Primer de tot, i davant les peticions populars, us envio una foto de la nostre ocupacio prefereida... (per cert, si mireu a sota la meva orella trobareu el rastre d'un dels nostres pitjors enemics, els mosquits!)
Ara si, comencem. Despres d'anar amb aquell tren que no s'acabava mai, per fi, vam arribar a Chandigarh. Aquesta ciutat va ser construida del no res durant els anys 50, com deia el president Nerhu (Primer Minister indi) Chandigarh havia de representar la nova Inida, moderna, avancada i bla bla bla. Per aixo va encarregar amb un bufet prestigios el disseny de la ciutat, que la va planificar en forma de fulla, amb tots els elements simbolics que comporta, pero la mort de l'arquitecte principal va suspendre el projecte. Llavors se li va encarregar amb el mitic Le Corbusier, que va dissenyar una ciutat racionalitzada, basada en la recta, una mica com l'eixample de Barcelona.
Aquesta es una ciutat que es la capital de dos estats a l'hora, el Punjab i Haryana. Abans, aquests dos estats eren un sol, pero van decidir separar la part on hi residien mes indis del Punjab, creant Haryana. A mes, la capital historica del Punjab (Lahore) es trobava, despres de la guerra, a l'altre costat de la frontera amb el Paksitan.
Pero darrera aquesta grandiloquent introduccio hi ha la ciutat. Es cert que es mes ordenada que les altres, trobem carrers amples, grans illes de cases... pero tot esta descuidat, brut, despintat, destrossat, en definitiva, mal cuidat.
El primer que vam fer alla va ser fer un sopar absolutament carnivor, menjant-nos alguns pollastres, nans (una especie de pa), mutton (vadella)... i una amanideta per quedar be! L'endema, amb la companyia de'n Soldi, vaig comencar a buscar la meva nova camara de fotos de forma seria, mirant totes les botigues (n'hi havia un munt), preguntant per les lents, els megapixels, el zoom optic, accessoris, garantia internacional... finalment, no em vaig decidir per cap, pq tenia la sensacio que tothom em volia timar. Per la seva banda els altres van anar a veure un museu, pero al ser Diwaly, estava tancat! El diwaly celebra la victoria de Vishnu sobre un dolent, i s'assembla al nostre nadal pq tothom compra coses, es vesteix be...
El tercer dia, i ultim, finalment, vaig decidir comprar una camera, una canon molt i molt ben parida, ja veureu les fotos, flipareu! Per cert, mentre jo estava a la botiga un colom va decidir deixar anar la seva carrega, pero sobre en Vila.
Cap a mitja tarda vam agafar un altre bus, tambe terrible, de 7 hores i pico fins a Rishikesh. imagineu si era terrible, que el nen de davant va vomitar, deixant el terra fastigos, juntament amb els peus de l'Ivan i, mes lleument, algunes maletes (de l'Ivan i l'Anna). Imagineu, una carretera de por, el classic conductor boig, els classics conductors bojos (els altres), una musica india super aguda i la pudor de vomit... vam arribar amb una mala llet q no us explico. Gracies aixo, vam fer un superregateig amb el rickshaw que ens havia de deixar a un hotel.
Apa, salut i fins a la proxima!
Ara si, comencem. Despres d'anar amb aquell tren que no s'acabava mai, per fi, vam arribar a Chandigarh. Aquesta ciutat va ser construida del no res durant els anys 50, com deia el president Nerhu (Primer Minister indi) Chandigarh havia de representar la nova Inida, moderna, avancada i bla bla bla. Per aixo va encarregar amb un bufet prestigios el disseny de la ciutat, que la va planificar en forma de fulla, amb tots els elements simbolics que comporta, pero la mort de l'arquitecte principal va suspendre el projecte. Llavors se li va encarregar amb el mitic Le Corbusier, que va dissenyar una ciutat racionalitzada, basada en la recta, una mica com l'eixample de Barcelona.
Aquesta es una ciutat que es la capital de dos estats a l'hora, el Punjab i Haryana. Abans, aquests dos estats eren un sol, pero van decidir separar la part on hi residien mes indis del Punjab, creant Haryana. A mes, la capital historica del Punjab (Lahore) es trobava, despres de la guerra, a l'altre costat de la frontera amb el Paksitan.
