarugo, pio pio Rocio, Torras torraina...
I que et sembla Torrannes?
ei, m'ha agradat aquest ivan!
pq quasi mai els pillo!!
per cert, jo tampoc se com penjar videos al youtube (suposo que et referies a això) per això al final poso que és complicat!
en carles barnades en va penjar un,
suposo que us va arrivar el link,
era el de la ratafia bosch (ritxi, te'n recordes?
Ei, ja diea això. Que el fet que el missatge no dugués accents us feia tenir -a un de vosaltres- bastants números per ser-ne l'autor. Però. Avui això ja no és garantia de res. No ho és exactament des del dia que es va morir en MAteu Montsolís, si és que és mort. PErquè si no encara hi hauria esperances.
???????????
gracies, em sentia sol ivan!
jo també m'hi faig...
???????????
Hi havia un missatge firmat amb un nom confús que demanava la fi dels anonimats. Ho feia en plural i des d'una certa autoritat. Això em va fer pensar que podia ser algun dels autors dels posts. Que a més a més no posés accents reforçava la tesi, o bé li donava uns quants números més d'una rifa que no existeix (això ho dic per tu, Ivan, que des d'aquell dia de "matar el temps" em fas patir una mica). Però sempre s'ha de llençar tota la llenya (que no tenim) al foc (un foc que no tenim). Per això em va agradar recordar que avui dia no només no posen accents o fan faltes els impedits pel teclat sinó pràcticament tot Déu. I no només fan faltes sinó que -en un procediment simètric al de l'anònim antianònims- s'escandalitzen quan són capaços de trobar-ne en ploma (inexistent) aliena. Com l'Ivan quan fa befa de la "vadella" ritxiana o en Teti quan comenta un conte d'en Xevi. En Pages, en canvi, reconeix que en fa, de faltes. Tots ells -i molts més-, per tant, haguessin pogut ser autors del missatge.
Sembla que us vau perdre la millor sèrie de la història de tv3. Mateu Montsolís representa un temps edènic pretèrit en què els senyors tenien paraula, els que sabien escriure no feien faltes i els germans s'entenien entre ells i també amb els seus nebots. Si aquest bloc s'hagués escrit en temps del senyor de les caves, la meva resposta hauria estat: "l'humor asiàtic és molt fi, però la manca d'accents us delata."
Primer va morir cremat, però va tornar fent-se passar per un marxant d'art. Després, amb l'Eulàlia, va desaparèixer per l'horitzó a bord d'una barca encesa. Per això dic que potser encara tornarà.
Si tot i així continueu veient-ho emboirat amb una boira que no hi ha, puc tornar a agafar un estassa-verders que ara mateix no tinc i que -si les circumstàncies fossin propícies- només serviria per escampar-la en sentit figurat.
(Els noms exòtics són per aprofitar l'spam)
Post a Comment