Pero darrera aquesta grandiloquent introduccio hi ha la ciutat. Es cert que es mes ordenada que les altres, trobem carrers amples, grans illes de cases... pero tot esta descuidat, brut, despintat, destrossat, en definitiva, mal cuidat.
El primer que vam fer alla va ser fer un sopar absolutament carnivor, menjant-nos alguns pollastres, nans (una especie de pa), mutton (vadella)... i una amanideta per quedar be! L'endema, amb la companyia de'n Soldi, vaig comencar a buscar la meva nova camara de fotos de forma seria, mirant totes les botigues (n'hi havia un munt), preguntant per les lents, els megapixels, el zoom optic, accessoris, garantia internacional... finalment, no em vaig decidir per cap, pq tenia la sensacio que tothom em volia timar. Per la seva banda els altres van anar a veure un museu, pero al ser Diwaly, estava tancat! El diwaly celebra la victoria de Vishnu sobre un dolent, i s'assembla al nostre nadal pq tothom compra coses, es vesteix be...
El tercer dia, i ultim, finalment, vaig decidir comprar una camera, una canon molt i molt ben parida, ja veureu les fotos, flipareu! Per cert, mentre jo estava a la botiga un colom va decidir deixar anar la seva carrega, pero sobre en Vila.
Cap a mitja tarda vam agafar un altre bus, tambe terrible, de 7 hores i pico fins a Rishikesh. imagineu si era terrible, que el nen de davant va vomitar, deixant el terra fastigos, juntament amb els peus de l'Ivan i, mes lleument, algunes maletes (de l'Ivan i l'Anna). Imagineu, una carretera de por, el classic conductor boig, els classics conductors bojos (els altres), una musica india super aguda i la pudor de vomit... vam arribar amb una mala llet q no us explico. Gracies aixo, vam fer un superregateig amb el rickshaw que ens havia de deixar a un hotel.
Apa, salut i fins a la proxima!
14 comments:
Bbbbbgggggrrrraaaaaaajjjjjjjjjj!!! uf, sort que no hi era!! només de llegir-ho ja se'm remou l'estómac.
Per cert que no anàveu cap a Jaipur? què ha passat amb la càmara vella? ens agradaria veure alguna imatge dels transports que agafeu, són com les TEISES antigues? i els trens són com els de la RENFE que s'espatllen a cada estació? m'agradaria molt veure com van d'atapeïts.
de moment aquí ens han arratrassat una hora, ara estem a 3h30' de diferència, no?
la segona notícia és que a Olot se n'han adonat de que correm un perill molt gran de tenir erupcions volcàniques i se'ls hi ha acudit que no tenim pla d'emergència (notícia apareguda al PUNT diumenge 29 d'octubre). Jo m'hi apunto, ha de ser bonic veure els municipals i els mossos dirigint el trànsit en un pla d'emergències a tota la ciutat d'olot!!! cotxes, transports, ambulàncies, bombers, motos, bicicletes de xinos, cotxes traient fum d'africants ... "i cap on diu que hem d'anar?"
la tercera: encara no s'han decidit pel nou president: xulo piscines o peix insípit.
adéu i cuideu-vos molt.
un petó.
toia
Pel que veig tot el que és el tema de transports és una mica precari com diu la Toia a mi també em m’agradaria força veure un d'aquests trens o autocars per dintre (pura curiositat)... La veritat és que tot i el problema de transports ja m'agradaria haver vist tot el que de moment porteu fet ;-) si pogués m'encantaria fer-hi un cop d'ull. Seria fantàstic que en algun lloc existís un forat per on poder mirar tots els llocs on heu estat, m'encantaria.
De totes maneres pq no perdeu el fil de l'actualitat catalana i, no dic en cap cas que no estigueu el dia, però només perquè no tingueu excusa sobretot pel que fa el tema de les eleccions que ara és el tema per excel•lència, aquí teniu el blog d’en Siso que amb quatre ratlles ha escrit els escons obtinguts per cada partit i els respectius canvis que això els hi ha suposat (la veritat no gaires). >>http://sisolot.blogspot.com/<<
Pel que fa a la meva vida cap canvi interessant, tot està força parat i la veritat que últimament tot estar força tranquil fins i tot massa pel meu gust. De totes maneres no descarto que algú increïble pugui passar-me en els pròxims deu anys ;-) (potser amb una mica de sort amb els 5 pròxims).
Bueno de moment això és tot, no perdeu el vostra curiós sentit per descobrir tot el que s'amaga en aquest món tant llunyà del que nosaltres coneixem. //Emma
Vadella!! - va dir ella-.
Molt bo Ritxi...
Tranquis que en quan me'n assabenti de com funciona lo de fer un link per posar-hi fotos, en penjare una de l'interior d'un tren que semblava que ens portava a un camp de concentracio.
Ah! per cert, molts records als seguidors incondicionals del blog. A veure si treieu el cap.
Familia, falsa alarma. Nomes una lleugera infeccio. A partir d'ara ni amanides, ni aigua sense tractar, ni tocar besties per molt pacifiques que siguin.
Nosaltres us enviarem fotos dels transports que agafem, pero a canvi, a tots nosaltres ens agradaria veure fotos dOlot en erupcio.
Que sera primer el croscat o el monsacopa. Umm... amb una mica de sort toca al monsacopa i a als nostres estimats ex professors. Ja estic veien el lucki surant sobre la lava amb la seva scooter...
Ha de ser molt divertit de veure!
NOTICIA D`ULTIMA HORA DELS TEUS TIETS DE TERRASSA:
EL SR."PEIX INSIPID" QUE PARLA CATALA AMB DIFICULTAT, SERA EL FUTUR PRESIDENT DE CATALUNYA. QUINS 4 ANYS ENS ESPEREN!!!!!!!
HEM DEMANAT ASIL POLITIC A ANDORRA.......
ROSA I JOANMI
no em diguis que t'hagués agradat més el xulo de la piscina ... jo penso que qui ha fet realment el govern ha estat en Carod. I ara què farà la pobre Tura si ja no té els mossos per passar revista?
Ritxi, jo mes que mirar el mosquit que tens sota lorella, magrada veure el teu morenopaleta; es de luju...
Per cert, veig que no hi ha manera de salvarnos de les parrafades que tempolles de la Lonely...
Dani, Dani ja hem trobat el teu equivalent en el nostre viatge. Es en Carles. Laltre dia caminant pel carrer a dos metres va veure algo i va cridar:
Hosti tu, mireu quin pollastre (dels que son bons a last com diu en Guillem)!
Pero no.
Es veu que era un gos.
Bromera: Estat animic en que hom te la necessitat irrefrenable de fer bromes.
Aquest es de lAnna:
Fastigos: Gos brut (jo diria gos indi) que (ses)corre molt rapid.
A Chandigarh, basicament vam assessorar a en Ritxi pq es compres una camera. Total, al final va escollir laltre, pero, com si es tractes duna peli den Lang, encara quedava un altre gir inesperable:
Despres de tres dies de mirar tots els detalls de les dues cameres finalistes, fins i tot, se les probava a les butxaques dels pantalons, no fos cas que no les pogues introduir i treure prou delicadament (es veu que en Ritxi sempre deu anar amb els mateixos pantalons...), la que va escollir no tenia garantia!
Ritxi, abans de mirar collonades, mira les coses importants!
I al final es va quedar amb la que li haviem recomenat...
A ultima hora, quan faltaven pocs minuts per marxar i agafar un daquells busos tan apetitosos, en Ritxi, va fer el canvi, i afortunadament, per acabar damanir aquella situacio, un colom ens va obsequiar amb un final felic.
Mentre esperavem a fora la botiga una cagarada celestial va netejar la camiseta bruta den Carles.
Be n bé de pel i cul a!
Mots maleta. En principi són neologismes creats a partir de la modificació o fusió de paraules ja existents. Exemple clàssic i arrelat: "smog", que és com en diuen de la boira urbana de Londres i prové de la barreja de "smoke" i "fog". Altres exemples (ei!, els punkies de les lletres: no us penseu que estan ben escrites): "Insovni" (objecte volador que travessa el cel nocturn amb els ulls ben oberts), "governhabilitat" o "Bakunninlingüista". Però els mots maleta també poden estar ocults en paraules quotidianes: "Independentista" (quan menys t'ho esperes t'arrenca un queixal), "ambulància" (derivat de la marca dels primers vehicles que s'hi van dedicar: et venien a buscar amb un Lància), "indi-vidu" (viu sol i de dol i ens hi solidaritzem), o fins i tot "llengua oficial" (allò que hom troba quan besa el cònjuge).
Post a Comment